Rialc
Rao 0.144

            Poesie anonime






    1      Tant so devot contemplant vostra vida,
    2      Honofre sant, que·m so mes en parlar
    3      de vostres fets, si be·m fall gran partida
    4      d’aquell saber qui·m pori’ajudar.
    5      Mas puix me trob dejus vostra reguarda,
    6      no tement res, conquest tal defensor,
    7      lo menys dire mogut d’estrem’amor,
    8      qu’insesa[n]ment per exemplar vos guarda.

    9      Mon flach enginy en un tal fet retarda,
    10     quan sent e veig en mi fallir primor,
    11     per mils poder concebre la valor
    12     del viure sant, qui us detench en sa guarda.
    13     Mas be conech que·l seny huma no y basta
    14     de fi en fi veure ’n lo que·s pot dir:
    15     tant fos perfet en nostre Deu servir
    16     que, quant y pens, menys mon sentit ne tasta.

    17     De sanch real descendesch vostra casta
    18     e fos donat en delitos nodrir;
    19     porpres, çetins e broquats per vestir
    20     al vostre cos donaven fina basta.
    21     E vos, no gens content d’una tal festa,
    22     cerquas l’estil del viure tan agrest,
    23     volent del tot servar aquest arrest
    24     que dins lo bosch vos feu tenir tempesta.

    25     Per mils domar l’enemich qui·ns asesta,
    26     en pobretat volgues esser molt prest;
    27     privat de bens, començas fer lo gest
    28     ab qu’epartas del mon la gran requesta;
    29     tot nuu sens pus, tenint lit en la roqua,
    30     erbes menjant, dels anys trenta passas,
    31     tro·l bon Jhesus cascun jorn vos dotas,
    32     dant vos mig pa, d’un palmer prop la çoqua.

    33     Mas gens per ço no us fon la vida poqua,
    34     ne ’n contemplar james vos desvias,
    35     ans fermament ab lest comport guardas
    36     que·l fort Sathan no us prengues en derroqua;
    37     en tant que us fes, per aspredat, salvatje,
    38     cubert lo cos d’uns cabells molt estrems,
    39     entorn cenyit ab uns ligams molt ferms
    40     d’edra fullant que·s fahia ’n lo boscatje.

    41     Donchs vos, beneyt, finant aquest passatje
    42     d’aquest gran golf ab vostres valents rems,
    43     l’esperit just lunyat fou d’aquests erms,
    44     hon habitam per complir lo viatje,
    45     portat la sus en aquel ort molt rich
    46     de paradis, hon sentim goig sens pena,
    47     donant vos Deu si mateix per estrena,
    48     puix fos tan fort en vençre l’enemich.

    49     Tudor meu sant, agenollat estich,
    50     juntes les mans, que·m prengats en rahena
    51     com a servent, per ço que mils defena
    52     mon pobr’esforç contra·l diabl’enich.

 

 

 

Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.

Ms.: O1. || 17 casta] basta O1. — 20 basta] casta O1. — 28 qu’epartas] que portas O1. — 50 que·m] quen O1.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc