Fraire de joi e sor de plaser
Versione del Cançoner Aguiló [E]
. . .
1 E·l vis de la morta tan jens,
2 E·l lit tan bel hon ella jahia,
3 E la guarlanda que tenia
4 Al cap tan riqua e tan cara,
5 E la boqua fresqua e la cara,
6 E les dens e les mans tan blanques,
7 E lays dels auzells per les branques
8 Tan douç e tan bo per scoutar,
9 Car cell qui hoys aycel xantar
10 Oblidan tot quan vist agues
11 E tot entorn del loch apres
12 Tres legues, tots cells qui aguen passaven
13 E·ls lays ausion e regardaven
14 L’aygua, e·l prets e la tor,
15 N’avien al cor tal dolçor
16 Que perdion tot lur viatge,
17 E dizion que dins lo statge
18 Era peradis, pus defors
19 Avia tal dolçors de cors
20 Es tan plasent per guardar.
21 [Say e lay], per terra e per mar
22 Ausion contar les novelles
23 Cavallers, dones e donzelles,
24 Anaven tuyt lo loch veser,
25 D’on avien tan gran plaser
26 Null temps no se·n volgren lunyar;
27 Mas no n’ausaven demandar
28 A negu d’aquells del pahis,
29 Frayres, avoncles, nebos e cosis
30 De la morta, car tal dol n’avion;
31 Mantinent, quan perlar n’ausion,
32 Que hom era de seluy morts,
33 E no plazia desconorts
34 Dar a degu per la demanda.
35 E·l fill del rey de Florianda
36 Ausi perlar de la donzella
37 Con viven era jen bella,
38 E morta pus bella cent tants;
39 E com l’emperi es molt grans
40 E loch ab encantament fayt,
41 No·n fe semblant ne y menet playt,
42 Mas ajustech d’aur una gran soma
43 E anet se·n tot sol en Roma.
44 E pres son acort que apendria
45 D’encantament, tant que passes
46 Lo pont, e que·n la tor entres
47 Gardar la puncella a plaser,
48 Que desirava mays veser
49 Que l’emperi de Gen Senay,
50 Que·l libre d’amor retray:
51 «Per lausor ausir ve amor
52 E per veser crex la douçor.
53 Entra pels uys dintra al cor».
54 Tant servi, tant donet, donador,
55 A Virgili, que li ensenyet sen,
56 Tant, que en un sol jorn anet tan
57 Lay hon la puncella jahia,
58 E, segons que·l compte desia,
59 Avia de jornades cent.
60 Lo pont passet asu e gent,
61 E puget sus ins la tor,
62 [...]eu la fresqua color
63 E la beutat de la donzella
64 Dix que anch no·n viren ulls tan bella,
65 No u poch natura aço jes far,
66 Ni boqua dir, ni cor penssar.
67 No es morta gens, ans es viva,
68 Car persona morta es squiva
69 E aquesta fa bon saber
70 Al cor, e als ulls gran plaer:
71 No·s pogra far si morta fos;
72 Ja·m mostra ab los ulls abdos
73 Per semblant que anas ab leys perlar.
74 E anet se al lit acostar,
75 Humilmen s’ajenollet
76 Sobre un siti d’aur que y trobet,
77 Hon lo payre e la mayre s’asesien
78 Tot jorns quan lay veser venien
79 Si plasen, douça guardadura:
80 –Ay! gentil, plasent criatura,
81 La pus bella que anch vis,
82 Si axi com me mostrats al vis
83 Amor, e·m fets d’amor semblan,
84 Amassets mi, mas no ges tan
85 Con eu vos, car trop me·n diria,
86 Car part raso e dret seria,
87 Que per mi us destrenyes amor
88 Tant com mi per vos, qu’ets la flor
89 De beutat e de cortesia.
90 Mays dret d’amor mi semblaria
91 Qu’eu vos ames e vos no me,
92 Mas sol aytant que per merce
93 Ssofrissets que vos ames tan,
94 Per amor, com Yseu e Tristan,
95 E que per vos amant moris.
96 Veray Dieu! Eras fos matis,
97 Anch mays no feu tant breu jorn
98 Com aquest, mas pel meu sojorn
99 Breujar ho fayts, qual tort vos ay?
100 Eu cuydava esser en may
101 E son enquer als jorns breus;
102 Jorn mi fallira, pel torts meus,
103 A mon joy pendre; Deu ho volgues
104 Que cest jorn tot .i. any dures
105 E qu’eu tot [jorns] stes ayci
106 [De] jenollons parlant axi,
107 Lonch temps la puncella gardant,
108 Ses mans tine[n]t, e remenant
109 La boca, el vis e la cara!
110 Ai! franca res, plasent e clara,
111 Gentil, plasent. Si sabia
112 Que no us fos greu, baysar vos ia!
113 Eras m’o poguess[e]ts vos dir!
114 Per foll mi poran tenir
115 Si·l joy no prench que Deu me dona;
116 Baysar l’ay, e si n’es fayllona
117 No pendray de leys pus plaser.
118 Deu, e ço si poray saber
119 Si li sabra mal, ho si li sabra bo?
120 Be que·l semblant de la fayço
121 Ho poray veser mantinent,
122 Per que dits hom qui pesar present
123 Ho plaser, que ’n la cara par;
124 Tuthom no sap de cor forçar
125 Que mal fayço de ben sevent.
126 Ab tant, la bayset douçament
127 E pux sguardet son douç vis
128 E fo’l semblant c’un dolç ris
129 Li fases, e que·n fos paguada;
130 E bayset l’altre veguada,
131 Hoc, mas de cent ans que·s mogues
132 La boca. De lurs suades
133 Levan suau lo cobertor,
134 Qu’era d’aur fayt de gran valor
135 E gent cosit d’estranya guisa,
136 E vi·l gentil cors en camisa
137 Ab fil d’aur e d’arjen cosida,
138 E parech que l’agues vestida
139 Per mays plaser a son amich,
140 E anch mays, per ver vos ho dich,
141 No vi hom cos tan gin format,
142 Tant dret, tan gras ni tan delgat,
143 Per raho fo fayt, e per mesura,
144 Que anch puxs no vench per natura
145 En affar tan asaut ni tan bell;
146 E tenia al dit un anell
147 Scrit ab letres que desien,
148 Aycells qui legir les sabren:
149 «Anell suy de Sor de Plaser,
150 [qui m’haura] leys pora aver
151 [Per] amor, ab pler viven,
152 Can ach de joy pres complimen».
153 Pres l’anell e·l seu lig aqui,
154 E n’eren ab letres tot atresi
155 Qui desia lo nom de luy:
156 «Anell de Frayre de Joy suy,
157 Qui m’aura leys amaray,
158 No jes a guisa de vilan,
159 Mas si com a fill de rey presan».
160 Puxs se·n pertex forsats, sospiran,
161 Soven guardan tench sa via,
162 Per ço cor era l’ora e·l dia
163 Que y devia esser l’emperayre;
164 Pero soven, no tardan gayre,
165 Tornava lay son rich joy pendre,
166 Que no volgra donar ni vendre,
167 Ne caminar per altre sa via;
168 Per ço dits ver tothom qui·l dia:
169 «Plaser amar, plaser desira,
170 Pesar fay regart, plaser guia».
171 Soven anava e venia
172 Guardan del mayre e del payre.
173 Soven reguardava la mayre
174 Sa filla, que vi engruxar
175 Al terç mes, e al quart doblar,
176 D’on fortment se maravellet;
177 A l’emperayre ho mostret,
178 Que n’ach maravella mo[l]t gran.
179 Anan pensan, ploran, guardan,
180 E parlaven soven abdos ensemps;
181 E al noven mes, si com es temps
182 Fo, ach la puncella un fill,
183 Ses dolor e ses tot perill;
184 e·l jorn que la mayre vench
185 Troba·l fill al braç, que tench
186 La mamella e gent mamet,
187 Si com natura li o mostret,
188 Ses null altre ensenyador;
189 E per ço dizon li liguador,
190 Natura mays qu’ensenyar mostra,
191 Natura toyll, natura força
192 E fay pauca gran criatura
193 [...] contra natura,
194 Ayso es us del gran jet del mon.
195 Guardan çay e lay, avall e amon,
196 Anet la mayre per la tor,
197 E dizen al emperador,
198 Ploran: –Ver Deu, ço co·s pot far?
199 Aci per res no pot entrar
200 Mas auzell ho Sperit Sants!
201 Anch mays no fo null fayts tan grans,
202 Aço es ses tota desmesura,
203 Part raho e contra natura,
204 E part tot altre penssament
205 Anch mays no fo de nulla jent
206 Dona morta que consebes
207 Infant, e que morta viu l’ages;
208 Que les vives son a ventura
209 De mort com an lur criatura.
210 Glorios Deu, ara us plagues
211 Que cesta morta viva tornes!
212 Si com n’a mortes mantes vives,
213 De mortes, son vasos squives,
214 Mas null temps no·n viu hom algu vivir,
215 Tots jorns veu hom los vius morir
216 Mas morts no·n veu hom negu viure.
217 Be·s faria aytan delliure
218 Pus Nostre Senyor ho volgues,
219 Com volch que morta infant agues,
220 D’on feu miracle precios;
221 Mas aquest seria mays bos
222 E mays de gaug a nos seria.–
223 Ploran, oran tot aquell dia
224 Estigueren ab gran reguart,
225 E tant foren de bona part
226 E homils, Deu los feu honor
227 D’aytant que de sobre·l cobertor
228 La donzella la ma levet,
229 Quaiys qui dixes, mas no parlet,
230 «Viva son, no plorets huymay»,
231 E torneron lur dol en guay.
232 Mantinent del loch pertiren
233 E quan foren defors, ells viren
234 Venir de luny un jay volan,
235 Al bech una erba portan,
236 [...] ja cotxos volan.
237 Car Frayre de Joy l’enviet
238 Anet per tot lo mon e cerquets
239 Conssell e metges, demandets
240 Philosofs e encantadors,
241 E corts de reys, d’emperadors,
242 Contan de senblan la raysos.
243 Vergili, que aycella faysos
244 Avia noirit ·l bon jay,
245 Qu’era verts, vermells, so say,
246 Blanch, ne[y]re e groch, indis ho blaus,
247 E yava cresta, com a paus,
248 E·l bech vermells, si com cells an,
249 De la terra de Pestre Johan,
250 Car aytalls son tots cells de lay;
251 E·l jay anava say e lay
252 Ffar e dir ço que hom volia,
253 E totes les erbes sabia
254 E conexia lur vertuts,
255 E portava breus saluts
256 E noves, mils qu’altre missatge,
257 E sabia tot lenguatge,
258 E mils que mestre encantava.
259 E car Vergili molt amava
260 Ffrayre de Joy, e car tenia
261 Dits per amor que li daria
262 Lo pus rich don qu’anch fos dats,
263 E det li l’auzell, d’on payats
264 Fo mays que si li des Irlanda;
265 E cell li donet Florianda,
266 E·l regne tot apres son pare:
267 –Pus volets que sia emperayre
268 –Dix ell–, eu vull que siau reys.–
269 Per ço dix lector que dom peys
270 Sap mays de donar que larguesa,
271 E d’enseyamen que franquesa,
272 E d’armes trop mays grandiments.
273 E Frayre de Joy tot bellaments,
274 De ce que·l joy ach recebuts,
275 Li dix: –Amich, si Deu t’ajuts,
276 Sabrias mi consell donar
277 D’un fayt lo pus rich e·l pus car
278 C’om anch null temps poguessets creyre?–
279 E·l jay dix: –Senyer, tot quant dire
280 Saber a vos, faray breument.–
281 [Tot la f]ayt li fe entendent
282 Si com hoyrets en avan.
283 E l’erba cerquet mig an,
284 Ans que l’agues, per mans repaires.
285 Aycell jorn que·l vi l’emperayres,
286 Entret dins en la tor de pla,
287 E mes li l’erba en la ma
288 E la donzella se drecet
289 Sobre lo lit, e·s maravellet
290 Del lit, del loch e del infan,
291 E vi star el jay denan,
292 En una percha no trop auta,
293 Que li dix: –Dona cortesa, asauta,
294 Franqua, jentil e avinent,
295 Plena de tot enseyament,
296 Douça, plasent e jen formada,
297 Cell d’on ets amada
298 Mays que nulla dona sots Deu;
299 E prega us que no us sia greu
300 Can s’auset de vos plevir tan,
301 E a, per vos, mal trayt gran
302 Que mes temor te en comanda,
303 Que·l mon no ha pauca ne granda
304 Terra qu’ell no aja cerquada
305 Per vos, e no la mar passada
306 Mas de tres vets tot lo mon,
307 E de tots los bons savis qui son
308 Demandats per lo vostre mal.–
309 –[..] no diray que Deu vo[s] sal
310 Vos ne luy, n’auzell, per ma fe,
311 Per ço, cor anch s’auset de me
312 Y en pendre ses lo meu voler.
313 E si·l mal sofris ab lo pler
314 Que joy de m’amor li dones
315 E ’n mon xausiment atendes,
316 Axi·l tengra eu per jentil;
317 Qu’al mon no a dona tan vil
318 C’om dega pendre ni tocar
319 Res del seu ses luy demandar;
320 Qu’aytals fayts forssats no son bos.
321 Ja tan aut no sabrets de raysos,
322 En jay, que per dret no guasany
323 D’amor, ques anell d’estany
324 Dat per amor val mays
325 Que d’aur emblar ab richs balays.
326 Entre·ls leyals enamorats
327 Negun do no es tan presats
328 Ab cell d’amor, car des c’om dona
329 Ses deman a valor mays bona
330 Que cell que·s dona per carer.
331 Mas cell no fay plaser,
332 Ne val, pus ses deman se do.
333 Anch gentil ni cortes no fo
334 Qui toques dona ses deman,
335 Ni dona valen ni presan
336 Qui·s lexas ses deman tocar.
337 Null hom d’amor ses sperar
338 No pot viure entre·ls fis amans.
339 Ben [...]rt me speraria .v. ans
340 Que sol un jorns sperar non volch
341 E mon car spuncellatge·m tolch;
342 Que res no vauts enblats ni touts,
343 Ni forssats ni vandats per souts,
344 Mas per dret d’amor outrejats.–
345 –Dona covinent, no façats,
346 Si us play, ja·l vostre dret menar,
347 Que a mort lo vibriets jutgar;
348 Car la vostra alta seyoria
349 Es tan noble que dret seria
350 Que hom moris per lo vostre tort.
351 Mas, pus Deu perdonet sa mort
352 E hom perdona l’enemich,
353 Be devets vos a vostre amich
354 Perdonar, que ’n res no us es fals,
355 Ans vos es fis, franchs e leyals
356 Plus que nulls aymans a s’aymia.
357 Si be ets la pus jensor que sia
358 E la pus auta de linatge,
359 Be devets vos fin coratge
360 Pendre per la vostra valor,
361 E la franquesa per la honor,
362 E l’ardimen per la noblesa,
363 Pero si hagues tal causa pres
364 De vos que us pogues smendar
365 Ne rendre, no us fera clamar,
366 Certs, ans fera vostre man,
367 Car disets que pres senes man
368 Ço de vos que plus desirava,
369 Si ausiets com vos clamava
370 Merce, mans juntas homilmen,
371 Ploran, sospiran, dizen:
372 «A! Gentil, plasent criatura,
373 Pus bella qu’anch formas natura,
374 Fflor de joven hon joy reviu,
375 Non avets lo cor tan esquiu
376 Que no n’aguessets pietat!»
377 E vos, que ab joy dreyt temprat,
378 Ab dauç vis asaut guardan
379 Li fases d’amor semblan
380 Per que fo del joy penre sperts;
381 E no es null hom tan pauch, certs,
382 Que no fazes tot atretal.
383 Dits lo savi: «En cort real
384 Qui ço que desira no pren
385 Quan pot, apres pauch se·n repren,
386 Que no pot tot ora tornar».
387 So fets, que us vay a preyar,
388 Si·l dey tant que vostre pler
389 Vos pusca ab joy veser,
390 pous morta ab gran treball vos vi.–
391 –Ja eu no veuray ell, ni ell mi,
392 A mon grat n’auzell, per ma fe.–
393 –Si farets! –No faray per re!–
394 –Si farets. –Qui me·n forçara?–
395 –Amor, qui mays de poder n’aura
396 Entre·ls valens que Malvolensa.
397 Si be us a prets e valensa
398 E tot quant pus dona tany,
399 Ja, si merce de vos sofrany,
400 No parets del tot acabada.
401 E sabets que per una errada
402 Son mantes dones confondudes,
403 E mantes bones corts perdudes
404 Per un vil ab un vil consell,
405 E maldits per un volpeyll.
406 E sabets que, de luny e de pres,
407 Dits hom ans un mal que .m. bes.
408 Mas eu vos faray un bell retrayts:
409 Anch mays no vis servici fayts
410 Tan car, tan rich ni tan precios,
411 Com vostre amich a fayt a vos.–
412 –Servis, qual? –Eu vos ho diray:
413 Un regisme tot qui val may
414 Que cell de França a donat
415 Per vos garir, hon a mal grat
416 Car vos a tornada la vida.–
417 Ey ella, si tot s’era marrida,
418 Un pauc son fel cor s’adouci,
419 E dix, tot homilmen: –Jay, e qui
420 Es aquell e qui eu tantost,
421 Ne qual nom a, digues m’o tost.–
422 –Jantil dona, be pres l’avets.
423 [...] vostra ma lo tenets.–
424 –En la ma? Com, que no y tench re?–
425 –Si les letres sgardats be
426 En l’anell que ’n la ma portats
427 Lo res sabrets tan yvats.–
428 Guardet l’anell, hon lo nom vi
429 De Frayre de Joy, qui ses fi
430 Avia gran lausor per la terra
431 D’esauts e de be menar guerra,
432 De larguesa e de cortesia;
433 Que ja·l temps que ella vivia
434 L’ausia lausar say e lay
435 Per l’emperi de Jensenay,
436 Mils que null fill de rey del mon.
437 –Digues me, jay, si Deu te don,
438 Ffets, i·l com fets del meu morir,
439 Ni co·s pot far del garir,
440 Ni tu say qui t’enviet?
441 Ne Frayre de Jay say com entret
442 Ne hon son, ni en qual repayre,
443 Ne si es viu mon payre ne ma mayre,
444 Ne qui·m mes dins est ostage.–
445 E·l jay li dix en plan lenguatge
446 Suau tota la rayso.
447 Ella dix: –Jay, payada·n so
448 De Frayre de Joy lo cortes.
449 Quan lo veuray? Ey hon es?
450 Prech te que·l pusqua ades veser.
451 Ffrayre de Joy, Sor de Plaser,
452 Anch nom no s’avengren tan be:
453 Lo meu nom ab lo seu s’ave
454 Mils que nom que anch fos.
455 Amis, eras fos eu ab vos,
456 E vos ausi enfre mos brats!
457 Jay, prech te que l’anet dir ivats
458 Que jamay gaug non auray
459 Tro l’aja vist. –Dona, si us play,
460 Eu vos diray co se deu fayre,
461 Eu me n’iray a vostre payre,
462 La hon sia a Jenssenay,
463 E tot lo fayt li contaray
464 Per ver, e quan l’aura ausit
465 Dir li ay que·l vos do a marit
466 E sera fayt ço que·s deura far;
467 E pus hom no us pora blasmar
468 Ne dir mal de re que sia.–
469 –Be as dit, pero mays valria
470 [...] lo meu amich enans,
471 Que·l desir que n’ay es tan grans
472 Que si ades no·l vey yo seray morta,
473 E no vull, pus m’a estorta,
474 Que ades torn altra vets morir,
475 E car morts es trop greu per sofrir,
476 Qu’al mon no a tan gran dolors,
477 Esters cella que fay amors,
478 E com hom no veu ço que mes ama;
479 Car amors ausiu e enflama
480 Soven e fay leu jent penar;
481 Mas mort no pot negun mal far
482 Ne aucir neguna vegada,
483 Es laugeramen passada.
484 Ayso que mes de mal pot far;
485 Que sters homo savi non es.–
486 –Dona, entendets un pauch, no us pes!–
487 Ab aytan de la dona se parti,
488 Ella aytan com lo vi
489 Per lo finestral lo gardet,
490 E luny, axi com lo aviset,
491 Vi un chevalier qui caçava,
492 Ab un sperver que portava
493 Mudat, hon pres lo jay de gayt,
494 E son dols e dans e mal fayt,
495 Gran tala e gran malaventura.
496 Ço lig hom en la Scriptura:
497 «Qu’encantament ni res val
498 Pus que a Deu plats c’om prenda mal,
499 Ne hom no·s pot de Deu gardar».
500 E la dona pres a cridar:
501 –Deu! Ayso es can trop dura,
502 Lo joy d’est mon tan pauch dura;
503 Eu cuydava esser restaurada,
504 Et son en major mal tornada
505 Que can era morta, mil tans.–
506 En terra·s gitava ab crits grans,
507 Sos cabells tiran e rompen,
508 Sa faç trencan e ses mans torcen,
509 E cridava: –A! Bell, dolç amich,
510 L’auzell que pus car e pus rich
511 Era del mon avets perdut.
512 Mays volgra esser encara morta
513 Que viva. Corent a la porta
514 Vech; si no fos tan fermada,
515 Fforas per la tor enderocada,
516 E si no fos lo finestrals
517 Tanpauch no fora paorals
518 Ne dan que n’agues a sofrir,
519 Ans s’i gitava per morir.
520 [Mais Deu] no u volch, ni·s poch far.
521 E·l cavaller, sens retardar,
522 Mantinent que lo jay ach pres,
523 A una pus dompna·l trames
524 Qu’amava assats e de bontat lausava
525 E gran terra senyoregava,
526 Rica de tors e de palays,
527 E avia nom Amor mi pais,
528 E l’amava ella molt luy,
529 E avia nom Aman m’esduy,
530 Bo d’armes e de cortesia.
531 E mentre la dona tenia
532 Lo jay, asauts e gen li dis:
533 –Jentil dompna ab plasent ris,
534 Complida de totes beutats,
535 Humilmen prey que·m diats
536 Si anch fos enamorada?–
537 –Hoc, jay, e no m’agrada
538 Hom si enamorat no es.–
539 –Ma dona, e tendriets pres
540 Null missatge qui trames fos
541 per amor? –No a entre nos,
542 Jay, fets i·l tan vil astatge
543 Com presos fay d’amor missatge;
544 No eu, ans lo delliuraria
545 Si pres ne liat lo vesia
546 E [hi far]ia tot [mon poder].–
547 –[Ma d]ona, sapi[at]s per ver
548 Que eu sui jai trames per amor
549 Del pus asaut e del millor
550 Qu’ames anch dona ni poncella,
551 E d’una donzella pus bella
552 Que ausis null temps perlar;
553 Per que us prech que·m lexets anar,
554 Ffe que devets al deu d’amor.–
555 E ella, qui d’aytal dolor
556 Sabia, mantinent lexet
557 Lo jay anar, qui se n’anet
558 A Jensenay la ciutat,
559 Hon avia man rich rey honrat,
560 Mant compte, man noble baro.
561 E·l jay vench isnell de rando
562 Lay hon l’emperayre sesia
563 E l’emperayrits, qui li desia
564 Que anesson lur filla veser.
565 E anet se a un ram seser
566 D’un pi hon ells tots sols perlaven
567 De lur filla, que als no pensaven
568 Ni desien ser ni mati.
569 E·l jay lur dix, tot jent,
570 Ses lonch sermo, ses [lonch] parlay:
571 –Emperay[re de] Jensenay,
572 [Ta] filla mil saluts te manda,
573 Ey la emperayritz atretal;
574 E cresets que no a null mal,
575 Ans la trobarets viva e sana,
576 E anch null temps de cristiana
577 Ne autra, no ausi hom dir
578 Que posques viure apres morir,
579 Que Deu ho ha fayt per ta honor,
580 Es eu, qui n’ay trayt mal major
581 Que traxes per fayt mal ni bo.–
582 E dix los tot lo fayt com fo,
583 Com Frayre de joy se n’anet
584 A Roma, [e] dins la tor entret,
585 E com amet la puncella
586 Que vi plasen, fresca, novella,
587 E com per aver son cors bell
588 Li det apres lo seu anell,
589 E com per aver s’amor granda
590 Det lo regne de Florianda,
591 E com ell matex iryia
592 A Frayre de Joy, que faria
593 Venir per far lo maridatge,
594 E sa honor [...]ran bornatge,
595 Com ta[ny a fill de ...] san
. . .
596 E dix del nom qu’a son voler
597 Que dels dos noms devia aver,
598 Del payre la mayre avien,
599 A qui Frayre de Joy dezien
600 E Sor de Plaser examen,
601 E pres dels dos noms pertimen
602 E mes li nom Joy de Plaser;
603 D’on la dona ach bon saber,
604 Car tuyt cell del castell l’amon
605 E com a senyor lo tenon
606 E·l volien tot jorn veser.
607 La dona ab cest plaser,
608 Ab gaug romas yns la tor,
609 E·l jay partis de lor
610 Aytant com poch del jurament,
611 E l’emperayrits se n’aneron
612 Devers la tor, que no·s perleron
613 Ab lur consell tro saberen ver
614 De lur filla, qu’enquer veser
615 Viva no la cuydavon mays,
616 Sitot los ho ach dit lo jays.
617 Enaxi dins la tor entreron
618 E quan lur filla lay veron
619 Viva e sana e rient,
620 Anch mays no fo de nulla jent
621 Tan gran gaug com ells ageron.
622 Tantost de l’infant demanderon,
623 Ella lur mostret per la tor,
624 L’infant e·l castell e la honor
625 Gran que fazion tuyt tot jorn.
626 E garderon tot entorn
627 E veren la pus gran noblesa
628 Del mon e la major bellesa
629 Que l’emperayre agues ne vis.
630 Apres menan lo joy e·l ris
631 Lonch temps, en la tor veron
632 Hon tots los altres barons steron,
633 E conteron la maravilla
634 Del jay que avia lur filla
635 Estorta del muridatge
636 Qu’agren tuyt tal alegratge,
637 Quan lexeron lo parlament,
638 E vengron en la tor corrent
639 E chevalers, dones e donzelles,
640 Riques, paubres, joves e velles,
641 Rey, comte, vescomte, condor,
642 Sovan lausavon Nostre Senyor
643 Del gran be que fayt los avia.
644 E Frayre de Joy cort tenia
645 A Florianda la ciutat,
646 Del jay l’ach ffortment alegrat
647 Com de la donzella l’ac dit
648 L’avia del dol sclarit,
649 E com son fell cor adouci,
650 E d’Amor mi pays qui·l jaqui
651 E tot l’als, si com dit vos ay.
652 Lo jay pux trames çay e lay
653 Per fer saber a sos amichs
654 lo fayts ques era bos e richs,
655 Que tuyt lo tengron per honrat
656 E foron al palay justat,
657 Part d’altres emperados, crey
658 Qu’eren sey parent e cinch rey,
659 .xx. comptes e .xxx. comdos,
660 esters d’altres nobles senyors,
661 Arsavesques, bisbes, prelats,
662 Ey fo alegre e payats
663 Virgili ab Pestre Johan,
664 E l’apostoli ab cort gran
665 y fo per mandament del jay
666 Que vengesson a Jensenay,
667 Hon foren mot jen recebuts.
668 El mes de may foren venguts
669 a la festa de sent Simo,
670 E ab gran benediccio
671 Pres Frayre de Joy Sor de Plaser.
672 E ach a donar molt d’aver
673 E mil puncelles maridades,
674 E mays d’altres mil eratades,
675 E fayts christians mays de .m.;
676 E Aman m’esduy, la jentil,
677 Pres Amor mi pays per marit,
678 E·l jay ach tant fet e tant dit
679 Per ço co·l lexet per amor anar,
680 Que·ls fech .i. rich comdat donar
681 Hon pogren viure a plaser.
682 Es eu me·n torney per veser
683 Les corts, e sobre pres le rey.
Ed. Gabriel Ensenyat i Pujol, Joan Mas i Vives, Joana M. Matas i Alomar, Cançoner Aguiló, Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana, 2000, p. 352.
Incipitario
degli anonimi
Indice
degli autori
