Libre dels set savis de Roma
1 Senyors, si entendre volets,
2 molts bons eximplis ausirets,
3 e tals que us poran profitar,
4 si be los volets scoltar,
5 car los set savis, que·ls dixeren,
6 del juy de mort storceren,
7 els tots set e lur senyor,
8 lo fiyll de l’emperador.
9 De Roma fo l’emperador
10 e ach muyller de gran valor;
11 de ssa muyler hac un fiyll,
12 qui apres sofri gran perill.
13 Mori la mara de l’infant,
14 e l’emperador dix ab aytant
15 a set savis que faria
16 e son flyfl qui·l li nodriria.
17 Bencilles respos tot primer,
18 qui era hom de gran afer:
19 «Senyor, lonch temps vos he amat
20 e molt bon conseyll vos he dat;
21 prech vos que m’o gasardonets,
22 car vey que prest o avets:
23 si vostre flyll ma comanats,
24 tot m’o aurets gazardonats;
25 e yo promet vos, per ma fe,
26 que li mostrare axi be,
27 que d’essi tro a set anys
28 ell sabra aytals set tans,
29 que yo ne savi qui sia assi:
30 e prech vos que stia ab mi».
31 Encilles, hom de gran poder,
32 dix: «Senyor, yo us vull parlar,
33 si a vos plau lo scoltar.
34 Comenats me aquest infant
35 e yo promet vos be aytant:
36 que ans sien sis anys passats
37 yo li aure mostrat assats,
38 que ell sabra pus que nu
39 ne algun qui sia assi».
40 Lentules apres respos
41 e dix: «Ffets me tantes honors
42 que yo nodresque mon senyor,
43 e yo promet vos, per Deu
44 e per los sants qui son al cel,
45 que li mostrare mos scrits,
46 que d’essi a cinc anys complits,
47 l’infant aura apres assats,
48 mes que savi que vos ajats».
49 Melquider s’es en peus levats
50 e dix: «Senyor, er me scoltats,
51 qu’eu vull parlar un patit
52 de ço que vos nos avets dit.
53 De mi mateix, vos dic aytant,
54 que no se lo cor de l’infant,
55 que yo lo plavis a vos,
56 qu’el fos pus savi que tots nos.
57 Mas si·l me comenats,
58 ans que sien quatre anys passats,
59 yo li aure be ensenyats
60 de bon seny e de grans bontats:
61 mostrat li aure tant de be,
62 que prou n’aura, si o rate».
63 Apres parlet Cato,
64 parlet coma savi baro:
65 «Emperayre de gran valor,
66 honrats un vostra servidor,
67 per so com eu vos e amat,
68 be de cor e de voluntat.
69 Si aquest infant me comenats,
70 yo sere tostemps honrats;
71 anans que venguen los anys tres,
72 lo infant aura tant apres,
73 que en tota part sera conegut
74 per bo, e per savi tengut».
75 josep fo hom ensenyat
76 e dix: «Senyor, per caritat,
77 vostra fiyll a mi·l comenats;
78 que eu li mostreray assats,
79 ans que dos anys sien complits,
80 qui enten mi e mos scrits:
81 prech vos que a mi·l liurets,
82 car ja en res no y falirets».
83 Apres parlet Nayron
84 e dix paraula de prohom:
85 «Senyor, tots vos an conseylat,
86 e yo no he encara parlat;
87 e vull parlar, si a vos plau,
88 e no·m sia tengut a mal.
89 Vos me comanats vostra fill,
90 si Deus vos gart de tot perill!
91 E soffrere m’aytant d’afayn,
92 que de aqui tro a un any
93 sera savi e ben apres,
94 e de nul mal no sabra res.
95 E si roman en mon poder,
96 so que yo us dich be sera ver;
97 e vos, senyor, no y duptets,
98 car, si a Deu plau, vos o veurets».
99 L’emperador ho ha entes,
100 e dix: «A tots fas grans merces,
101 que molt vos he que grahir;
102 car tan be me volets servir,
103 plau me que·m serviscats:
104 a tots set sia comenats,
105 e mostrar li ets axi
106 con avets promes a mi.
107 E si axi li ensenyats,
108 bon gasardo n’aurets assats,
109 axi co·s tany de prous barons,
110 car axi o merexets vos».
111 Dix un savi: «He com sera?
112 Que l’infant tant no apendra
113 com cascun li mostrara,
114 per que cascun empatxat sera,
115 e ell no pora retenir
116 so que cascun li volra dir!».
117 L’emperador los dix axi:
118 «Barons, so que comensats,
119 mantenets e aure us ne grats».
120 E dix Cato: «Si farem,
121 mas assi star no porem,
122 car si l’infant sta assi,
123 hoyra qualque mayti
124 dir alguna vilania,
125 e forsa ell o retendria,
126 car en la ciutat son moltes gents
127 qui no saben dir ne fer bens.
128 E nos starem fora la vila,
129 la on trobarem bon’azina,
130 on vos farets un bell star,
131 on ell e nos puxam posar».
132 Dix l’emperador: «Volenter
133 ffare so que avets mester,
134 perque li puxats ensenyar
135 e en tots bens adoctrinar».
136 Apres de Roma hac un verger,
137 qui era bell per deporter;
138 e a·ls dit lo emperador
139 qu’estien aqui per lur sabor.
140 E ell tancar los ha en gir,
141 que null hom no y puxa venir,
142 si no aquells que ells volran
143 e per la porta entraran.
144 Aquest verger es fort be clos,
145 e hac layns molt bel repos.
146 Al verger hac un bell star,
147 a mereveyla fo beyll e clar.
148 Tots stan en aquell alberch,
149 l’infant e·ls savis exament.
150 L’infant apres a mereveyles:
151 tot quant ou de ses oreyles,
152 rete ab si tota via,
153 que sol un mot no li n’oblida.
154 Molt apres be l’infant,
155 e lexem lo star ab aytant.
156 E apres gran temps,
157 si·s pensaren les gents
158 de l’emperador que farie
159 e perque muller no prenia.
160 Ajustaren se tuyt li major
161 e vengren a l’emperador:
162 «Emperayre de grans bontats,
163 nos stam fort mereveylats,
164 com vos no prenets muyiler,
165 car be l’auriets mester,
166 e stariets leyalment
167 e senes pecat axament;
168 car vos avets molt tresor,
169 que si aviats tres infants,
170 tots ne senan aretats».
171 L’emperador los respon:
172 «Sercats me fiyla de prohom,
173 tal qui sia be cortesa
174 e en tots aps be apresa».
175 La donseyla an sercada,
176 entro que la an trobada:
177 de prohomens fo verament
178 e sabia molt exament.
179 Amenen la a lur senyor
180 e feyen li molt gran honor,
181 e eyll pres la per muyller,
182 axi com Roma volch ni quer.
183 E com la dona hac un temps stat,
184 pregar son senyor a pensat:
185 «Senyor, pregar vos volria,
186 que vostra fiyll vaser volria,
187 que axi com vos sots payra,
188 si deig yo esser sa mayra:
189 que a tota dones pertany,
190 per bona amor leyal,
191 que am so que·l marit ama.
192 E yo fer l’e axi nodrir,
193 con si del meu cors era axit;
194 e vos qui li mostrarets
195 qui sots savi e ben entes,
196 e ges vos no aprengues tant,
197 com a fet aquest vostra infant;
198 e sots tan savi e prous
199 e en grat de tots los bons.
200 E vos, senyer, si us plau, enviats hi,
201 e que tantost sia ayci».
202 Respos lo emperador:
203 «Yo·l fare venir per vostra honor».
204 Aycela dona sa pensava,
205 e cascun jom ela tractava:
206 «Si yo he fiyll de mon senyor,
207 ell no sera emperador,
208 car cell de la primera muyler
209 sera de cert hereter;
210 mas si aquest infant fos mort,
211 yo poria fer bon acort:
212 e si no he fill de l’emperador,
213 ffare·m corteset ayniador;
214 e si n’he fiyl, senes dupter
215 aquell sera hereter.
216 Pus aquest altre fos tudats,
217 lo meu guanyara la heretats,
218 que los paytits e los majors
219 diran qu’es fiyll de l’emperador».
220 E cant tot o hac perpensats,
221 ella regarda ses arts,
222 que poria fer ni dir,
223 perque·l faes sempre morir,
224 al primer mot que ell dixes,
225 sempre que·l payre lo vaes.
226 E cant aço hac endressat,
227 si a son marit apeylats:
228 «Senyor, a l’infant enviats,
229 si Deus vos gart de tots pecats».
230 «Dompna, yo li enviare a dir axi:
231 que sia ayci bon mayti.
232 Lo missatge hi es anats,
233 e·ls savis se son acordats;
234 e regarda cascun scs arts,
235 e veren l’engan e la dolor
236 de la muyller de l’emperador.
237 Cato parla e dix axi:
238 «Vosaltres entendets mi,
239 e coneixets so que yo conech,
240 car en mon cor me·n stremesch,
241 car nos morrem tots malament
242 e aquest infant verament,
243 que la muyller de l’emperador
244 nos traeix per sa foylor».
245 E tots los altres an parlat:
246 «Certes, axi es veritat»,
247 e ploren tuyt de gran dolor,
248 car per be servir lur senyor
249 soferran tuyt gran dolor
250 e no troban que un n’estorça,
251 car axi cove per fina forsa.
252 E vengueren se n’a l’infant,
253 qui·ls dix: «Que anats pensant
254 barons, ni de que us trabaylats?
255 per Deu, veritat me diats!».
256 «Certes», dixeren ells, «conexem
257 que vos e nos en breu morrem,
258 que la muller de vostra payra
259 nos traex, al nostre vijayre».
260 Dix l’infant: «Conexets per re
261 aquest mal si tomara ’n be?».
262 E ells dixeren que cert no:
263 «Ans, cove prendre·ls pacio»
264 L’infant sgarda sos senyals
265 e atrobe·ls bons e leyals,
266 coneix que storçre·s poria,
267 si cascun d’els se volia
268 que ell stia set jorns mut,
269 e que no parla, ne son mot.
270 E dix als savis: «E que sera?
271 Porets me vos storçre ja,
272 si yo no parla en la cort,
273 que·m puxats storçre de mort?
274 Si mon payre mi vol ociure
275 . . .
276 que ab vostra parlaria,
277 me storsats cascun un dia.
278 E dic vos qu’eu conech be
279 que yo de mort storçre.
280 Stare set dies de parlar,
281 com hom me sabes matar:
282 e per res que s’esdevengue,
283 no axira mot de ma lenga.
284 E cant set jorns seran passats,
285 trestots serem scapats».
286 Dix un savi: «Senes falia
287 vos dic que us storçre un dia
288 ab vostra payre de morir,
289 si el ma volra ausir».
290 E·ls altres dixeren verament
291 que·l storçran certanament
292 cascun per si mateix un dia:
293 en aço no aga faylia.
294 Los savis volgren assajar
295 si·s porien en ell fiar,
296 que lur senyor los ha mostrat
297 ne si trobaran en ell certanitat.
298 Dir vos he com lo assejaren.
299 Setze fuyles de lor preseren
300 e meten ne quatre en cascun peu
301 del lit qui era seu,
302 en que posava e dormia,
303 pus fo aqui per tota dia:
304 «E si ell es tan aprimat,
305 com a nosaltres ha mostrat,
306 ans que sia lo sol axit,
307 eyll aura a nos tots dit».
308 Ara s’es l’infant adormit,
309 axi com se sol en son lit,
310 que mot no·ls n’a sonat,
311 ne de res no·ls n’a parlat.
312 E al mayti, com se desperta,
313 garda de ssa e d’eyla,
314 garda en terra e al traginat
315 e dix: «Be son mereveylat».
316 Dixeren los savis: «E de que?».
317 «Per cert, barons, yo us o dire.
318 Aquest meu lit s’es alsat;
319 o al traginat s’es abaxat;
320 o yo no se naguna re,
321 ne a mos arts no gardare,
322 si ayço no es veritat;
323 e vull be que sia provat».
324 E los savis agren gran goig
325 e dixeren: «Be es veritat!».
326 Ara pren l’infant comiat
327 de aquells qui li an ensenyat,
328 e a·ls dit tot anaxi:
329 «Barons, si us play, membre us de mi,
330 car si yo muyr malament,
331 si us farets vos axament;
332 si yo storç, si us farets vos:
333 e per aço membre us de nos.
334 Que tot hom deu res squivar
335 com veu son prohisme turmentar,
336 ne fer forsa ne sobraria,
337 de nuyla re qui lege sia.
338 E si·s defenen axament
339 prenen lur dret planament;
340 e es cosa qui plau a Deu,
341 cant hom ama so que amar deu.
342 Senyor deu hom per dret amar
343 e deu li be son dret donar;
344 e puys si li demana mes,
345 pregar l’a que se·n cayles;
346 e no vulla errar vert Deus,
347 e que no tolga als homes seus,
348 que, si o fa, pecat n’aura,
349 en aquest segle, o en l’altra».
350 L’infant se part de son repayre
351 e ana sse·n devert son payre.
352 Lo payre, sabent que venie,
353 cavalcant isque li a via:
354 «Mon fill, ben siats venguts!».
355 E el cayla, con si fos mut,
356 que anch mot no li sona;
357 empero besa li la ma.
358 Mon fiyll, com avets stat?».
359 E l’infant humilia lo cap.
360 Dixeren tots: «Com se pot fayre
361 que ell no parla a son payre?».
362 E l’emperayre dix axi:
363 «Ell ha parlat set anys lati,
364 per qu’eu crey que·s sdevenga
365 que no sap parlar nostra lenga».
366 Al palau se·n son intrats
367 lo fill, el payre e·ls magnats,
368 van a l’emperadrits: molt gent
369 vestida de nobla vestiment.
370 E va l’infant abrassar,
371 e ell lo cap a inclinar:
372 «Mon fill, com stats vos?».
373 E ell mot no li respos,
374 e feu coma savi e pros.
375 «Mon fill, yo vull ab vos parlar»,
376 e comense·l se n’a manar
377 en la cambra on gesia,
378 ab moltes gents qui la seguia.
379 Con foren en la cambra intrats,
380 la dona dix: «Ara·ns lexats,
381 qu’eu vull parlar de celats
382 ab aquest savi ensenyats».
383 E com foren tots axits,
384 si parla l’emperadrits:
385 «Senyor, per la vostra gran valor,
386 prech vos siats mon aymador,
387 car yo vos he lonch temps amat,
388 mes que nul hom qui anc fos nat;
389 e vos, senyer, si a vos plau,
390 farets de mi atretal.
391 Vostra payre pris per marit,
392 e a vos vull pendre per amich;
393 e sapiats certanament
394 que ab mi no jach carnalment,
395 ans son encara puncela,
396 axi com deu esser donzela».
397 E axi eylla lo vol bezar,
398 e ell lo cap a inclinar:
399 «Senyor», dix ella, «qu’es aço?
400 Volets me dir d’ayço de no?
401 Per bona fe, si no parlats,
402 vos ne serets be ahontats;
403 que yo cridare tan fort,
404 que tots quants n’aura en la cort,
405 trestots los hic fare intrar,
406 per vostra cors aturmentar».
407 E l’infant mot no li sona,
408 e ela tota se tensona;
409 apres ella son vel desliga
410 e crida fort: «Santa Maria!
411 jacorrets me tuyt d’espero,
412 si no, lassa, aontada so,
413 que aquest diabla traydor
414 ha volgut trahir mon senyor!».
415 L’emperador vengut fo
416 e dix: «Dona, que es aço?».
417 «Monsenyor, aquest putaner
418 qui m’a volguda ahonter.
419 E deyts que vostra fiyll es,
420 e no parla ne diu res;
421 e vos deyets que parlava
422 e que molt gint se raysonava.
423 Si aquest vostra flyll fos,
424 no ahontara mi, ni vos:
425 si, yo lassa, fos ahontada,
426 mes amara esser cremada!
427 Si no fossets tantost vengut,
428 ja era tot mon fet perdut.
429 Perque us dic en veritat
430 qu’ell no fo per vos engenrat.
431 E no cregats null lensenger
432 que fos fiyll de vostra muyller:
433 aquell es mort qui·ls fo liurat,
434 e an vos un diable donat.
435 E deurien o comprar car,
436 car vos an volgut ahontar;
437 e qui vol ahontar son senyor,
438 deu pendre mort de traydor:
439 aquest deu esser confondut,
440 e ceylls qui ’n poder l’an tengut;
441 e prech vos que·l fassats rodar,
442 si a mi volets amar».
443 Tantost dix l’emperayre:
444 «Lo fare penjar coma layre!».
445 «Senyor, a Deu sia grahit,
446 com conexets qui us ha servit!».
447 L’emperador penjar lo mana,
448 e tota la gent se ajusta.
449 E los barons lo han pregat
450 que no sia justiciat
451 aquell dia tro l’endema;
452 per que ell s’i acorda
453 e dix: «Plau me assats
454 tot anaxi com vos vullats».
455 La dona gran dolor ha,
456 cant ou que l’infant no morra,
457 jamay no y avendra, so creu,
458 tan bela rao com ara feu;
459 per que fortinent es irada
460 e del tot desconortada.
461 E ’l vespre, com fo ab lo senyor,
462 ela plora de gran dolor,
463 e dix que axi·n pendra a ell
464 com feu al pi de son pinell.
465 «Dona», dix ell, «com pres al pi?».
466 «Senyer, com oyrets ayci».
Eximpli del pi
467 En Roma hac un mercader
468 e avia un beyll verger.
469 En lo verger avia un pi,
470 lo pus beyll que anc hom vi.
471 E al peu del pi tan beyll
472 nasque un fort bell pinell;
473 e cant ell viu lo pinell nat,
474 son ortola ha apeylat
475 e diu li: «Per amor de mi,
476 tu pensa be d’aquest patit pi,
477 car sera pus alt e pus bell
478 que no aquest, qui ja es veyll:
479 e ja que sia major,
480 aquest valra major tresor».
481 L’ortola diu que·n pensara
482 e que molt be lo cavara.
483 Lo senyor gasanyar ana:
484 stech gran temps que no torna.
485 Lo pinalet tot dret puya,
486 e tro a les branques toca
487 del pi que dessus li sta,
488 e puys un poc se decanta.
489 no poch per les branques passar,
490 e hac lo cap a inclinar.
491 Lo senyor venc al verger
492 e viu lo pinelet cliner,
493 dix: «Aquest pi perque·s torse?»
494 «Per cert, senyer, yo us o dire:
495 en les branques toca del pi,
496 e no poc puyar dret axi
497 tot dret com era puyat,
498 e per aço s’es decantat».
499 De les branques li feu taylar,
500 si que·l pinell posques puyar
501 tot dret, assats que no·s torses,
502 e que·l pi major no plagues.
503 Lo sol entra d’equi ’n avall,
504 sus per mig de aquell gran tayll,
505 tro la rayll li devayla,
506 per que lo gran pi morra.
507 E val ne menys tot lo verger,
508 per cobeza dei pi tenrrer.
509 «Mes valgre lo pinell fos tort,
510 que com lo pi tan bell es mort.
511 Senyer, vos sots lo pi major
512 e lo pinell es lo traydor.
513 Aquell qui mi volc aontar,
514 aquell volia a vos taylar,
515 e com me toca les anques,
516 lavors taylava el les branques.
517 E com taylades les agues,
518 apres que ell vos ocies,
519 e que li romangues l’emperi,
520 axi com feu al pinell lo jardi.
521 Diats, senyer, si a vos plau,
522 no valgra mes que la destral
523 agues taylat lo pinell,
524 que com es mort lo pi tan bell?».
525 «Sertes, dona, be valgre mes
526 que·l pi tan bell romangues».
527 «Senyor, mentre vos siats viu,
528 val mes tot vostre senyoriu;
529 mes val qu’el sia per dret mort
530 que si vos moriets a tort.
531 E no creats nuyla falorge:
532 mas vage lo boch en la corda!».
533 «Dona, yo·l fare nagar
534 abans que sia dia clar».
535 «Senyor, a Deu sia grahit
536 com conexets qui us ha servit!».
537 Bencilles puya en son destrer
538 e encontra en un carrer
539 l’infant que manaven nagar.
540 E comensen lo n’a pregar:
541 «Senyer, si us plau, siats curos
542 d’est infant que nodriets vos!».
543 «Per cert», dix ell, «que si fare,
544 si plau a Deu que·l storçre».
545 Ara se·n va a l’emperador,
546 salude·l com a son seyor.
547 «No us salut», dix l’emperador,
548 «que tolta m’avets ma honor:
549 mon fiyll que yo amava mes
550 que nuyla re qui anc nasques,
551 e dixes que·l nodririets
552 e que molt be li mostrariets
553 so que abans li avets mostrat,
554 li avets lo parlar levat,
555 e apres li mostras
556 que ma muyler ahontas:
557 per que ell sera confonduts,
558 e ceylls qui en poder l’an tenguts».
559 Respos lo savi e dix li:
560 «Senyor, no vaja axi!
561 Si l’infant no sap parlar,
562 mes de be li devets vos far;
563 que, si ell parlar sabes,
564 be sercara de que visques.
565 E per aço no merex mort
566 ne que sia jutgat a tort.
567 Si la dona diu que fo ver
568 que ab ella volgues jaser,
569 vos, senyor, sots ayci posat
570 per mantenir la veritat;
571 e vos, senyor, ensercats o
572 qual ha lo tort ne qual no.
573 Si una persona vol mantir,
574 per so no deu hom altra ocir,
575 tro sapia la veritat
576 qual es aquell qui ha errat.
577 E si als hi volets fer,
578 pendra us ne axi com al chavaler,
579 qui ocis lo lebrer a tort,
580 con li restaura son ful de mort».
581 Dix l’emperayre: «Com li pres?».
582 «Axi com oyrets ades,
583 ab que l’infant fassats venir,
584 e axi no·l fassats morir,
585 entro m’ajats be scoltat,
586 e puys serets be acordats:
587 si us play so que us aure comptat,
588 l’infant sera doncs scapat;
589 e si als hi volets fer,
590 sera tot al vostre plaser».
591 Dix l’emperayre: «Fets lo venir.
592 E vejam com pres al cavaler».
Eximpli del lebrer
593 De sta vila fo lo chavaler
594 e avia fort bela muyller;
595 e ach ne un patit infant,
596 que amava ses tot engan.
597 Tres fembres tenia ab si,
598 qui pensassen be del fadri:
599 la una li dava la let,
600 l’altra lavava los draps,
601 ab que sovin lo refrescas;
602 l’altra la porta per delit.
603 Tots dicmenges, per alegria,
604 anaven chavalers bornar.
605 Alegra era lo chavaler,
606 e volie·s molt deporter.
607 Cassar li pleya volenter
608 e avia un beyll lebrer,
609 lo miylor que anc agues.
610 No era cassa que no preses,
611 e la prenia tot cassant
612 los oceylls qui anaven volant.
613 Lo cavaller a bornar es anats;
614 la dona munta al terrats
615 que vases los alegrers,
616 car tota dona ha bon sabers
617 con veu cavallers bornar
618 e cant veu homens deportar.
619 Les nodrisses al mur puyaren
620 per veser ceyls qui bornaven.
621 Jaquiren l’infant al peu de la tor,
622 qui dormie a lur sabor.
623 Lo lebrer viu l’infant tot sol,
624 e gita·s al peu del brassol.
625 E aqui vench una serpent,
626 qui era grossa verament,
627 e volc al brezol puyar,
628 perque l’infant posques menjar.
629 Lo lebrer viu la serpent
630 e non feu res a parvent;
631 va la pendre cant fo levat,
632 e la serpent l’ach fort fiblat,
633 e gita la a una part.
634 E lo lebrer es verinat,
635 axi que fort congoxava,
636 per lo vari que al cor li entrava.
637 E la serp al bres torna,
638 e lo lebrer rezebe la
639 e morde la verament,
640 la serp lo fibla axament.
641 Mentre lo lebrer se fo lunyat,
642 per so com era greu fiblat,
643 la serp se·n puya al bresol.
644 Com lo ca o viu, si n’hac gran dol,
645 e torna vert la serp irats,
646 si que n’ha fetes quatre parts.
647 Mentre que·l labrer ha tirat,
648 lo brassol s’es abocat
649 e jau l’infant de la part dejus
650 e lo brassol stech dessus.
651 Los draps foren ensangonats,
652 e de la serp environats
653 tot so que defora stava,
654 mas dedins gens no intrava.
655 L’infant tota via dormi,
656 no·s desperta, ne res senti.
657 Lo lebrer es fort inflat
658 e es se regeu trabalat.
659 Les dides venen a l’infant
660 e veren aqui molta sanch
661 e los draps en que l’infant gesia,
662 e lo lebrer qui en gir corria,
663 e veren lo brassol abocat.
664 Dixeren: «L’infant es menjat!
665 Veus lo lebrer com es gros,
666 anch no n’a lexat sol un os,
667 ans lo s’ha tot menjat,
668 per so es tan engruxat!
669 Ffugam e no·ns hic aturem,
670 que, si no, totes tres morrem!».
671 E van se n’ab cara morta,
672 troben la dona a la porta.
673 E dix: «Com sots de color mudades!».
674 «Madona, fort som malfadades!
675 Que·l lebrer que·l seyor ama tant
676 ha menjat tot lo nostre infant
677 e no n’i a romas sol ges:
678 trobats son los draps sangonents!».
679 Los chavalers son partits del bornar
680 . . .
681 en son alberch a descavalcar.
682 Lo lebrer, qui·l senti ivas,
683 correch que li ajudas,
684 que molt es fort destret
685 de sso que la serp li ha fet.
686 Com la dona viu lo senyor intrar,
687 comensa fort a cridar,
688 e ell dix: «Perque plorats?».
689 «Aquell infant que tant amats
690 a menjat lo lebrer,
691 que sol un os no·n voic lexer:
692 si vos no·l metats ades,
693 jamay en mi vos no us fiets!
694 James alegra no sere,
695 que aquell vege denant me!».
696 Lo cavaller fo fort irat,
697 al lebrer ha lo cap taylat.
698 Ara es lo lebrer mort,
699 e·l chavaler hac son acort
700 que anas veser on l’a menjat,
701 ne en qual loch lo ha trobat.
702 E va sse·n devert l’infant,
703 e atroba en mig del camp
704 un tros de la serp qui fo morta
705 e puys ab si eyll se recorda;
706 e com hac un patit anat,
707 altre tros n’a atrobat.
708 Cant lo brassol hac dressat,
709 son fflyll ha dejus trobat,
710 qui no hac null mal sobre si.
711 E lo chavaler se penedi
712 e dix: «Fort malstruc son,
713 car ma muyller cregui de sso,
714 que·l lebrer fos tan malanat
715 que l’infant agues tocat!
716 Enans, fo certament
717 que·l storçe de la serpent,
718 e si no l’agues defensat,
719 la serp lo s’agra menjat.
720 Be malament fu mon afer
721 com pres conseyll de ma muler,
722 e he mort ceyll qu’avia nodrit
723 e qui tant be m’avia servit,
724 tro que yo agues provat
725 si avia l’infant menjat!».
726 «Donques tu est traydor,
727 car ceyll qui per la tua amor
728 se combate ab la serpent,
729 e tu as lo mort cruelment!
730 Per dret ne deus esser raptat,
731 car tan foylament as errat,
732 car ton flyll restaura de mort
733 e tu as lo mort a tort.
734 Mes val que te·n vages ades,
735 que si te·n reptaven les gents:
736 mes val anar a desonor,
737 que hoyr nom de traydor!».
738 Lo chavaler jaqui lo seu
739 e va sse·n tot sol, a peu,
740 en loch on hom no·l conegues,
741 e traydor no li dixes.
742 E ana axi, desconsolat,
743 car tan fort avia errat.
744 «Si us plau, diats me, senyer,
745 no valgre mes al chavaler
746 que anas veser son infant,
747 anans que agues errat tant,
748 que com ha mort son lebrer,
749 e ha jaquit tot son afer
750 e ha lexades totes ses honors
751 e va per lo mon coma traydor?».
752 Dix l’emperador: «Be valgre mes
753 que de primer se conseyles,
754 car d’uymes no y ha conseyll
755 qui li sia bo ni beyll».
756 «Per so se deu hom conseylar
757 ans que del tot puxa arrar.
758 E vos, senyer, conseylats vos
759 ab los savis e barons,
760 que si oceyts aquest infant,
761 a vos valra be atretant
762 con feu ladoncs al chavaler
763 con ocis lo seu lebrer:
764 nuyla persona no cregats
765 que l’infant sia iusticiats».
766 Lo senyor dix: «Fort son pagats
767 de ço que vos m’avets comptats;
768 car, si l’infant moria,
769 fforsa yo me·n penidria».
770 Stort es l’infant verament.
771 Er ausirets com li avench.
772 La dona fort angoxava,
773 com ou que l’infant no·s matava.
774 Al vespre, com fo al lit,
775 ela si dix a son marit:
776 «Axi·n pendra a vos ben tost
777 com feu al senglar de son bosch».
778 «Dona, com pres al senglar?».
779 «Senyer, yo us o sabre comptar.
780 Si be no·m creets de re,
781 si us deig dir so que se,
782 e a vos pora prou tenir,
783 car be vey que us volen ocir».
Eximpli del porch senglar
784 Pres de sta vila hac un bosch,
785 e si y avia un bell porch.
786 Nula bestia hi entrava,
787 ne nul hom entrar hi gosava.
788 En lo bosch ha molt beyl fruyter,
789 de que menjava lo sengler.
790 Tots jorns, com ell vol menjar,
791 en altre loch no cal anar,
792 que de la fruyta d’aquel arbra
793 viuria ell e non un altra.
794 Un pastor una bestia perde,
795 en aquell bosch sercar la ve.
796 A l’arbre venc tot en descuyt
797 e atroba aquell bell fruyt;
798 de aquelles fruytes ha cuylides
799 e les faldes se n’ha umplides.
800 E apres, com se·n volc anar,
801 vec vos venir lo sanglar;
802 lo pastor cant lo viu venir,
803 be conec que no pot fogir.
804 E puys es se acordat
805 e en l’arbre se n’es puyat.
806 Lo sanglar la fruyta menjava,
807 aquella que dejus trobava.
808 Apres dona a l’arbra gran colp,
809 si que·l pastor se tench per mort:
810 tal li dona de son caxal,
811 aparech que y faris destral;
812 lo pastor acordat se fo,
813 dona li fruyta a bando,
814 de ceyla que coylida avia,
815 si anganar lo poria.
816 Dix lo pastor: «Perque no·l grat,
817 que poder aure ’n lo cap?
818 Que si yo·l pux ociure tost,
819 apres sere senyor del bosch:
820 cert bon aventurar mi fa
821 que bona pastura hic ha!».
822 Per les branques avall se penja,
823 e tench se ab la una ma,
824 e baxa l’altra per gratar
825 les spatles del porch senglar.
826 Lo senglar hac molt menjat,
827 e venc li lo gratar de grat,
828 e assech se gint e suau,
829 no pensant li vengues mal.
830 Lo pastor lo grata de vigor
831 e lo porch se·n dona sabor,
832 es se decantat un patit
833 e sempre fo adormit.
834 Lo pastor devayla suau,
835 e tench al coll un gran pedral,
836 e fari·l sobre lo cap,
837 e a·l fort malament nafrat,
838 e veus lo porch qui jac mort.
839 E·l pastor fo senyor del bosch.
840 «Senyer, diats me per Deu,
841 avets entes com ab lo seu
842 assadoyla lo porch senglar,
843 per so que·l posques matar
844 e qu’ell agues son mandar
845 lo bosch e tot lo termenat?
846 Atrestal volen fer de vos
847 aquests barons falsos traydors,
848 qui, ab vostre fiyll, se son levats
849 e an vos ja aturats!
850 Vos no conexets qui us fa mal,
851 ne qui us fa be atretal;
852 mes creets ceyls de mantir,
853 que no fets a mi del ver dir.
854 Crets me, e fets lo matar,
855 si no, porets vos hi tardar:
856 mes val que muyra un traydor,
857 que si mor un honrat senyor!».
858 «Dona», dix l’emperador,
859 «dema morra a gran dolor:
860 cremar lo fare verament,
861 coma traydor menyscreent!».
862 «Senyor, a Deu ne fas lauzor,
863 com conexets vostra error».
864 Lo mayti, com se fo levats,
865 mana que son flyll fos cremats.
866 Encilles vench molt gint e be,
867 cavalcant en son palafre,
868 troba ceylls que van cremar
869 l’infant e dix los: «No cuytar,
870 qu’eu parlare ab l’emperayre,
871 e no passara lo foch gayre».
872 A l’emperayre es venguts
873 e saluda·l ab breus mots:
874 «Senyor, nostre Senyor vos do
875 conexer conseyll qui sia bo,
876 e yo prech ne Santa Maria
877 que conegats qui us diu falcia».
878 Dix l’emperador: «Diats me,
879 mas yo no us salut en re».
880 Dix lo savi: «E perque no?».
881 «Car sots me anat a tracio,
882 car comani us un meu fiyll,
883 e prometes me sens perill
884 aquell fariets be nodrir!
885 E no parla tort ni dret,
886 mas a tots los apercep.
887 Ahontar ma volc ma muyller:
888 mas ell o comprara be quer,
889 e ceylls qui ’n poder l’an tengut,
890 car fort mal hi an avengut».
891 «Senyor, scoltats me un patit:
892 si aquest infant no es nodrit,
893 deu ell per aço morir?
894 Certes null hom no o deu dir!
895 Irat ne son dins en mon cor,
896 car vos vey en tanta error.
897 Axi us pendra, si no us gardats,
898 con feu al metge Ypocras».
899 «Com li pres?», dix l’emperayre.
900 «Senyor, dir o ay ses tardar gayre:
901 ffets venir vostre fiyll ayci,
902 e puys vos entendrets a mi.
903 Com yo us aure aço dit,
904 vos, senyor, aurets bon ardit,
905 e vos mateix conexerets
906 que gran malstar hi farets».
907 E l’emperayre li ha dit:
908 «Venga, tro yo u aja ausit
909 de Ypocras com li avench,
910 car si bo es, conseyll ne prench».
Eximpli de Ypocras
911 Ypocras fo lo mylor metge
912 que anch fos en tot lo segle;
913 e lo nabot fora mylor,
914 mas ell lo ocis coma traydor.
915 Lo rey de Poyla un fiyll avia,
916 qui greument malalt gesia;
917 e envia per Ypocras
918 en totes guises que y anas
919 e li metgas aquell infant:
920 e donar li a aytant,
921 com li sapia demenar,
922 ab que son fill puxa scapar.
923 Ypocras fo afanat,
924 a li son nabot enviat.
925 Lo nabot garda la orina
926 de l’infant qui malalt gesia,
927 e volch vaser ceyla del payre
928 e apres ceyla de la mayre.
929 E cant be les hac gardades,
930 viu les natures fort mesclades,
931 e conech la veritat
932 que·l rey no l’avia engenrat,
933 car ell fort be o coneix,
934 la natura o departex
935 e enten en son conseyll,
936 que aquell no es fiyll del rey.
937 E dix: «Regina, si vos plats,
938 diats ma la veritats,
939 car eu fort be·n la gardare,
940 que de aço no us descobrire:
941 aquest infant de qui fo fiyll
942 si Deus vos garti de tot perill
943 car ell no es fiyll del rey!».
944 «A, Senyer, perque o diets?».
945 «Dona, si dir no u volets,
946 per mi forsada no·n serets!».
947 «Senyer, eu vos dich, per ma fes,
948 que aquest ffill de rey es!».
949 «Dona, pus m’o volets nagar,
950 ades me n’aure a tomar,
951 que ges no·n parlare,
952 tro sapia perque».
953 «Senyer, prech vos, si us plau,
954 que de aço no·m descobrau!
955 Que axi es veritat
956 con vos avets recomptat.
957 Que un compta de gran valor
958 passava per aquesta honor,
959 en cest pahis se reposa.
960 El senyor rey lo convida,
961 e ’l nostra palau es intrat;
962 ffeu se de mi anamorat
963 e prega·m per sa honor
964 que fos mon gay aymador.
965 Lo rey a cassar es anats,
966 e viu aquest ten ensenyats:
967 no·m sabi que li dixes
968 e emprenya·m d’aquest infant.
969 Ara, si us play, cura ajats!».
970 «Dona, ell sera be pensats!».
971 E dix que hom li adobas
972 carn de bou e que·n menjas,
973 car ell coneix, ses faylir,
974 que ab carn de bou deu garir.
975 De la carn li donen assats
976 e l’infant es mylorats,
977 car son para ne menjava mes,
978 mays que d’altra que agues.
979 L’infant es fort be mylorats,
980 e lo metge es be pagats,
981 a sson oncle es tomats.
982 E Ypocras li demana:
983 «Aquell infant com li va?
984 Creus que sia be gorit?».
985 «Hoc, senyer, a Deu sia grahit!»
986 «Que li donist perque garis?».
987 «Senyer, eu carn de bou pris
988 e de aquella prou menja,
989 que natura li o dicta;
990 e trobi que d’ayço myloras
991 mes que d’altra cosa que menjas».
992 Ypocras, com ho entes,
993 de aço gran onta pres,
994 e pensa com lo ocies,
995 e nuyll hom no le y retragues,
996 ne fos stat tan bon metge,
997 com ell, en tot lo segle.
998 Dix li: «Venits ne al verger».
999 Dix lo nabot: «Molt volenter».
1000 E layns son intrats,
1001 de bones erbes an trobats.
1002 Ypocras la terra garda,
1003 una bona erba troba:
1004 «Vejats, erba de gran valor!».
1005 «Senyer, ve us ne altra mylor».
1006 Ypocras com o ausi
1007 tot lo cor li stremi.
1008 Altra erba ha trobada,
1009 de la terra l’a arrancada:
1010 «Nabot, ve us aquesta beyla flor!».
1011 «Senyer hoc, mas aquesta es mylor!».
1012 «Nabots, donques coylits na».
1013 «Volenters, senyer, per ma fe».
1014 E cant se fo inclinat,
1015 ell li ac del coltell donat,
1016 en tal guisa que l’ha mort.
1017 E a n’aut fort mal acort!
1018 Lexem lo nabot, pus mort es,
1019 vajam Ypocras com li pres.
1020 Ypocras avia muller:
1021 era fembra de mal afer!
1022 Enduy eren al mirador
1023 e miraven a derredor,
1024 e viren dels porchs assats,
1025 e viren truges ab verrats.
1026 Dix Ypocras: «Dona, per Deu,
1027 no es null hom jus lo cel
1028 qui, d’aquella truge menjas,
1029 que no fos mort tost e yvas:
1030 lo octau jorn senes falensa
1031 seria mort per corrensa!».
1032 Dix ella: «Per Deu, no ho diats,
1033 que tremolen se·n mos costats!
1034 Porie·n storçre per res?».
1035 «Hoc, dona, si del brou agues:
1036 si del brou aver no podia,
1037 seria mort lo nove dia».
1038 «O Deus!», dix ella, «Fort ventura!».
1039 Ab tant se·n va e no s’atura,
1040 e ha sercats homens malvats:
1041 «Barons, la truge me amenats,
1042 aquella qui es en amor,
1043 car yo us dare de mon trasor».
1044 La truge li an amenada,
1045 ella l’a molt be adobada,
1046 done·n menjar a son marit,
1047 per so que·l fassa tost morir.
1048 La serventa ha castigada
1049 que la ola sia trencada,
1050 e en tal loch lo brou vasses,
1051 que per res no se·n trobas ges.
1052 La serventa o ha acabat,
1053 axi com li fo conseylat.
1054 E com Ypocras ha menjat,
1055 tantost fo de color mudat
1056 e dix: «Portats me del brou!».
1057 «Senyer, no n’i a ges, so creu,
1058 que la ola es trencada
1059 e yo e la defors gitada».
1060 Ypocras conech mantinent
1061 que enganat es malament,
1062 mas de aço no parla.
1063 E dir vos he que·s perpensa:
1064 «Pus aquesta fembra t’a mort,
1065 perque tu no fas bon acort,
1066 e que l’aver te romangues
1067 e nul altre no l’agues,
1068 e que ella moris abans,
1069 e res no li profit engans?».
1070 E dix: «Tostemps vos he amada,
1071 mes que fembra qui anch fos nada,
1072 e plau me que vos heretets
1073 e que vos ajats tots mos bens;
1074 e vos, si us plau, de mi pensats,
1075 dementre que viu ma vejats:
1076 e dich vos certanament
1077 que·l nove jorn morre breument».
1078 Dix la dona: «Volentera
1079 ne pensare en tal manera,
1080 tot axi com vos volrets
1081 e a mi vos o manarets».
1082 «Dona», dix ell, «si a vos plau,
1083 cant aja cantat lo gayll,
1084 venits vos en sus ayci
1085 e seurets vos de prop mi,
1086 en ceyll marbre qui m’es de prop:
1087 e aqui·m faret molt gran goig.
1088 Carta us en fare certament
1089 de tot quant he verament,
1090 per so que hom no diga
1091 que ’n la carta aja falcia,
1092 e atressi que nul hom nats
1093 no y poxes metre contrasts.
1094 E vos ne farets altra a mi
1095 que dira tot anaxi,
1096 que, si vos abans mi morrits,
1097 que tot quant avets ma jaquits».
1098 «Senyer», dix ella, «plau ma assats
1099 tox axi com vos vullats».
1100 La dona bon mayti se leva
1101 en la pere se assenta;
1102 posa de sus la pere un lansol,
1103 axi com lo seu marit vol:
1104 mas ella no·s pensava ges
1105 que axi li sdevengues,
1106 car be·s cuydave ses faylir
1107 que ell degues anans morir.
1108 Cant quatre jorns o hac tengut
1109 e sobra lo marbre hac segut,
1110 la fredor devayll li entra,
1111 tro ssus al cerveyll li puya,
1112 car sobra la pere no tenia
1113 cor un lansol en que sezia:
1114 ella fo morta ses falsia.
1115 E Ypocras es malalt fort
1116 e coneix be que ell es mort;
1117 e demana de sos parents,
1118 dels savis e dels conexents.
1119 Una bota feu foradar,
1120 mes de mil forats hi feu far,
1121 e apres tots los feu tancar,
1122 e feu la de ayga omplir,
1123 per so que denant tuyt posques dir.
1124 Ypocras pres de sos enguents,
1125 de les polvores examents,
1126 dins en la bota ho a gitats,
1127 sempre feu ne traura los taps:
1128 e l’ayga sta presa dens
1129 e defors no n’axia gens.
1130 E dix: «Ara podets conexer
1131 que eu suy mort de ver en ver,
1132 car l’ayga, qui era clara,
1133 ab enguents l’e stancada,
1134 e mi no pux stancar,
1135 ne per res bon conseyll trobar:
1136 que cent veus no isque lo jorn,
1137 be pux conexer que mort son!
1138 Aytans mal conseyll atrobi
1139 con lo meu nabot mati!
1140 E si ara fos viu aquell,
1141 ell me donara conseyll,
1142 car era metge molt bo.
1143 O, Deus! Per qual rayso
1144 ocis tan bon compayo?
1145 Ara m’o he acordat,
1146 mas al conseyll me son tardat:
1147 mas si m’acordas abans,
1148 yo qui son mort, fora be sans.
1149 Per Deu! Fort se deu acordar
1150 l’om qui vol altra matar;
1151 e quant eu cregui ma muyller,
1152 qui·m donet la truge menjer,
1153 atressi conech verament
1154 que no·s deu creure la on ment:
1155 mas del dir hom la cregues,
1156 don penedir no·s pogues».
1157 «Digats, senyer, no valgre mes
1158 a Ypocras que s’acordes,
1159 ans que son nabot ocies,
1160 que com ell mori apres?».
1161 E l’emperador li respon:
1162 «No o feu cert coma prous hom:
1163 pus son nabot ocis a tort,
1164 ffort sta be ell sia mort».
1165 «Senyor, si aquest es cremat,
1166 axi serets vos enganat,
1167 e no u volriets aver fet
1168 per tot quant Deus vos ha donet
1169 E crets me e no l’ociats,
1170 per ço que no us en penidats.
1171 E no creats vostra muyller,
1172 axi com Ypocras, qui·n mori:
1173 car si us farets vos atressi.
1174 De altres coses la cregats,
1175 perque loar vos en puscats».
1176 Dix ell: «No le·n creure pas,
1177 que mal ne pres a Ypocras».
1178 Al vespre, cant fo post lo sol,
1179 la dona si mena gran dol
1180 e dix: «Senyer, axi us en pendra
1181 con a l’emperador Octovia».
1182 «Con ne pres a l’emperador?».
1183 «Jo us o dire, monsenyor».
Eximpli de la moneda emblada de la torra por lo savi prodich
1184 Octovia l’emperador
1185 avia molt gran trezor;
1186 a un savi lo comana,
1187 qui·l tingues en sa garda.
1188 L’emperador dos savis te,
1189 ab qui·s conseyla de tota re;
1190 e la un es fort scars,
1191 e l’altre es prous e largas,
1192 e tot quant ell pot ganyar
1193 ho dona en beure e menjar.
1194 A l’altre savi ten tinent,
1195 fo conlanat tot l’ergent;
1196 l’altra savi ha despes
1197 tot quant ha e no ha res;
1198 dix a son fiyll. «D’aquell trezor
1199 del senyor emperador,
1200 si n’avem, no li noura gayre,
1201 cuydara o aja fet layra».
1202 «Monsenyer, si era sabut?».
1203 «Mon fiyll, no sera conegut:
1204 sol una pere ne traurem,
1205 e apres tomar le y em;
1206 e com de l’aver assats aurem,
1207 nostra manera hi tindrem,
1208 car per res no·s conexera».
1209 E van se·n tots d’emagats,
1210 axi com s’o an pensats,
1211 e prenen assats de l’aver
1212 e despenen lo volenters.
1213 Lo savi a qui es comenat
1214 es dins en la tor muntat,
1215 e coneix be per veritat
1216 que de l’aver era levat:
1217 e de aço no parlet res;
1218 mas una gran caldera pres
1219 e del visch assats layns mes,
1220 tant que tot hom retingues,
1221 qui de l’aver levar volgues.
1222 E l’altre ach l’aver despes
1223 e diu que tomar hi a;
1224 e la muller li conseyla
1225 que per res no o fassa:
1226 «Que si res vos sdevenia,
1227 jamay alegra no seria!
1228 E no y anets per nuyla res,
1229 fflixem nos ab poca res!».
1230 «Dona», dix ell, «no·m n’estare,
1231 ans, vos dich que y anire».
1232 A la tor se·n son anats,
1233 e lo pair’es primer intrats,
1234 layns en la caldera dona,
1235 per cert ell no n’axira;
1236 e ha son fiyll apeylat,
1237 dix li que li tolgues lo cap:
1238 «Pare», dix ell, «yo no u fare,
1239 car, si yo pux, vos en traure».
1240 «Ffiyll», dix ell, «no poras,
1241 ans, per ventura hic cauras:
1242 mes val que·m tolgues lo cap,
1243 que si era justiciat;
1244 car si yo era coneguts,
1245 tots vosaltres serets perduts:
1246 e val ne mes certanaments,
1247 que envergonyir los parents!».
1248 Lo ffiyll li ha lo cap taylat
1249 e a casa se n’es tomat.
1250 L’altra savi venc a la tor
1251 per regardar aquell tresor.
1252 En la caldera ha trobat
1253 lo cors qui era menys de cap
1254 e no·l conech. A·s perpensat
1255 per la vila fos rossegat;
1256 los parents qui·l veuran tirar
1257 no poran star de plorar:
1258 e ceyll qui ploras ni·s plangues,
1259 sempre que hom lo preses.
1260 Lo cors per la vila tiraren,
1261 denant la casa lo passaren:
1262 la fiyla e la muyler
1263 materen mans per dol a fer.
1264 Lo fiyll cant ho hac oyt,
1265 ab lo coltell ell s’es farit
1266 e es se fortment nafrat.
1267 E los saigs hi son intrats,
1268 dien los: «Perque plorats?».
1269 «Senyer, mon flyll que s’es naffrats».
1270 Per que tuyt foren scapats.
1271 «Diats, senyer, si es ver
1272 que agues creguda sa muller.
1273 Car, si creguda la agues,
1274 no agre preses los diners:
1275 no la volch creure verament
1276 e per so mori malament.
1277 E com son fiyll li tolc lo cap
1278 be degra esser iusticiat.
1279 Ha, senyer, com se poch sofrir
1280 que·l fill volgues lo payre ocir,
1281 ne com li·n venc voluntat
1282 que·l payre fos per lo flyll scapsat?
1283 Senyer, yo us vull pregar
1284 que d’aço us vullats gardar,
1285 que no us metats a tal perill,
1286 com feu aquest qui ocis son fill.
1287 E si vos a mi no creets,
1288 certes en tal mort morrets:
1289 que no us ocia lo desleyal,
1290 mas vos vivits coma leyal».
1291 «Dona, no me·n pendra axi:
1292 ffer l’e rossegar pel mayti!».
1293 «Senyer, Deus vos ho meta al cor
1294 que el muyra a gran dolor!».
1295 Mayti·s leva l’emperador
1296 e foren aqui sos servidors;
1297 e dix los: «En veritat
1298 vull mon fiyll sia tirassat».
1299 Lentules vench be abrivat.
1300 A l’emperador es intrat,
1301 saluda lo deliurament,
1302 e l’emperador no li ret:
1303 «Senyor, perque no saludats?».
1304 «Senyer, vos m’avets enganats
1305 de mon fill que us comene,
1306 c’ara veig que perdut l’e:
1307 e pus que axi l’he perduts,
1308 vosaltres aurets los caps perduts!».
1309 «Senyer, be veig veritat es:
1310 axi us en pendra com al burges,
1311 qui fortment fo aontat
1312 con crech sa muyler de viltat».
1313 «Doncs, com li pres al burges?».
1314 «Senyer, dir o ay volenters,
1315 ab que sia restaurats
1316 vostra fiyll, tro u aja comptats:
1317 savi sots e gint apres,
1318 conexerets qual valra mes».
1319 E dix: «Plau ma sia stort,
1320 tro aja oyt vostra acort».
Eximpli del rich veyll e de la muyler jova
1321 En sta vila hac un burges,
1322 qui era hom ric de grans afers.
1323 Veyll era, molts dies avia,
1324 e pres per muyller una nina.
1325 Aquesta no u poch soferir,
1326 drut feu, no se·n poc abstenir.
1327 E una nit que plohia
1328 e fort scura nit fazia
1329 a son amich envia a dir
1330 que vengues senes faylir,
1331 que la nuyt era fort scura
1332 e ella axiria defora,
1333 sempre que·l marit fos colgat,
1334 pus que·l seny agues tocat.
1335 En Roma era acostumat
1336 que no era null hom nat,
1337 pus lo seny sonat agues,
1338 si hom defora lo prengues,
1339 que la vila ell no corregues,
1340 axi com costuma era,
1341 e per precs no storcera.
1342 Lo burges al lit se gita,
1343 e la dona se despuyla.
1344 E cant ell fo adormit,
1345 remembra li de son amic.
1346 Devert la porta se n’ana
1347 e son amich aqui troba.
1348 Lo marit l’en senti anar,
1349 e sempre del lit se va levar,
1350 e trasch lo cap al finestral
1351 qui era sobra lo portal
1352 e mantinent ell ha vist
1353 la muyler ab son amich:
1354 e conech be certament
1355 que enganat es malament.
1356 E a la porta devayla,
1357 de continent ell la tanca;
1358 e la finestra es tornat,
1359 e vers lo drut si se n’es anat.
1360 La dona a la porta toca,
1361 e lo marit la desonra.
1362 Dix ella: «Lassa! E qu’es aço?
1363 qu’eu no he feta falio!
1364 Mas lo ventre mi feya mal:
1365 per que axi fora lo portal.
1366 Monsenyer, si us play, obrits me!».
1367 «Certes, dona n’o fare:
1368 car yo·m cuydava verament
1369 que stiguesseu leyalment,
1370 e·m pensava be de vos
1371 que fossets leyals e pros
1372 e coneguessets la amor
1373 que yo us avia al cor.
1374 Er veig que m’avets enganat,
1375 e aurets na vostra part».
1376 «Monsenyer, per amor de Deu,
1377 obrits me, no us sia greu;
1378 que yo no axi per als defors,
1379 si no pel mal que avia al cors.
1380 Monsenyor, si sona·l seny
1381 les gaytes me pendrien,
1382 sere per vila correguda:
1383 mes valria esser confonduda,
1384 que cant mos parents o veurien,
1385 per cert gran dolor ne aurian.
1386 Monsenyor, obrit me!».
1387 «Certes, dona, non fare re!».
1388 Denant la porta ha un pou,
1389 qui era de cert molt pregon.
1390 Diu que layns se gitara,
1391 e diu: «Senyer, volets que aqui entra?
1392 Si no, al pou me trobarets
1393 e certes jamay no·m veurets:
1394 car mes am esser nagada,
1395 que si era ahontada!».
1396 «Dona, be podets nagar,
1397 que assi vos no podets intrar».
1398 «Ay, monsenyor, e perque no?».
1399 «Car m’avets feta tracio».
1400 Ara oyrets que ffara.
1401 Prop la porta una gran pere ha,
1402 sus al coll la ss’a levada,
1403 denant lo pou se n’es anada:
1404 «Senyer, pus obrir no·m volets,
1405 layns al pou ma trobarets:
1406 diran que vos o avets fet
1407 e serets ne fort be destret!».
1408 «Dona, pagat ne seria,
1409 si aqui negada us vesia!».
1410 E dix: «Ay, Deus, que morta son, so creu!»,
1411 e gita la pere al pou.
1412 Lo senyor senti la pere caser
1413 e cuydas o dixes per ver
1414 e crida sempre: «Deus, ajuda!».
1415 E eylla fo a la porta venguda:
1416 el ix defors deliurament,
1417 eyla se n’entra mantinent,
1418 sempre la porta ha tancada,
1419 en la finestra es puyada.
1420 Lo marit fo sobre lo pou
1421 e crida la en alta veu.
1422 Ela respon: «No, don traydor!
1423 Aquexa era la amor
1424 que vos tots jorns deyets,
1425 e que tan gran amor me aviats?
1426 En lo lit geya yo, na lassa,
1427 e vos geyets ab la bagassa!
1428 Ay, lassa! Be deg aver falonia
1429 car per aytal ma cambia!
1430 Yo so nina, ell veyll ruats!».
1431 Dix ell: «Madona, si us plats,
1432 obrits me, que gran goig he
1433 per so com atrobade us he,
1434 e veig que no sots negada:
1435 tota la color m’ere mudada!».
1436 «Mes o feyets per la bagassa
1437 que vos ne avets amada:
1438 nostre Senyor vos do aquell be
1439 que vos volriets per me!».
1440 «Dona, obrits me la porta!».
1441 «Anats sercar aquexa morta,
1442 e aquella vostra aymia
1443 que deyts que al pou gesia!».
1444 «Dona, si no entra aqui,
1445 escobat sere en lo mati:
1446 si les gardes m’ich vezen star,
1447 diran que ych son per mal a far
1448 e, si pendre me poran,
1449 la vila correr me faran!».
1450 Les gaytes venen fort tost
1451 e prenen lo veyll en rescost,
1452 e si an a la dona dit:
1453 «Perque cridats? Que avets ausit?».
1454 «A, Deus! No es a ell despler
1455 que aquest sia putaner?
1456 Lexa en casa sa muller
1457 e va ab putanes geser!».
1458 Lo burges se vol raysonar;
1459 ella comensa a cridar,
1460 e prega a tots los barons
1461 que l’amenen als presons.
1462 Dixeren les guardies:
1463 «Anc no sabem per nuyla res
1464 que vostra marit fes res,
1465 si no axi com honrat burges,
1466 savi hom e fort gint apres.
1467 Encara no ha lo seny caylat:
1468 obrits li, sia li perdonat,
1469 car es la primera vagada,
1470 just es li sia perdonada!».
1471 Respos ella e dix: «Certes
1472 vos acusats ne serets,
1473 car la costuma trencats;
1474 yo u dire a l’emperador
1475 que vos aminvats sa honor,
1476 qu’ell vol los mals castigar
1477 e vos o volets celar!».
1478 Ells no o gosaren mudar,
1479 a les presons lo van menar.
1480 Al mayti dien tuyt: «Que es?».
1481 «Aytal burges an anit pres;
1482 corre la vila mantinent:
1483 e vege ho tota la gent,
1484 que·ls savis e homens honrats
1485 per so no sien perjurats.
1486 E, per Deu, be sercava mal,
1487 car ell avia muyller tal!
1488 Que se·n degra tenir pagats,
1489 ans que en tal fet agues arrat.
1490 E molt hom blasma sa muller:
1491 ara gardats que se·n deu fer!».
1492 E dien tuyt: «Sta fort be
1493 que la vila ell corregue!».
1494 Lo burges si vol parlar,
1495 e no·l volen scoltar.
1496 Per que an fortment arrat
1497 ceylls qui lo juy an donat:
1498 perque·s deu saber la veritat
1499 ans que lo juy sia donat.
1500 E fassa lo senyor so que deu,
1501 car cosa es qui plau a Deu.
1502 «Senyor, aquest fo a tort jutgat».
1503 Dix l’emperayre: «Es veritat,
1504 be degra hom saber
1505 qual era ella ni si era ver».
1506 «Senyor, vos deyts veritats!
1507 Perque ell fo foyl e orats,
1508 per so com ell cregue sa muyler
1509 que·s volgues al pou giter».
1510 Dix l’emperador: «Mala la crech!
1511 per so la vila correch».
1512 «Senyor, si vostra muyller creets,
1513 tot atrestal conseyll aurets.
1514 E vos podets vos en gardar,
1515 per que no vullats tant arrar:
1516 con penedir vos en volrets,
1517 certes vos dic que no porets».
1518 Dix l’enperayre: «No la creure,
1519 car malament hi errere:
1520 que mes val creure bon conseyll,
1521 que no venir contra aquell.
1522 Si aquest infant mort agues,
1523 mal conseyll agra pres».
1524 La dona si s’a acordat,
1525 al vespre, com la cort se part,
1526 que pora dir a son marit,
1527 e que l’infant sia parit:
1528 «Senyor, vos creets qui us vol matar
1529 e no creets qui us vol gardar,
1530 e veig que, tot gint e asaut,
1531 vos pendra com al senescaut».
1532 «Com li·n pres, si Deus vos saul?».
1533 «Dir o ay: si us gart Deus de mal!».
Eximpli del senescal, de sa muller e del rey
1534 De Poyla era lo senescal,
1535 e stava gint a suau.
1536 Totes les rendes el prenia
1537 quantes en lo regne n’avia,
1538 e anava tot lo regnat
1539 a trestota sa voluntat.
1540 E lo rey nula re fasia,
1541 si no axi com ell volia.
1542 Lo rey fort malalt gesia,
1543 e es infiat de tal guisa,
1544 que null hom pensar no·s poria
1545 que ell scapar ne posques:
1546 car nul hom per nuyla res
1547 li pot vaser son membra,
1548 per que dien tuyt que morra,
1549 e ja per res no storçra.
1550 Un metge vench en lo regnat,
1551 e a li dita veritat:
1552 que certament el garira,
1553 si·l rey creyra lo volra.
1554 Lo rey li diu certament
1555 que li dara de son argent,
1556 aytant com ell ne demanes,
1557 ab que garir lo posques.
1558 Pa d’ordi dix c’om li donas,
1559 e de aquell sovin menjas,
1560 atressi begues de l’ayga,
1561 e axi garra senes fayla.
1562 Cant per cinq jorns o hac tengut,
1563 lo rey fo fort dexinflat.
1564 Lo metge li dix que agues
1565 una fembra ab que jagues:
1566 con hi aura jagut una nit,
1567 lo rey sera tantost garit.
1568 Lo rey prega lo senescal
1569 que li sercas gint e suau,
1570 e li menas una fembra de jovent,
1571 e dar li a vint marchs d’ergent:
1572 e si per vint no la atrobas,
1573 que tro a trenta li·n donas.
1574 Lo senescal la va sercar,
1575 e dix: «Cert be la deig trobar».
1576 Lo senescal vench a ssa muler
1577 dix li: «Vos podets gasanyar breument
1578 en sta nuyt vint marchs d’ergent
1579 . . .
1580 que si·ls auria altra fembra».
1581 «Ha, senyer, e en que?».
1582 «Certes, dona, yo us o dire:
1583 que jagats anit ab monsenyor,
1584 e fer vos ha molt gran honor».
1585 «Certes, senyer, n’o fare pas
1586 per null aver qu’el me donas!».
1587 «Dona», dix ell, «vos cuydats
1588 que·l rey sia del tot inflats?».
1589 «Certes, tant ell no sera garit
1590 que ab mi jaga en un lit.
1591 Ay, lassa! E que pot esser
1592 que vos cogus volets esser?
1593 Anans fos yo al foch cremada,
1594 ans que fer tan gran en ada!».
1595 Dix ell: «A fer cove que y anets!».
1596 «Monsenyor, e forsar me n’ets?
1597 Si u fets, vos vos en penidrets
1598 tal sayso que fer no porets
1599 . . .
1600 pendra conseyll qui us sia beyll».
1601 «Dona, yo fare lo lum morrer,
1602 que ell no us puxa conexer».
1603 E lavors pren la per la ma,
1604 a la cambra la se·n mena.
1605 Lo rey feu ab ella son delit,
1606 ab la dona que tench al lit.
1607 Lo senescal mati se leva,
1608 dins en la cambra se n’intra.
1609 E lo rey, qui·l senti venir,
1610 sempre li comensa a dir:
1611 «Com venits aytal hora?».
1612 «Senyer, que·m liurets la dona».
1613 «Encara no le us liurare,
1614 que ab elle·m deportare.
1615 Tomats hic doncs ades
1616 e liurar le us he volenters».
1617 Cant un patit hac stat,
1618 sempre ell hi es tomat:
1619 «Senyer, la dona mi liurats».
1620 Dix lo rey: «Be sots cuytats?
1621 Apres un poch vos hic vendrets
1622 e lavors le us en manerets».
1623 E altra veu hi es venguts:
1624 «Senyer», dix el, «si Deus vos ajuts,
1625 aquexa dona mi liurats,
1626 anans que sia dexelats:
1627 car ella es de gran afer,
1628 e per res no·m seria mester!».
1629 Dix lo rey: «De quals gent es?».
1630 «Senyer», dix ell, «ma muyller es».
1631 Dix lo rey: «Es ta muyller?».
1632 «Certes, senyer, ben es ver».
1633 Lo rey tantost regonech la,
1634 e fortinent se·n mereveyla
1635 e dix: «Aquest es traydor,
1636 mes que si avia mort son senyor!
1637 Qui per aver ha trahit si mateix,
1638 be·m trahiria si poxes!
1639 Aquest traydor qui per aver
1640 m’a liurada sa muyler:
1641 be son yo foyll e orat
1642 que ab ell ma son fiat!
1643 Certes ell o comprara molt quer,
1644 car ha trahida sa muyler!».
1645 «Monsenyor, yo li conseyll be
1646 que no erras per nula re,
1647 perque n’aura dan, so·m par,
1648 e sol no·m volch scoltar!».
1649 «Dona, dic vos, coma traydor
1650 lo gitare de ma honor,
1651 e no se·n dura aur ni argent,
1652 mas so, que vest mesquinament.
1653 E fas li yo tanta d’onor,
1654 per so com vos sots sa uxor:
1655 que si no fera·l ponir,
1656 car coma traydor deu morir.
1657 E vos, dona, que li dixes
1658 que aço per res no faes,
1659 ffaes coma prous muylers,
1660 e com l’aconseylas leyalment».
1661 «Senyor», dix ella, «valgre mes
1662 al senescal cregut agues
1663 lo conseyll que la muyller li ha dat,
1664 que ara com es deseratat?».
1665 «Be valgra mes», dix l’emperayre,
1666 «que ara com va a desayre;
1667 senyor era del regnat,
1668 e ara es traydor provat».
1669 «Senyor, si a mi no creets
1670 que aquests vos ociuran,
1671 e mos amics maridar m’an,
1672 e aure marit qui·m creura,
1673 e ja en re no y faylira.
1674 Ma si aquest fos tudats,
1675 vos forets be aconseylats,
1676 car yo vos he be mostrat
1677 en que porets avenir
1678 e en que porets faylir».
1679 «Dona, yo·l fare ocir»,
1680 dix l’emperayre, «ses faylir».
1681 «Senyer, si o fets, loar vos n’ets;
1682 si no, vos vos en penidrets».
1683 Al mayti l’emperador hac son acort
1684 e mana que son fiyll fos mort.
1685 Melquider vench enaxi
1686 a l’emperayre e dix li:
1687 «Monsenyor, si a vos plau,
1688 saludats me, no·m vullats mal».
1689 Dix l’emperayre: «No us salut,
1690 anans fets compte de perdut,
1691 axi coma desleyals;
1692 car be sots vosaltres aytals,
1693 qui axi m’aconseylas
1694 que mon fiyll vos comenas,
1695 enparas lo de bona amor,
1696 e mostras li que fos traydor.
1697 E ma muyller, qu’es prous e leyals,
1698 conech be que era aytals.
1699 E car no la poc aontar,
1700 axi com ell cuydava far,
1701 encara que·s depeny mut,
1702 perque no sia conegut.
1703 Mas yo vuymes tots vos conech
1704 e fer n’e so que fer ne dech».
1705 Melquider dix: «Axi us pendra
1706 con al burges qui sa muyler sagna,
1707 si no us en volets aydar,
1708 axi com ell qui la feu segnar».
1709 «Con li pres?», dix l’emperayre.
1710 «Dir o ay, que no·s trich gayre,
1711 e per quin afer segnar la feu,
1712 mas vostra fiyll assi tomareu,
1713 tro que yo us aja comptada
1714 la rao per que fo segnada.
1715 E quant ausida la aurets,
1716 tan savi sots, be l’antendrets».
1717 L’emperayre dix que tomes,
1718 tro la rayso ausida agues.
Eximpli del burges qui sagnave sa muller
1719 En la ciutat de Roma stava
1720 lo burges qui sa muller sagnave.
1721 E la mayre de la muyller
1722 era dona de gran afer,
1723 bona e prous avia stat
1724 e mantenguda castedat.
1725 A l’esgleya van un mati,
1726 e la mayra dix li axi:
1727 «Ffiyla, com be stats?».
1728 «Madona, be que u sapiats,
1729 de tots bens he bastaments,
1730 mas trestot m’o tend a nient,
1731 e vull be certanament
1732 anuch qui sia covinent:
1733 car no me·n poria star,
1734 e dich vos que mi vull cuytar».
1735 «A, ma fiylla, e que deyts vos,
1736 e ja avets marit tan prous!
1737 Ma fiyla, anch en mon linatge
1738 no fo fembra qui fes oltratge,
1739 e si vos ara fets drut,
1740 tostemps aurem lo cap perdut.
1741 E per res no o fassats,
1742 car malament hi arrats».
1743 «Madona, no me·n pux star!».
1744 «Ma fiyla, qui volets amar?».
1745 «Mayre, si am cavaller,
1746 no·m fara mas cortejer.
1747 E si amava mercader,
1748 no·l veuria d’un any poder.
1749 Si hom de vila amava,
1750 e tot jorn denant mi passava.
1751 Conexer s’i a l’endema
1752 perqu’eu vull amar capella».
1753 «Ma fila, pot per res romanir?».
1754 «Mayre, no me·n pux abstenir!».
1755 «Ma fiyla, fets un ardit,
1756 assejats vostra marit».
1757 Hoc, madona, volentera
1758 e dir vos he en qual manera.
1759 En lo verger un pomer ha,
1760 lo qual el molt ama
1761 e de aquell fare foch fer,
1762 car totes coses me sofer».
1763 E com la missa fo cantada,
1764 cascuna es a casa anada.
1765 Aquesta al verger intra
1766 e apeyla son ortola;
1767 dix: «Lo senyer es anat casser
1768 e no avem leya per foch a fer;
1769 tayla est arbra assi prop,
1770 com ell vendra, que trop bon foch».
1771 «Certes axo n’o fare pas,
1772 que no ych se arbre amas
1773 mes que nul altra qui hic sia,
1774 e ab mi se baraylaria!».
1775 «Digats que yo·l fiu taylar».
1776 «Ayço, dona, no m’ha que far».
1777 «Dona la destral tu a me,
1778 e yo mateixa taylar l’e».
1779 Yo ço fare volenters,
1780 e veurem que sabrets fer».
1781 La dona pres la destral
1782 e afanyes de son mal;
1783 e cant deu colps hi a donats,
1784 dix l’ortola: «Are u lexats,
1785 que yo·l taylare ivas,
1786 e aurets lenya assats».
1787 L’ortola ha l’arbra taylat
1788 e la dona a·l se·n portat.
1789 Cant lo senyor venc de cassar
1790 e viu al foch l’arbre cremar,
1791 dix: «Sta lenya d’on la agues?».
1792 «Senyer, de l’ort la porti ades,
1793 car sabia que vos vendriets
1794 ab gran fi et, e que us scalfariets».
1795 «Dona·l meu arbre avets taylat
1796 e som na fort despagat!».
1797 «Senyer, no·m cuydave us fos greu:
1798 perdonats, per amor de Deu!
1799 Per amor vostra lo tayli,
1800 perque foch trobassets aqui.
1801 Yo, senyer, la merce de Deu,
1802 vestida son be, o sab Deu,
1803 per que fret no pux aver,
1804 mas per vos fiu l’arbre tayler:
1805 mas ara conech que vertat es
1806 que so c’om cuyda fer per be·s
1807 toma a mal a vagades;
1808 per que no deu hom gardar arrades,
1809 e som na axi be castigada
1810 com si tota m’aviets tastada!».
1811 «Dona, ayso vos perdo,
1812 mas gardats vos altra sayso:
1813 que vos tan fort no arrets,
1814 car cert vos en penidrets!».
1815 E cant venc a l’endema
1816 la dona a la sgleya ana,
1817 e troba aqui sa mayra,
1818 demana la de son afayre:
1819 «Ffiyla, as tu l’arbre taylat?».
1820 «Madona, hoc en veritat;
1821 e pregui·l que no·s trabaylas,
1822 car so o fiu perque·s scalfas;
1823 e ell sempre perdona mi,
1824 con li dixi perque·l tayli».
1825 «Ffiyla, quin es ton ardit?».
1826 «Madona, que fare amich».
1827 «Ma ffiyla, assage ton marit
1828 altra vets: faras bon ardit».
1829 «Volenter, lo assejare
1830 e dir vos he con o fare:
1831 ell ha fort bona lebrera
1832 e ama la en tal manera,
1833 que nul hom la gosa tocar,
1834 si ab ell no·s vol baraylar.
1835 E yo ociure la labrera,
1836 e si m’o sofer, e que no·m fera,
1837 be pore fer ma voluntat
1838 car de tot lo fare pagat!».
1839 Devert la casa se n’ana
1840 e garda lo senyor com vendra,
1841 e feu ensendra bon foc,
1842 e es se asseguda de prop,
1843 una palissa s’a vestida
1844 tota d’esquirols e d’erminis.
1845 E lo burges vench de cassar.
1846 Los cans se venen scalfar;
1847 la labrera a ella se acosta,
1848 sobra la palissa se santa:
1849 la lebrera era muylada,
1850 tota la palissa li ha solada.
1851 E la dona com o vi,
1852 tot lo cor li stremi,
1853 pres un coltel d’un servecial
1854 per mig lo pits li dona tal,
1855 que anch d’aqui levar no·s poch,
1856 que morta li stech de prop.
1857 Lo burges viu la labrera morir
1858 e comensa sempra a dir:
1859 «Certes, dona, mal o faes
1860 com la labrera ocies,
1861 car aquella amava mes
1862 que alguna que yo agues;
1863 per cert vos dic que pesa·m fort,
1864 mes que si·l caval aguessets mort;
1865 tan bona no·n trobare pas,
1866 yo trobare cavall ivas».
1867 «Senyer, vejats com m’a adobada
1868 aquesta palissa tant honrada?
1869 De vos dien, per veritats,
1870 que ’n totes guises me amats:
1871 e per so porian dir
1872 que yo afoyll tot mon vestir,
1873 qui val molt gran riquesa
1874 e que lo affoyll per ma peguea.
1875 pus vos me tenits honrada,
1876 no deig esser mal ensenyada,
1877 que agues morta la labrera,
1878 si sabes tan corall vos era!
1879 mas yo no·n sabia re,
1880 car anch cassar no ane!».
1881 «Dona, l’arbre mi taylas,
1882 apres la lebrera matas,
1883 grans desplers me avets fets:
1884 si us play, ja no us hi tomets!».
1885 «Senyer, ans prech Deus que m’ocia,
1886 si fas res que pesar vos sia.
1887 Monsenyor, si a vos plats,
1888 aquesta vets mi perdonats!».
1889 Dix lo burges: «Plau me assats;
1890 d’aqui avant vos hi gardats».
1891 Al mayti, com fo dia clar,
1892 la dona ana missa scoltar.
1893 Sa mayra aqui troba,
1894 e tantost ella li demana:
1895 «As morta la lebrera, ma fiyla?».
1896 «Mayre, hoc, senes faylir.
1897 «Ma fiyla, fo greu al senyor?».
1898 «Hoc! Mas yo·l tomi en amor,
1899 e vuymes no me·n cal duptar,
1900 car abrivadament pux amar!».
1901 «Ma flyla, prech te que no u fasses:
1902 tem que enganada no·n vages!».
1903 «Mayre, d’aço no us creure,
1904 que no pot romandre per re».
1905 «Ma fiyla, no sies orada,
1906 assage l’altra vagada!».
1907 «Madona, plau me assats,
1908 e fare so que us vullats.
1909 Dema es festa de Nadal,
1910 assejar l’e per cominal».
1911 Lo burges es hom ensenyats,
1912 e ha molts ciutadans convidats,
1913 chavalers e homens honrats.
1914 Cant a taula foren seguts
1915 e los menjars foren venguts,
1916 la dona al cap de taula assech
1917 e les claus ab les tovayles liguet;
1918 e puys leva·s deliurament,
1919 vessa·ls menjars sobra la gent.
1920 Dix lo burges: «Perque us levas?».
1921 «Senyer, per so que us aportas
1922 aquell vostra coltell taular,
1923 de que us solets tant altar».
1924 «Dona, los menjars avets vessats!».
1925 «Senyer, vejats per caritat
1926 les tovayles que·s son lassades
1927 ab aquestes claus malfadades:
1928 senyer, be podets veser
1929 que yo no he poscut alra fer!».
1930 E ell mes mans per alegrar
1931 e·ls convidants asolassar;
1932 e mentre ell los tench a solas
1933 ffeu adobar altres rnenjars,
1934 que menjassen los ciutadans
1935 e que·s tinguessen per pegats
1936 del burges e de ses bontats:
1937 mas no y ac algun tan privat,
1938 qui conegues que fos irat.
1939 Al vespre, com foren partits,
1940 gita·s la dona ab son marits,
1941 e lo burges no feu semblant
1942 que agues ab si mal talant.
1943 Al mayti ela s’es levada;
1944 el li dix: «E que volets far?».
1945 «Senyer, a la sgleya vull anar».
1946 «No farets, obs vos avets a ssegnar;
1947 car esta es la mylor segnia
1948 qui en tot l’any, per cert sia,
1949 e yo fer vos he segnar:
1950 obs o avets, segons que·m par».
1951 «Senyer», dix ella, »may no·m segne
1952 e per ma fe no·m segnare!».
1953 «Dona, car no us sots segnada,
1954 vos es la sanch fort engruxada.
1955 E perque no us feyets segnar?
1956 Ara us poria profitar.
1957 Perque si deu pendre conseyll
1958 al mal anans que sia veyll,
1959 que si·l lexava hom puyar,
1960 no s’i poria conseyll dar.
1961 Com taylas l’arbra del verger
1962 la vostra sanc se va mescler;
1963 e com vos en penedis,
1964 cuydem que·l mal de vos partis.
1965 E com ocies la labrera,
1966 la vostra sanc no era clara;
1967 e cuydem que us spessas,
1968 e per aço no y mis les mans.
1969 Ir, com avia convidants
1970 tots los menjars foren vessats;
1971 lavors, sobra la vostra sanch
1972 que si spassas de vuy anant,
1973 james si pogra conseyll dar,
1974 e pogra si massa trigar:
1975 per que val mes siats segnada,
1976 que si del tot erets ahontada».
1977 E prop lo foch la feu seer
1978 e puys feu venir lo barber:
1979 «Senyer, ma muyler me segnats».
1980 Dix ella: «Senyer, no fassats,
1981 que no son vesada de segnar».
1982 Dix ell: «Yo us hi vuyll avesar».
1983 De dos brasses la feu segnar,
1984 mereveyla fo com poc scapar;
1985 tanta sanch li n’ha feta axir,
1986 qu’ela no pot mot sonar ni dir:
1987 e puys el l’a fort be pensada,
1988 axi com fembra qu’es segnada.
1989 «Dona, la mala sanc n’es axida
1990 e creu que serets tost garida;
1991 e si us toma la malaltia,
1992 yo mateix vos segnaria,
1993 car be conec on vos sta
1994 aquella sanc que mal vos fa,
1995 que no le us lexare puyar,
1996 car massa mi cuyde tardar».
1997 La dona a ssa mara envia
1998 que venga, que mal li va.
1999 La mayra la vench veser
2000 e a penes li pot parler:
2001 «Ma flyla, e vos amarets?».
2002 «Madona, no me·n parlets!».
2003 «Ma flyla, porets vos en lexar?».
2004 «Madona, lexats me star
2005 e no me·n parlets en re,
2006 que jamay cura no n’aure!».
2007 «Ffiyla, a Deu sia grahit
2008 con vos segna vostra marit!».
2009 A sos amics o van comptar,
2010 comensen fort a manassar
2011 al marit qui la feu segnar,
2012 e que o comprara molt car.
2013 Dix la mayra: «No sia parlat,
2014 tro sapiats la veritat;
2015 que so que·l marit ha fet,
2016 ell ho a fet ab molt bon dret:
2017 car, si no la fes segnar,
2018 ella vos volia ontar;
2019 e dix que per mi no·s n’estaria,
2020 ans, dix que aymador ffaria».
2021 Dixeren tots: «Fort be sta
2022 de la sanc que perduda ha!
2023 «Diats, senyer», dix Melquider,
2024 «no valc mes com la feu sagner,
2025 que si fos cogus provat?».
2026 Dix l’emperayre: «Hoc en veritat,
2027 car massa avia tardat;
2028 com lo arbre li ac taylat,
2029 la devia segnar verament
2030 e no·n fora tengut per pech».
2031 «Senyer, vos diets veritat;
2032 perque no us vullats tardar
2033 de vostra muyller a segnar,
2034 que, vostra fiyll vos vol aucir:
2035 be us assage, per ver a dir.
2036 Si no la fets ara segnar,
2037 be us hi poriets tardar;
2038 mas vos, senyer, no u conexets,
2039 anaxi com feu lo burges,
2040 e pendra us ne axi hivas
2041 com feu a ell, si no us gardats;
2042 vostra fiyll, no vullats ocir,
2043 si no, axi us pendra ses mentir».
2044 Dix l’emperayre: «No morra,
2045 anans, vos dich que ell viura;
2046 be enten que ella me assage:
2047 per que d’ayço poder no aja!».
2048 Cant a la dona ho an comptat
2049 que l’infant es scapat,
2050 tal ira se·n dona al cor,
2051 que per un poc sempre no mor.
2052 Denant l’emperayre plora,
2053 e dix que axi li·n pendra
2054 com feu a un emperador,
2055 qui cobejava fort tresor.
2056 «Com li pres? Ara·m diats».
2057 «Senyer, plau me o sapiats».
De l’emperador que per tresor aver desfeu la obra de Virgili
2058 En sta vila hac un prohom,
2059 Virgili lo apeylava hom,
2060 e sabia d’encantaments
2061 mes que nul hom qui anc nasques.
2062 En sta vila feu gran be,
2063 mas l’emperador lo desfe
2064 per cobina de tresor;
2065 e puys mori a gran dolor.
2066 Virgili enses un foch en sta vila,
2067 qui cremava nuyt e dia,
2068 e nuyll hom lenya no y portava;
2069 e lo foch sol no minuave,
2070 ans, feya a tuyt gran be,
2071 que s’i calfava molta gent.
2072 E ceylls qui lenya no avian,
2073 en aquell loch cuynar fazian.
2074 Una torra li feu de prop
2075 e un hom qui gardave·l foch;
2076 l’om era de coura tregitat,
2077 tenia en la ma un arch parat;
2078 l’arch e la sayeta eixament
2079 era de coure verament.
2080 E al coll tenia un scrit,
2081 e deya axi com vos dich:
2082 ‘Qui·m farria, yo tiraria
2083 e lo foch apagaria’.
2084 Homens li passavan de prop
2085 qui miraven aquel bel foch.
2086 Ab aquests stava un foll,
2087 qui legi lo scrit del coll;
2088 com lo scrit hac legit
2089 si ha als compayons dit:
2090 «Vosaltres volets que·l fira?
2091 E vejam si·l pendra ira!
2092 Yo li dare ab una pera,
2093 e apres veurem que fara».
2094 Aquell li dona un gran colp
2095 e ell tira en mig del foch,
2096 si que tot lo foch apaga,
2097 que anch puxes sol no crema.
2098 Ara es lo foc apagat
2099 e aquell no y ha res guanyat.
2100 L’emperador li ha perdonat,
2101 qui degra esser justiciat.
2102 Altra cosa major soferi,
2103 per que l’emperador mori.
2104 Nul hom no sap tan bona ayna
2105 con feu Virgili en esta vila,
2106 cant ell basti el mirador,
2107 que derrocha l’emperador.
2108 Dins un marbre mes un mirayll,
2109 qui era pus beyll que crestaiyll,
2110 e de sobra un pilar
2111 quatre colones hi feu far,
2112 en que·l mirador pogues star.
2113 Cascun mayti tot li major
2114 venien al mirador
2115 e, si null hom fos intrat,
2116 en Roma e en lo termenat,
2117 e aqui volia mal fer,
2118 sempre o poden en lo mirayll veser:
2119 e conexen ho be al mirayll
2120 quin home es, ni de cal tayll,
2121 ne que vest, ne que porta ab si,
2122 ne on va, ne per qual cami.
2123 E tantost tremeten hi,
2124 e troben o tot anaxi
2125 con ells an vist en lo myrall,
2126 que be es aquest, de tal tayll.
2127 Prenen lo, diga veritat,
2128 troben que es certanitat;
2129 de tots aquells que prenien,
2130 sempre justicia ne feyen.
2131 Lo rey de Poyla avia homens grans
2132 qui per Roma anavan robans.
2133 Perdia gents de sa honor,
2134 per aquell tan bell mirador,
2135 e dix que y pora fer
2136 que ell lo puxa derroquer,
2137 e tot hom qui aydar li puxa,
2138 dara de l’aur mentre que·n vulla.
2139 Tres macips se van acordan
2140 e dien que·l derrocaran,
2141 e que lo rey los bast d’aver,
2142 aytant com n’auran mester.
2143 E diu lo rey que o fara,
2144 e aur fretura no·ls fara.
2145 Tantost tres caxes fan fer,
2146 e fan les omplir de aver.
2147 Prop Roma les an portades,
2148 e aqui les an amagades,
2149 cascuna meten en son logar.
2150 E lo mayti, cant dia par,
2151 denant l’emparador son intrats
2152 e tan gint l’an saludats.
2153 E dix los: «Que volets fer?».
2154 «Senyor, devinam e trobam aver,
2155 e en sta vostra ciutat
2156 ha molt gran aver amagat:
2157 e trobar l’em si o volets,
2158 e que bona part nos en donets».
2159 Dix l’emperayre: «Volenters
2160 vos en dare, si n’atrobes,
2161 de aycel que trobar puxats:
2162 e ja no·n serets enganats».
2163 «E nos lo sabrem be trobar,
2164 ab que ab vos nos puxam fiar».
2165 Dix l’emperador: «Si farets
2166 e ab mi veritat atrobarets».
2167 «Senyor, com vendra lo dia clar,
2168 vos veurets que sabrem far».
2169 Dix la un: «Yo he lo aver trobat
2170 en lo loch on l’an amagat».
2171 Tantost vench a l’emperador
2172 e dix li: «Senyer, si·m seguits,
2173 que yo he somiat anits
2174 que prop, no molt luny d’essi
2175 atrobarem de bon aur fi».
2176 Dix l’emperador: «Volenters».
2177 Ara van veure lo avers,
2178 per saber si es veritat
2179 so que aquest ha somiat.
2180 Devert aquell loch se n’ana,
2181 on la sua caxa amaga,
2182 e dix: «Ayci fets ben cavar,
2183 que aver hic devem trobar».
2184 Aqui caven de gran poder,
2185 troben la caxa ab l’aver.
2186 L’emperador fo fort pagat
2187 de l’aver que an trobat
2188 e diu que be es veritat
2189 tot so que aquests an comtat.
2190 E com venc l’endema
2191 l’altra diu que somiat ha
2192 e diu que trobara aver,
2193 e mostrar ho ha be per ver.
2194 Prega l’emperador que y anes,
2195 e que l’aver traure faes.
2196 Dix l’emperador: «Plau ma assats,
2197 e vejats si es veritats».
2198 E lo macip se n’es anat
2199 la on l’aver ha amagat;
2200 a los dit: «Cavats be ayci,
2201 e trobarets l’aver aqui».
2202 E comensaren a cavar
2203 e tantost van l’aver trobar.
2204 Dix l’emperayre: «Be son fornit,
2205 car a tot mon temps sere ben rich».
2206 Con vench l’altra mayti
2207 l’altra dix atressi
2208 que aver ha somiat,
2209 la on l’avia amagat.
2210 Aqui an cavat exament,
2211 e troban l’aver mantinent.
2212 Gran gog ac l’emperador
2213 e diu que aquest es lo tresor
2214 qui es en Roma amagat
2215 e que val mes que un regnat.
2216 E com vench l’altra dia,
2217 els s’acordaran a gran falcia
2218 e dien a l’emperador
2219 que ells saben molt tresor;
2220 si nul hom l’en pogues trer
2221 ni per res lo pogues aver,
2222 mas no es en tal logar,
2223 que hom ho deya assayar.
2224 «E on es?», dix l’emperador.
2225 «dessots lo peu del mirador
2226 tant aver hi a, so sapyats,
2227 que no lo portarien mil bastays!».
2228 L’emperador dix que hom hi anas,
2229 e que l’aver hom ne gitas
2230 dejus lo peu del mirador,
2231 e que l’apuntalen de rador,
2232 e garden com lo poran traure,
2233 e que·l pilar no posques caure.
2234 «Senyer, no n’axira per ver,
2235 si volets que·l puxam caver».
2236 «Si vull be!», dix l’emperador,
2237 «per so que ajam lo tresor».
2238 Dejus lo pilar fa cavar,
2239 e feu lo fort stalonar.
2240 E com lo sol fo colgats,
2241 lo pilar fo del tot taylats.
2242 En la nuyt, cant son adormits,
2243 vengueren los tres macips
2244 e meten foc al bastiment,
2245 caen les voltes exament.
2246 E cant ho agren be cramats,
2247 tantost ells se·n son anats.
2248 Al rey de Poyla son tornats,
2249 e tot lo fayt li an comptats,
2250 e com lo pilar es cauts
2251 e ells com s’i son venguts.
2252 Lo rey es stat fort pagats
2253 de ço que li an comptats.
2254 Lo mayti, com fo dia clar,
2255 los de Roma venen mirar
2256 lo pilar, en que·s solen mirar,
2257 e viren lo del tot casut.
2258 Entre ells gran dol s’es mogut
2259 e dien: «Qui ha cremat lo mirador?».
2260 Dix la un a l’altra: «L’emperador!
2261 Car tres macips li an comptat
2262 que dejus avia tresor amagat,
2263 e per cobina del trezor
2264 ha fet cremar lo mirador.
2265 Ara d’uymes cascun pora
2266 fer tant de mal com se volra,
2267 que no·s veura en lo mirador
2268 qui fara mal en la honor.
2269 Mas l’emperador, qui tant ha cobejat
2270 trezor, perque no li n’es dat?
2271 Aur pendrem et si·l fondrem
2272 e molt a beure li·n darem,
2273 tant entro que sia mort,
2274 cor ell noss a feyt gran tort!».
2275 Tots los altres mouen un crit
2276 e disen totz: «Ben havets dit:
2277 del aur fonets, si que ell ho vi».
2278 E an Ili dit tot enayxi:
2279 «Aur quesist e aur auras,
2280 aur te darem et ab aur moras!».
2281 L’aur prenen e si·l foneren
2282 e assats a beure li·n donen,
2283 tant tro que fo mort,
2284 car los avia fet gran tort.
2285 Ara es mort l’emperador,
2286 per cobina de tresor.
2287 «Senyer», dix ella, «no valgra mes
2288 a l’emperador que penses
2289 que assats avia tresor,
2290 que com crema lo mirador?».
2291 Dix l’emperador: «El volia
2292 la riqueza que mal queria;
2293 e pus aver amava tant,
2294 mes val sia mort ab aytant».
2295 «Senyer, si vos no creets mi,
2296 vos morrets tot anaxi,
2297 car pus vos parlen del traydor,
2298 mes vos plauria del trezor:
2299 car, pus vos creets leusengers,
2300 axi·ls storgriets per diners,
2301 e si vos a mi no creets,
2302 per cert aytal mort farets!».
2303 «Certes, dona, si creure be:
2304 lo mayti ociure·l fare».
2305 «Certes, senyer, vos no u farets,
2306 que aquells legoters creurets».
2307 «Dona, d’uymay no·ls creure,
2308 car be veig que errat hi el».
2309 «Senyer, a Deu sia grahit,
2310 si es ver so que avets dit!».
2311 Al mayti mana l’emperador
2312 que son fiyl moris a dolor.
2313 A l’emperador ve Cato,
2314 e parla coma prous baro:
2315 «Senyer, yo vench a vos, si us plats,
2316 car vey que fort sots enganats,
2317 car axi us pendra, so say,
2318 con al mercader de son papagay».
2319 «Con li pres al mercader?».
2320 «Senyer, yo us en dire lo ver,
2321 ab que vostra fiyll torn ayci
2322 e que stia denant mi
2323 e justiciar no·l fassats,
2324 tro aço oyt ajats.
2325 E si vos de aço·m creets,
2326 certes en res no y errerets;
2327 e si no·m crets exament,
2328 errar hi ets fort malament».
2329 Dix l’emperador: «Que us en creure
2330 e l’infant venir fare,
2331 e no sera justiciat,
2332 tro que vos o ajats comptat».
Eximpli del papagay
2333 Lo mercader fo de sta vila,
2334 un fort beyll papagay avia,
2335 lo mylor que hanc hom ves
2336 res no era qu’el no dixes.
2337 Tot hom qui en la casa entrava
2338 per son nom lo apeylava,
2339 pus oyt l’agues nomenar.
2340 E sabia be devinar
2341 e no·l podien enganar.
2342 La muyller del mercader
2343 avia fort avol mester,
2344 car so feya volentera
2345 les hores que·l marit no y era.
2346 Lo papagay be u conexia,
2347 e al senyor tot o disia.
2348 Lo mercader ira se·n dona,
2349 e la muyler ne manassa.
2350 La dona mou gran trabayll
2351 d’esso que diu lo papagay,
2352 e pensa com lo fass’aucyr,
2353 e ella no·n fos en raptir,
2354 e puys a ssa guisa faria,
2355 e lo marit res no·n sabria.
2356 «A Deus! Que pore far ni dir
2357 que a mon marit lo ffassa ocir?».
2358 Ara us dire en qual manera
2359 l’assaja. Com son marit no y era,
2360 eylla envia per son amich
2361 e que vengues aquella nit,
2362 que del papagay no·s tembra,
2363 car ella lo assejara.
2364 E dire us com lo asseja.
2365 Tot lo terrat forada,
2366 pres una massa ab que pica
2367 sobra·l terrat, parque trona,
2368 e pe·ls forats gita candeles cremants,
2369 e aparech que fos foc e lamps;
2370 puys gita ayga pe·l terrat.
2371 Lo papagay es tot muylat
2372 e cuyda·s certanament
2373 que plogues fort regeument;
2374 lo papagay no·s pensa pas
2375 que la dona axi l’enganas.
2376 En aço la dona l’amich raques,
2377 e·l papagay fort be o conech.
2378 E com vench l’altra dia
2379 lo senyor vench a la vila.
2380 E com ell per la casa intra,
2381 lo papagay no li parla.
2382 «E qu’es, amich, que no parlats?».
2383 «No, senyer, que fort suy irats;
2384 que En Gm hic es intrats
2385 e ab la dona ha jugats;
2386 abduy jahen tota la nuyt.
2387 Anit que tan fortment plohia,
2388 e mi ajudar no volia:
2389 e anch a mi no ha aydat.
2390 Ay las, tan fort son banyat!».
2391 «Amich, e que avets aut?
2392 que anit no ha plogut!».
2393 «Senyer, e com o podets dir,
2394 que yo ayci cuydi morir?
2395 E plovia, e tronava:
2396 paria la terra se n’intrava!».
2397 La dona, cant ho ac ausit,
2398 plora e gita un gran crit:
2399 «Ay, na lassa desastruga!
2400 A tan mal juy son venguda,
2401 car per mantides a dir
2402 he poscut tant de mal sofrir!
2403 Ell es del tot cregut,
2404 diu que anit ha tant plogut;
2405 pero be·s sab la veritat
2406 si a plogut o sere es stat.
2407 Si no mor sta vagada,
2408 nul temps yo sere pagada!
2409 Car d’uymay podets conexer
2410 si ment ell, o si diu ver.
2411 Auceyll te hom per alegrar,
2412 mas no per traball a donar.
2413 Senyer, muyre lo papagay,
2414 qui·ns hic dona tan gran trabayll,
2415 e pus serets alegra e pagat
2416 e viurets com hom honrat.
2417 Car vos stavets leyalment,
2418 e senes trabayll exament;
2419 apres que ych fo lo papagay
2420 anch no aguem si no trabayll:
2421 mes val star ab alagransa,
2422 que soffarir mal ni pesansa».
2423 Dix ell: «Veritat es,
2424 per cert yo l’ociure ades».
2425 Lo mercader lo papagay ha mort
2426 e no y feu ges bon acort,
2427 no u volgra aver fet per nul tresor.
2428 Coneix e diu que es traydor;
2429 de la terra s’es axit:
2430 ans que null hom li aja res dit
2431 que ell fos traydor provat,
2432 mes val jaquir tot lo regnat.
2433 Catho ac dit a l’emperayre:
2434 «Diats me, senyer de bon ayre,
2435 no valgra mes al mercader
2436 que ell se acordas primer,
2437 ans que ocies lo papagay,
2438 que ara com ha gran traball?».
2439 Dix l’emperador: «Per veritat,
2440 assats n’a gasardo trobat
2441 lo papagay, qui li gardava,
2442 la muyler e tota sa maynada:
2443 sta fort be en veritat
2444 qu’el ne sia be enganat».
2445 «Senyor, vos de so creets mi,
2446 car enganat sots atressi,
2447 si vos creets vostra muyler,
2448 axi com feu lo mercader.
2449 Per que vos no o fassats
2450 e vostra fiyll restaurats,
2451 que ’n breu aurets certanitat,
2452 si so que deym es veritat,
2453 si la dona diu leyaltat,
2454 perque dege esser justiciat.
2455 E si·l ffiyll se vol scondir,
2456 certes, senyor, no deu morir».
2457 Dix l’emperador: «Veritat es;
2458 e dich vos que stort l’avets».
2459 La dona fortment plora
2460 cant ou que l’infant es stort;
2461 penses que pora dir ni far
2462 que·ls set savis fes matar:
2463 si los savis son scapsats,
2464 aquell tantost sera tudats.
2465 E dix: «Senyor, axi us es pres
2466 con a l’emperador Herodes».
2467 Dix l’emperador: «Com li pres?».
2468 «Senyer, eu vos dire lo vers».
Dels set savis
2469 L’emperador fo de sta vila
2470 e set savis ab si tenia;
2471 e no fera nuyla res
2472 que a ells conseyll no demanes.
2473 Aquests staven en la cort
2474 e agren tots set acort,
2475 e pensen que poran far
2476 que aur puxen aplagar.
2477 E dix la un: «Si nos volem,
2478 molt gran tresor ajustarem
2479 dir vos he com o porem far:
2480 que vullam sompnis arrenar.
2481 E ceylls qui a nos vendran
2482 e lur sompni saber volran
2483 . . .
2484 e aport un basant d’ergent,
2485 dir le y em certanament
2486 . . .
2487 e tot l’aver que portaran
2488 entre tots se partira;
2489 e pus a un aurem dita veritat,
2490 tuyt hi vendran de voluntat».
2491 E los altres tantost an dit
2492 que aquell ha dit bon ardit.
2493 Ara son los savis acordats
2494 e los sompnis an arrenats,
2495 e tots ceylls qui hi son anats
2496 dien: «Tan be o an dictat,
2497 molt ma poria mes valer
2498 e·n pore trobar gran aver;
2499 per cobina d’un besant,
2500 certes yo no vull perdre tant:
2501 que mes val aquest besant do
2502 per recobrar bon gasardo».
2503 E tot jorn venien les gents,
2504 e·ls savis apleguen l’ergents,
2505 e mes n’an ells aplegat,
2506 que no n’ha en lo regnat.
2507 L’enperador per aquest pecat
2508 es de sos uylls ensegat:
2509 dins la vila ell veu fort be,
2510 mas defora no veu re.
2511 E los savis son enraquehits,
2512 e los altres fort empobrits.
2513 L’emperador no y pot als fer,
2514 e dix li aytant sa muyler:
2515 «Aquests savis que vos tenits,
2516 perque no us an dels uylls garits,
2517 axi com ells an gran saber
2518 e apleguen tan gran aver
2519 e son se fets devinadors?
2520 Con no donen conseyll a vos?».
2521 Dix l’emperador: «Per ver a dir,
2522 yo veure si·m sabran garir».
2523 Los savis li an menats:
2524 «Barons», dix ell, «conseyll me dats,
2525 car yo no veig fora la vila,
2526 de que port en mon cor gran ira.
2527 E vull anar per l’emperi
2528 per veer so que hom ma diu».
2529 Dien los savis: «Un dia nos donats
2530 e que nos siam acordats;
2531 e si nos fer o podem,
2532 sabiats que conseyll vos darem».
2533 Lo dia los ha donats,
2534 e·ls savis son sa acordats
2535 que ells que serquen Merli,
2536 lo qual dien que es bon devi.
2537 Marli fo fiyll de bona mayre,
2538 mas no sap hom que agues payre,
2539 e la dona per null aver
2540 ab nul home no volc jaser.
2541 Los savis lo van sercar
2542 e viren lo ab infants jugar;
2543 e los savis, cant lo veren,
2544 tantost lo conegueren.
2545 Ab tant un hom vench per lo cami,
2546 e sempre ha los dit Merli:
2547 «D’equel hom, vos dich per veritat,
2548 que ell se·n va a la ciutat,
2549 e porta un besant en la ma
2550 per un sompni que sompnat ha».
2551 Apres a l’home s’acosta
2552 e sempre lo saluda
2553 e dix li: «Yo se per ver
2554 perque anats, ni per qual afer:
2555 per un sompni que avets sonuat,
2556 e sera fort be arrenat.
2557 E dar m’ets aquex besant,
2558 dir vos que somias ab aytant
2559 que una font beyla veyets;
2560 sots lo fogar on foch feyets,
2561 . . .
2562 e l’ayga qui era layns».
2563 Dix l’ome: «Be es veritat
2564 tot so que m’avets comptat!».
2565 Dix Merli: «Ara us en tornats
2566 e jus al fogar vos cavats,
2567 e trobarets tant de aver
2568 que rich hom na podets esser».
2569 L’ome sempre se n’es tomats,
2570 e los savis son se acordats
2571 e que la un d’eylls que vaja la,
2572 per veure l’aver si·l trobara:
2573 «E si l’aver es atrobat,
2574 de aquell ajam nostra part;
2575 los altres romandran ayci
2576 e veuran que fara Merli».
2577 L’om es a casa tornat
2578 e cavant ha l’aver trobat
2579 e lo savi qui y fo enviat,
2580 si ac de l’aver la maytat.
2581 Lo savi a Merli es tomat,
2582 e a Merli han demanat:
2583 «Merli, dar nos ets consell
2584 a l’emperador qui no·s veu.
2585 Cant es axit fora la vila
2586 no pot veure nula partida;
2587 vos porets li conseyll donar:
2588 e que vege com volra anar».
2589 Dix Merli: «Hoc, certament
2590 lo fare veure mantinent».
2591 Menen lo a l’emperador,
2592 e ha goig que li leu la dolor.
2593 E com l’emperador lo viu venir
2594 dix: «Porets me bones noves dir?».
2595 «Hoc, senyer, que veus ayci
2596 un savi qui ha nom Merli;
2597 e diu senes faylir
2598 que ell vos vol dels ulls garir».
2599 «Merli», dix l’emperador,
2600 «Porets me levar la dolor?».
2601 «Hoc, senyer, si us volets,
2602 e de mon conseyll me creurets,
2603 car en vostra cort tenits
2604 set demonis qui us tolen lo vis:
2605 e com los aurets gitats,
2606 vos aurets tost lo vis cobrats».
2607 Dix l’emperador: «Pora esser ver?
2608 E porem o nos veser?».
2609 «Hoc, certes, senyer, per ver,
2610 e trestot vos o mostrare.
2611 Deyts me, senyer, vos on jesets?».
2612 «Merli, vos ades o veurets».
2613 L’emperador lo mene al lit
2614 e Merli li ha tantost dit:
2615 «Senyer, fets ayci cavar
2616 e veurets que us hi vull mostrar».
2617 Cant un poch agren cavat,
2618 aqui sempre an atrobat
2619 una caldera qui bolia,
2620 e set bulls de foch fazia,
2621 e ges de foch hom no y vezia,
2622 e la caldera fort bolia.
2623 «Senyer, conexets aço que es?».
2624 Dix l’emperador: «Cert, no ges».
2625 «Aquests buylls vos tolen lo vis,
2626 e los set savis que vos tenits,
2627 e tant com en eylls vos fiats,
2628 sots vos dels uylls encegats.
2629 No vets quant aver an ajustat
2630 per los sompnis arrenar.
2631 E son ne be enriquehits,
2632 e·ls altres ne son apobrits.
2633 E vos, senyer, no o sabets,
2634 que vos defora no anats.
2635 Senyor, vos axi o farets:
2636 la un dels savis pendrets,
2637 com li ajats lo cap taylats,
2638 la caldera ha un buyll minuats.
2639 Senyor, si no es veritat,
2640 de mi fets a vostra voluntat».
2641 A la un dels savis ha lo cap taylat,
2642 e la calder’a un buyll minuat:
2643 l’emperador ho a gardat,
2644 e coneix que es veritat.
2645 «Senyor, dels altres fets atretal,
2646 yo us o dich per conseyll leyal,
2647 e vos, senyor, o veurets:
2648 en la caldera o sabrets».
2649 L’emperador ho a manat
2650 axi com li fo conseylat;
2651 e com tots agren lo cap taylat,
2652 en la caldera an gardat,
2653 e no hi veren nuyla res.
2654 Dix Merli: «Volets anar
2655 defores per deportar?».
2656 Dix l’emperador: «Plau me assats,
2657 veure si son desencantats».
2658 A la porta vench ab son destrer
2659 e Merli axi, tot primer,
2660 dix a l’emperayre que broques,
2661 axi com lo cavall portar pogues.
2662 L’emperador broca ab aytant,
2663 sempre lo portal hac passat.
2664 E com fo fora la carrera,
2665 ell vae tota la terra,
2666 e ha aut lo major goig
2667 que anch nul hom aver no poc.
2668 E diu que tindra Merli,
2669 axi com un bon savi.
2670 Si·ls savis no fossen scapsats,
2671 tostemps l’emperador fora encegats;
2672 e ara coneix l’engan.
2673 «Senyer», so dits l’emperadriu,
2674 «scoltats so que hom vos diu,
2675 car vos ges no conexets
2676 lo gran mal que us fan aquests;
2677 e crey be que us an encegat,
2678 per encantament e per art,
2679 perque conexer no puscats
2680 los greus mals que avets passats.
2681 Si vos, senyor, a mi creets,
2682 aquests set savis scapsarets
2683 e muyra ab ells lo traydor,
2684 qui m’ha mesa en tan gran error.
2685 Yo, monsenyor, a vos ne planch,
2686 com lo avets sofarit tant.
2687 E muyren tots, si a vos plau,
2688 abans que no us en prenga mal!».
2689 Dix l’emperador: «Per veritat,
2690 qu’ell sera al mayti scapsat.
2691 E puys aure mon acort
2692 dels set savis, si merexen mort».
2693 «Senyor, no us o cal acordar:
2694 tantost los fets tots scapsar».
2695 «Dona», dix ell, «que u fare
2696 e ja altra acort no n’aure».
2697 «Senyor, a Deu sia grahit
2698 com tan be o avets dit;
2699 ab que tan be o fassats,
2700 e que ges no us en penidats!».
2701 Al mayti, com ell fo levat,
2702 mana que son fill sia scapsat.
2703 Ara es vengut Josep,
2704 e parla altament e be,
2705 e dix: «Senyor, axi·t pendra d’aquest fill teu
2706 com al chavaler feu del seu,
2707 qui l’ocis per conseyll de sa muyler,
2708 de que o compra be quer.
2709 Enquer morirem abdos,
2710 e se be que axi·n pendra a vos.
2711 E a vos, dona, qui·l conseylats,
2712 sapiats que mal conseyll li dats,
2713 e porets o axi comprer,
2714 corri la muyller del cavaller».
2715 Dix l’emperador: «Com n’a pres al chavaler?».
2716 «Senyor, yo us o sabre compter,
2717 mas l’infant no sia scapsats
2718 tro que us o aja comptats».
2719 «Plau me», dix l’emperador,
2720 «e stia assi a la rador».
Eximpli de la copa emblada
2721 De sta vila fo lo chavaler
2722 e de forts prohomens pres muyler,
2723 e ac ne un bell infant,
2724 lo pus beyll que nasques anc.
2725 Romas lo fiyll, mori la mayra,
2726 e lo chavaler pres ne altra.
2727 E la madastra si s’a pensats
2728 que lo filastre fos tudats,
2729 que si ella infant avia,
2730 lo chavaler lo primer fill heretaria,
2731 e lo seu no seria heretat,
2732 car son payra l’a fort amat.
2733 Per que pensa molt fort
2734 que aquell infant fos mort:
2735 «E si·l fas ociure a son payra,
2736 be sera fet, al meu vijayre».
2737 Lo chavaler fort beyla copa avia,
2738 qui molt gran tresor valia:
2739 en taula la te com hi sehia.
2740 E la dona diu cascun dia
2741 que l’infant mal conreu fahia:
2742 «Senyer, perque no·l castiats?
2743 Creu que ell sera penjats».
2744 «Dona, yo·l castigare,
2745 e vos no us en curets de re,
2746 car de cert dien tots
2747 que vos querriets que fos mort».
2748 L’infant una caxeta ha;
2749 ela la clau li ambla,
2750 e dins en la caxeta
2751 ela ha la copa mesa,
2752 e puys la clau ha tornada
2753 en lo loc on l’a atrobada.
2754 L’infant dormia en son lit,
2755 e d’aco res no ha sentit.
2756 Com vench l’endema,
2757 lo senyor en taula se assenta
2758 e demana la copa on es.
2759 «Per Deu, senyer, no·n trobam gens!».
2760 Aço dix ell: «No pot star,
2761 a fer avets de trobar:
2762 e no sera tant amagada,
2763 que ella no sia atrobada.
2764 Si no, tal cosa faria,
2765 que tota gent ne parlaria!».
2766 La copa an per tot sercada,
2767 mas no l’an atrobada.
2768 Dix la muyler del cavaler:
2769 «Senyer, si us ve de plaser,
2770 a vostra fiyll la demanats;
2771 en la sua caxa la sercats,
2772 si vos trobar la volets,
2773 e axi la cobrarets».
2774 «Dona, com o podets dir!
2775 Qu’el se lexaria ans morir,
2776 que la copa agues tocada
2777 e tal cosa agues assejada!».
2778 «Senyer, si vos a mi no crets,
2779 sertes, vos la y sercaretz;
2780 que, si aqui no la trobats,
2781 en altre loc vos la gardatz;
2782 fer l’em en altra part sercar,
2783 tant tro que la puxam trobar».
2784 E lo para dix a l’infant:
2785 «Obri ta caxa, ab aytant».
2786 «Senyer, hoc, molt volenter
2787 o fare, a vostra plaser».
2788 E cant la caxa uberta hac,
2789 el chavaler ha dins gardat,
2790 la copa layns ha trobada,
2791 tota trencada e passegada.
2792 Diu: «Fals! Perque la amagas?».
2793 «Sertes, senyer, no o fiu pas!».
2794 «E donchs, qui la ha mesa ayci?».
2795 «No o se, si Deus ajut a mi!».
2796 «Com pot esser no o sapiats,
2797 en traydor, fals renegats?».
2798 «Ay, na lassa!», diu la muyller,
2799 «e com o pot negat tener?
2800 Senyer, vos no crects en re me,
2801 e yo sabia ho fort be:
2802 com vos deya perque no·l castigats,
2803 vos, senyer, m’amanassats;
2804 ara vos n’aurets desonor,
2805 vostra ffiyll ne roman traydor.
2806 E si aquest es penjats,
2807 vos ne serets fort ahontats.
2808 Certes, a vos valria mes,
2809 enans que us hi anantessets,
2810 que·l fessets tost ivas negar:
2811 que si fort ne sots aontat,
2812 tal cosa pora assejar e fer
2813 que vergonya us fara parer».
2814 «Certes, dona, veritat es,
2815 e yo fer l’e nagar ades».
2816 La dona mes mans a plorar:
2817 «Lassa! Com se deu hom poc presar!
2818 que yo l’amava axi,
2819 com si fos axit de mi!
2820 Si aquest infant fos be noyrits,
2821 mes ne valgueren sos anics,
2822 car ell es d’omens honrats.
2823 Ara veig que sera nagats.
2824 Mas mes val un haul morir,
2825 que·l linatge envergonyir:
2826 si aquest no fos destreitz,
2827 tot son linatge fora aunitz!».
2828 Lo chavaler ha apeylats
2829 tres macips qui s’i son logats,
2830 e a·ls dit tot anaxi:
2831 «Vos manats aquest fadri
2832 d’aqui avayl per la ribera;
2833 puys prenetz una gran pera,
2834 sus al coyl la li ligatz
2835 e jus en l’ayga lo lensats,
2836 en tal loch que hom no·l trop,
2837 e no veja hom en quin loc.
2838 Nul hom no·n sapia re,
2839 e gran aver vos en dare».
2840 E los macips l’an negat,
2841 axi com los fo manat.
2842 Cant agren negat lo fadri,
2843 cavauers venen pe·l cami:
2844 eren avoncles del ffadri,
2845 de la mayra eren germans,
2846 e no·s cuyden que ges axi
2847 sia apres al fadri.
2848 Los macips qui·ls viren venir
2849 comensen sempre de fogir,
2850 e dixeren: «Que farem nos
2851 de aquests qui venen detras nos?».
2852 Mas Deus vol sien dexelat
2853 e que sien castigat.
2854 Los chavalers que·ls viren desar,
2855 les comensen de encalsar.
2856 «Aquests homens qui tan fort fugen,
2857 certes son nostres malsvolents;
2858 prengam los, e puys o sabrem
2859 que an feyt ne perque fugen».
2860 E cant los agren ateses,
2861 dixeren: «Traydors, no us mogets,
2862 que certament o comprarets
2863 aquell mal que fet avets!».
2864 Eylls o deyen per assejar,
2865 e ells comensen a pregar:
2866 «Senyors, si a vos plau,
2867 sapiats que no y marim mal:
2868 car ab ell stam a soldada
2869 ab ceyll qui·ns hic ha enviats;
2870 e sapiats, senes engans,
2871 que no volriam vostra dan,
2872 e no us volem nagat tener,
2873 que del tot vos direm lo ver:
2874 car, si us o teniem nech,
2875 aparria qu’ab conseyll nostre fos fet,
2876 e compra o qui mal hi mer,
2877 que nos no y posquem alra fer».
2878 «Ara·ns diats la veritat,
2879 con es, ni com es anat;
2880 que, si la veritat nos diets,
2881 justiciats vos no serets».
2882 «Senyors, grans gracias vos fem
2883 e ja de res no us en mintrem.
2884 Nos stam ab tal chavaler,
2885 qui hac de fort prohomens muyller;
2886 e son hic luny d’est’ancontrada
2887 mes de una jornada.
2888 E com la muyller sa mori,
2889 si li romas un fill patit,
2890 qui era fort engalardit,
2891 era fort be ensenyats,
2892 e a a son para amblada
2893 una copa, que avia amagada
2894 dins en una sua caxa.
2895 E la madastre conech o,
2896 e a son marit compta ho.
2897 Lo chavaler, quant o hac oyt,
2898 ffort ne fo enfaylonit,
2899 dix: ‘Mon linatye es desonrat!’
2900 e ama mes que fos nagat.
2901 E nos no·l gosam desmenar
2902 e menam lo assi negar».
2903 «Ara treyts l’on sus ades».
2904 «Hoc, senyors, molt volenters».
2905 E cant viren lur nabot mort,
2906 si an aut lur acort
2907 que ocien lo chavaler,
2908 e la falsa de sa muyller,
2909 sia apres cremada,
2910 que la copa avia amagada,
2911 per so que moris son fiastra:
2912 «Si Deus li trameta mal astra,
2913 car lo nostra nabot ha mort
2914 e fet ociure a gran tort!».
2915 Los homens an fort be ligats,
2916 e an los scuders lexats.
2917 Per mig la vila son intrats,
2918 ab lurs cavals e cors annats,
2919 e van se·n gint e suau
2920 a la casa del desleyal,
2921 qui per conseyll de sa muyller
2922 avia fet son fiyll naguer.
2923 A la porta l’an atrobat
2924 e aqui l’an alensejat.
2925 E cant alensajat l’agueren,
2926 la gent de la vila crideren:
2927 «Pensem nos tuyt ivas d’ermer,
2928 qu’estranys an mort un chavaler!».
2929 Aquests son defors axits
2930 e oen dedins grans crits.
2931 Aquells de la vila ixen defors
2932 e criden los: «Bares, traydors!».
2933 E aquells, qui be eren armats,
2934 si los an defors sperats
2935 dixeren: «Ayci vos sperarem
2936 e nostra rayso vos comptarem».
2937 En aço eylls se son acostats
2938 e dien: «Plau nos assats»,
2939 e dien que fort es bo
2940 que sapien la lur rayso.
2941 «Senyors, so que nos avem fet
2942 avem fet a fort bon dret,
2943 e aquest que nos avem mort,
2944 ocis nostre nabot a tort,
2945 e deuria a Deus plaser,
2946 com ell ha fet son fill naguer,
2947 per conseyll de sa muyller:
2948 e aço metrem nos en ver.
2949 E si·l fiyll del payre se vol plevir,
2950 ges per ayço no deu morir;
2951 e aquest nul mal no meria,
2952 mas la madastre feu falcia».
2953 L’emperador dix que dret feren
2954 ceylls qui lo chavaler ocieren,
2955 e ceylls qui la muyler an cremada
2956 cregats que no y an feta errada.
2957 «Senyer, si vostra muyler creets,
2958 e que aquest infant matets,
2959 axi us en pendra poder
2960 com feu en aycell chavaler.
2961 E vos, senyer, no la cregats,
2962 que seriets ne enganats».
2963 Dix l’emperayre: «No la creyre,
2964 ne so que diu ja no fare;
2965 car, si l’oceya a tort,
2966 yo·n poria pendre la mort,
2967 car ell es de homens honrats:
2968 e serie·m be demanats».
2969 Cant ou la dona que l’infant
2970 no mor, ans es scapat:
2971 «Ay, lassa! E tan mala fe,
2972 que yo creguda no sere!
2973 D’esso que cuydava per mi,
2974 tem me que no sia axi!».
2975 La dona se pensa que fara
2976 e denant lo marit gran dol fa,
2977 e dix a l’emperador:
2978 «Axi us en pendra a vos, senyor,
2979 com al rich, qui no repres sa fiyla».
2980 «Com li ha pres al rich hom?».
2981 «Senyer, a mala mort l’aucis hom».
Eximpli de la fiyla del rich hom
2982 Un rich hom hac en sta vila
2983 qui avia fort beyla fiyla.
2984 Molts macips la cortejaven,
2985 qui del payre no·s gardaven,
2986 e anch lo payre sol un dia
2987 no volch castigar sa fiyla,
2988 ne li dix que·s gardes,
2989 ne fes so que fer no degues;
2990 mas dich vos, per veritat,
2991 que feya a ssa voluntat.
2992 El rich era conseylador
2993 de monsenyor l’emperador,
2994 no·s partia de l’emperayre
2995 tro sonava lo seny del layre.
2996 E un macip si dix un dia
2997 a la donseyla: «Jo us pregaria
2998 que vos me volguessets amar,
2999 que certes molt vos tenc en car».
3000 Dix ella: Yo us amare tant
3001 e fare, si us ve de grat,
3002 ab que vos o vullats fer
3003 so que yo us vull conseyller».
3004 «Madona», dix ell, «que o fare
3005 tot so que vos vullats de me».
3006 «Amich, yo conech be per ver
3007 que vos no·m poriets aver,
3008 axi com a vos pertenyeria,
3009 ne com a mi mester seria;
3010 e si us demanava per marit,
3011 no o volrien mos amics.
3012 Mas yo us dire que porets fer:
3013 vos porets mon payre mater,
3014 e romandra a nos l’aver,
3015 que no y ha altre hereter;
3016 e mon payre es rich hom,
3017 e vos porets ne esser prohom.
3018 En tal guisa o endressare,
3019 que ja nul hom no·n sabra re.
3020 E apres, com ell sera mort,
3021 yo aure fet bon acort,
3022 que a tots mos amics diria
3023 que ab vos sposada m’avia
3024 mon payra, e tots o creyran,
3025 que res d’aço no·s pensaran;
3026 e vos tindrets alberch honrat
3027 de ço que mon payra ha gasanyat».
3028 «Dona, plau me que axi sia,
3029 mas axo com o faria?».
3030 «Senyer, yo us dire com sera:
3031 lo vespre, com mon payra vendra
3032 de la cort de l’emperador,
3033 vos starets en sta tor
3034 de sobra lo portal:
3035 no·s pensara que y age mal.
3036 E com ell entrar volra,
3037 a la porta el cridara;
3038 a dich vos be, senes faylir,
3039 que li devaylare obrir
3040 e, lavors com entrara,
3041 vos tenits lo coltell en la ma,
3042 e fort regeument lo farits.
3043 E apres yo gitare greus crits:
3044 ‘Qual es aquell qui es passats,
3045 qui mon payra m’a nafrats?
3046 Ay, na lassa! Que·m fare
3047 que no se qui es, ne·l conech!’.
3048 E vos anat vos en serets,
3049 ans que nul hom hi sia ates».
3050 «Dona», dix ell, «que·l matare
3051 e certament axi u fare
3052 con vos me avets conseylat;
3053 e no·m sera ges oblidat».
3054 Axi com o an perpensat,
3055 si o an fort be acabat
3056 e lo bon rich hom an matat,
3057 e els son fort be eretats,
3058 e nul hom no sap qui u ha fet,
3059 e null dels parents s’o penset.
3060 E ella a sos amics ha dit
3061 qu’eytal macip es son marit,
3062 que l’arma de son payra, Deus l’empar!
3063 la li feu sertes sposar:
3064 «E ja yo no·n diguera res,
3065 si sposat no l’agues;
3066 mas pus mon payra lo·m volc dar,
3067 yo no·l gose desmenar.
3068 Ara, vuymes, yo que fare?
3069 Car ab aquest star aure,
3070 e si no u fas, fer m’a vedar.
3071 En sgleya no·m cal intrar;
3072 e altre marit no trobaria:
3073 car aquest ma somouria!».
3074 E sos parents si li an dit:
3075 «Pus aquest es vostra marit,
3076 ffets ne so que fer ne devets,
3077 ans que del vostre menyscabets:
3078 en casa on hom no sta,
3079 molt s’i pert e s’i degasta!».
3080 Ara es mort lo prohom tan rich,
3081 e ela pren lo macip per marit.
3082 «Diats, senyer, no valgra mes
3083 al rich hom que la casties,
3084 e no la lexas cortejar,
3085 ne·ls macips en casa intrar,
3086 que ara, com l’an mort
3087 per aver lo seu a gran tort?».
3088 Dix l’emperador: «Be valgra mes
3089 que castigada la agues».
3090 «Senyer, com li dixeren los amichs
3091 que cortejar no la jaquis,
3092 dix: «Lexats l’em star,
3093 que elle·s sabra molt be gardar,
3094 ne fara res que mal li stia,
3095 ne que vergoya li sia!».
3096 «Ab tant, senyer, vos gardats!».
3097 «Barons, de vos mateixes pensats,
3098 e lexats star ma fiyla:
3099 qu’eu vull que fassa a ma guisa!».
3100 Dix l’emperayre: «Fort be sta
3101 que sia mort, pus axi o deya,
3102 e castigar no la volgues
3103 per nul hom qui le y dixes».
3104 «Senyer, si aquest fals no castigats,
3105 anaxi serets vos matats;
3106 car be veem tot dia
3107 lo fiyll la mort del payra desige,
3108 car li fa goig la heretat
3109 d’esso que·l para ha guasanyat.
3110 E si·l para res no ha,
3111 muyra, si·s vol com se quera,
3112 que·l flyll no stara ab eyll,
3113 ne gayra a son conseyll.
3114 Monsenyor, si a vos plats,
3115 gardats no siats enganats,
3116 vuymes no he res que mostrar.
3117 Si us play, vullats vos gardar;
3118 car mentre que viva sere,
3119 de nuyla re vos pregare,
3120 per mon grat res no us dire.
3121 De vostra prou vos he pregat,
3122 e veig que no me n’avets grat:
3123 per mal que us ne sdevenga,
3124 no axira mot de ma lenga».
3125 «Dona, molt vos he que grahir,
3126 car vos be ma conseylats:
3127 cert al mayti perdra lo cap».
3128 «Senyer, be vos en penidrets,
3129 tot anaxi com fer solets».
3130 «Encara us dich senes faylir
3131 que nul hom me·n pora res dir,
3132 que·l mayti no·l fassa morir.
3133 Mes am que ell perda lo cap:
3134 que si yo era ahontat,
3135 si ell feya a mi morir
3136 con la fiyla qui·l payre feu ocir;
3137 e yo am mes qu’el sia mort,
3138 e yo sia ab honor stort;
3139 car si aquell storcia,
3140 cert yo creu que morria».
3141 «Senyer, a Deu gracia sia
3142 con conexets lo mal e·l be».
3143 Al mayti l’emperador ha manat
3144 que son fiyll sia scapsat.
3145 Aron vench ab gran alagria
3146 e dix: «Per Deu, senyor, no sia!
3147 Car gran goig devets aver
3148 de ço que yo us dire lo ver;
3149 car he gardat en les steles
3150 e hi vistes grans mereveyles,
3151 e conech per veritat
3152 que vostra fill ha lo parlar cobrat.
3153 Dema, vos dich, que deu parlar,
3154 e deu son seny demostrar.
3155 E si no·m creets d’ayço,
3156 vos metets mi en preso;
3157 e, si dema no parla assats,
3158 abdos siam justiciats.
3159 Senyor, be deu esser sperats,
3160 tostemps ne forets ahontats».
3161 Dix l’emperador: «Plau ma assats,
3162 tro l’endema sia sperats,
3163 e sobra aquest covinent:
3164 si no parla de mantinent,
3165 que abduy los caps perdrets
3166 e per res no storçrets».
3167 «Senyor, d’aquest pecat aytal
3168 me gardare, si a Deu plau».
3169 L’emperadriu ha tal dolor
3170 que per pauc d’ira no mor,
3171 e conech be senes falir
3172 lo mal que li pot sdevenir:
3173 «Que l’infant com parlara,
3174 tot so que yo he fet dira».
3175 E tench se per destrohida,
3176 no gosa per l’emperador
3177 ffer null semblant de tristor.
3178 L’emperador a ssa cort mana
3179 que tuyt hi sien l’endema,
3180 per so que tuyt puxen ausir
3181 so que son fiyll volra dir:
3182 «Car ell deu dema parlar,
3183 per so ma cort fas ajustar».
3184 Tuyt hi son venguts volenters.
3185 L’infant es per la cort intrats:
3186 e vench coma home honrats
3187 e stech ab sos uylls plorants,
3188 e besa a son payra les mans
3189 e dix: «Payra, si a vos plau,
3190 prech vos me fassats dret leyal,
3191 e prech tots ceylls qui son en cort
3192 que yo no prena nagun tort,
3193 e que trestuyt me fassats dret,
3194 con aurets oyt aquest fet.
3195 E met me en vostra poder,
3196 e que me·n puxats destrenyer,
3197 . . .
3198 si aver bastar no y pora
3199 . . .
3200 que la persona hi vage;
3201 e prenets axi en poder
3202 aquells de qui yo·m vull clamer».
3203 L’emperador respon primer,
3204 e dix que fort volenter
3205 li plau: «Vostre dret ajats,
3206 e de re tort no prenats».
3207 E tots ceylls qui o an oyt
3208 dien: «Senyor, be avets dit
3209 e devets o axi fer,
3210 que cascu aja son dret plener».
3211 «Mon ffiyll, e vos de qui us clamats?».
3212 «Yo us o dire, si a vos plats.
3213 Yo·m clam de la emperadrits,
3214 per so com n’e mal soferits
3215 e son ne stat en juy de mort.
3216 Set dies pensi que fos mort,
3217 e so que mon payre feya fer,
3218 certes en re yo mal no y mer.
3219 E vull al camp sien intrats
3220 dos cavallers per saber veritats.
3221 E cant lo camp sera levats,
3222 ceyll qui dira veritats,
3223 sera stort ab molt gran goig,
3224 e l’altra ira dins lo foch:
3225 e no dich dels cavallers garnits,
3226 mas de mi e de la emperadrits».
3227 E tots ceylls qui en la cort son
3228 dien: «Ayço es molt bon».
3229 E l’emperador dix: «Batayla
3230 sera ades, sens tota fayla:
3231 anans que no menjarem,
3232 e sabrem aquell qui cremarem;
3233 e ceyll qui sera vensut,
3234 cempre sera confondut
3235 e que ja amor no n’aura.
3236 Mas layns al foch ira
3237 e aqui sera cremats,
3238 ceyll qui penset la falcedats».
3239 Los chavalers foren armats
3240 e dins lo camp son intrats.
3241 E van se farir fortment,
3242 abdos caen verament;
3243 ceyll de l’infant se fo lavats
3244 e es en lo cavall puyats,
3245 e va sse·n vert lo chavaler:
3246 «Sus, levet, si n’as poder!».
3247 Ceyll de la dona jau al camp
3248 e no va atras ni avant;
3249 e diu que·l vis a perdut,
3250 no troba lansa ni scut
3251 e no·s pot defendre per res,
3252 car cert diu que vensut es.
3253 E pus aquest es vensut,
3254 la dona fa compte de perdut.
3255 Los cavallers se son desgarnits;
3256 meten al foch l’emperadrits,
3257 dien: «Provada es la falcia
3258 e par be que veritat sia.
3259 Qui mal sercava l’a trobat,
3260 car ella l’avia sercat;
3261 per que tot hom se deu gardar
3262 que no deu a altre mal sercar,
3263 si doncs no le y ha be servit
3264 a ell, o altra son amich;
3265 e ceyll qui·l serca primer,
3266 aquell apar be que mal quer;
3267 si l’altra no se·n sap gardar,
3268 no·l deu hom pas jutgar;
3269 ans, li deu esser perdonat,
3270 pus altre ho ha primer sercat».
3271 La dona mori a gran dolor
3272 e·l fiyll romas ab l’emperador,
3273 stech molt ensenyadement:
3274 an na gran goig tota la gent.
3275 Los aximplis son acabats,
3276 e, si·ls avets be scoltats,
3277 be hi podets aver apres:
3278 aqui porets be profitar,
3279 si be los volets scoltar.
Ed. Andrea Giannetti, Libre dels set savis de Roma, Bari, Adriatica, 1996.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
