Teatro
Sermó del Bisbetó
1 Seyos, bisba avem lavat,
2 bo e cortes et ansayat,
3 que, si be s’es de poc’adat
4 per so no·n sia meysprat,
5 cor el es ben acustumat
6 e bon clerga et ben latrat;
7 cert, no n’avem tan bo trobat
8 en tot lo nostre veynat,
9 so es, monseyer En Prat.
10 Es savi, qui sap be lo Dret.
11 Hondrats et tanits lo en car,
12 cor el vos pot gran be far,
13 et es molt bo, sertanament:
14 mal aya ma boca si ment;
15 c’abans que yc partasquats,
16 pragam que son sermo oyats.
17 Longarnent s’es estudiat
18 e sap be en Divinitat,
19 e per so pot vos mostrar
20 que devets far ne laxar.
21 E ’n sa fi de son sarmo
22 dar vos a molt gran perdo.
23 Per so pregam vos, bona gent
24 si ’s plau que l’oigats humilment
25 a honor de sent Nicholau.
26 Oyats, sayors, si a vos plau,
27 oyats simplament mon sermo:
28 si Deus bona ventura vos do.
29 Si be .i. poc vos aturats,
30 no murmarets ne no tusats,
31 de sent Nicholau vos dire
32 la vida, com pus breu pore.
33 Sent Nicolau trobam que fo
34 de gran linatge et de bo,
35 mas per vertut fo molt malor;
36 sabe·s gardar de tota eror.
37 Infant e·l brasol dejunava
38 tres jorns quasquna setmana;
39 sa carn volia dompdar
40 que no·s poges anargular,
41 e volc nos exempli donar
42 quan devem de grat dejunar.
43 E quant fo quacom crascut,
44 volc esser tot ple de vertut.
45 Per veu de Deu fo exalsat,
46 e ’n bisba, sayors, lavat,
47 con Deus volc que el governas
48 lo pople seu e ’nsayas.
49 Puxs tres pueles marida
50 ab tres poms d’or que lus dona,
51 las quals per gran pobresa
52 volien fer gran avolesa;
53 el per sa gran pietat
54 desliura les d’aquel pacat.
55 Les dones lo deuen molt amar
56 per aso tame, encar.
57 Tres escolans resusita
58 que .i. maler dagola,
59 que avia mesos an sal
60 per son pacat et per son mal.
61 Per so los escolans huy fan,
62 sagons que vets, feit gran.
63 Alscuns notxes eren an mar
64 qui no podien escapar:
65 clamaren sen Nicolau
66 e sempra la mar fo en pau;
67 e axi foren escapats
68 de gran paril et desliurats.
69 Et .i. juglar resusita,
70 qui era mort en la via,
71 per los preecs del compayo
72 qui humilment li ques pardo.
73 Lo forment qui li foi prestat
74 fo fort per el multiplicat,
75 lo qual avia malavat
76 a la gent per nasasitat.
77 .I. prom la nau cargar
78 qui perde son fil en la mar,
79 que sen Nicolau li rate:
80 no volg que ab el perdesset.
81 Et .i. jueu sa bateja
82 per miracles que li mostra,
83 qui per sent Nicolau cobra
84 so que·l divia el crestiya.
85 Del seu vas ix liquor
86 e y garex tot hom de dolor;
87 es metya genaral
88 certanament contra tot mal.
89 Aquests miracles feu, et mes;
90 aso sabem tuyt que ver es,
91 mas no us en volem mes contar
92 Per so que no us torn a pasar.
93 Praguem tant digne confasor
94 que·ns guart de mal et de dolor
95 et que·ns deya, si li plau, mostrar
96 en qual gisa pusquam salvar.
97 A tots aquels qui son asi
98 donam .m. dies de perdo,
99 e pregem Deus que·ns gart de mal
100 e·ns do el regna salestial.
101 Sels qui·s volran ab nos dinar
102 no·ls qual sino les mans lava,
103 que be n’avem aparalat:
104 tant nos basta lo bisbat.
105 E nos farem tal masio,
106 e vuy muyra oca ne capo.
107 Et no us fasats molt convidar,
108 que be us valra .i. dajunar
109 que el mayordom es molt esquas,
110 es li greu cant masio fas.
111 Mas no m’i pot lo cor bestar
112 que sia ço bon de manyar.
113 Per molts anuyts que el ma fa,
114 desenparar vul ma renda;
115 de uy anant prenc comiat
116 que ranonsia tot lo bisbat,
117 que per las rendas de ’quest mon
118 no vul entrar an infern pragon.
119 Gardar ma n’e, si a Deu plau
120 e·l sayor sent Nicolau.
121 On, pragats Deu, si ’s plau, per mi,
122 et yo Deus tot anaxi.
Ed. Josep Romeu, Teatre hagiogràfic, Barcelona, 1957, II, p. 17.
Teatro
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
