Rialc
Rao 0.118

            Poesie anonime






    1      Quant ay lo mon consirat,
    2      tot l’als es nient mas Deu,
    3      et, come be·m son apensat,
    4      lo comyat es forment greu.

    5      E car nos em de greus peccatz
    6      carregats, si u enquerem,
    7      podra·ns esser perdonat
    8      can senyor tal avem
    9      cui plad merce pus que platz,
    10     car n’es axi acustumatz.

    11     Aytal senyor devem tembre e honrar,
    12     qui per nos totz se volc tant humiliar
    13     can trames l’angel seu per la dona saludar
    14     e·l plac en ela entrar.

    15     Quan ço fon fayt per nos altres a salvar
    16     en la crotz lo seu sang volc escampar,
    17     e apres la seu mort al terç yorn ressucitar
    18     que·ns pogues tots deliurar.

    19     Al quarte dia volc el cel puyar
    20     e·l cinquante Sent Spirit envisar
    21     per ço qui s’enflames e poguessen preicar
    22     la fe, per nos a salvar.

    23     Apres la fi del mon venra per jutyar
    24     los bons e·ls mals, segons lur just cobrar,
    25     gosar do e trobar, car axi cove a far
    26     per dretura a salvar.

    27     Hon preyarem tots ensims lo creador
    28     que·ns do s’amor e·ns gart de mal e d’error.

 

 

 

Ed. Barbara Spaggiari, «La ‘poesia religiosa anonima’ catalana o occitana», Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, III s., 7, 1977, pp. 117-350, a p. 273.

In Parramon le strofi I-II rispondono al n. 0.118, le strofi III-VI, metricamente discontinue, al n. 0.118a.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc