Rialc
Rao 0.116

            Poesie anonime






    1      Pus que vostre fonament
    2      es de reble e de terra,
    3      no·m meravell si feu guerra
    4      ni si talla vostra serra
    5      contra onor bravament.
    6      Pus no us ve naturalment,
    7      no us ombreu de gentilesa,
    8      car per vos es molt offesa,
    9      segons mostra speriment.

    10     Si us ani a visitar,
    11     no perque me·n prengues grat,
    12     mas per quant ne fuy pregat
    13     per un galant de estat;
    14     jo·l vulgui acompanyar,
    15     que del vostre preticar
    16     cert n’era que ’s inutil;
    17     mes feya per hom civil
    18     que ’n nosaltres contractar.

    19     Poch saber rete en si,
    20     molt indiscreta senyora,
    21     lo qui de vos s’enamora,
    22     car de continuu lavora
    23     lo vostro pullut moli,
    24     e molt mes an un mati
    25     ara que no en tres anys.
    26     No caura ’n vostros paranys
    27     qui volra seguir a mi.

    28     Conortau vos de aquella
    29     qui, perdent, no·s pot cobrar.
    30     Vostre pell vas bandonar
    31     a hu qui fou a amatar
    32     a deu ab mala carella.
    33     De França fins en Castella
    34     no se don’ab tal sobros;
    35     d’una leg’us put lo cors
    36     de cranch qu’eveu en l’orella.

    37     Presentau vos tota nua
    38     devant lo qui ’s nomenat,
    39     qui tot lo cap te palat
    40     e lo ventre te molt rugat
    41     e morenes a la cua;
    42     la potra tostemps li grua,
    43     e te porrets com a gall.
    44     Plau vos lo diforme tall
    45     pus que te grossa la pua.

    46     Macarona revessada,
    47     tornau e pessau gran musa
    48     en fotre de cornamusa;
    49     tota vostra carn s’es serusa,
    50     e vos sou desenugada,
    51     en se tota regirada
    52     vostra vista per fregar;
    53     cridau quant l’om vol lensar:
    54     par siau endiablada.

    55     Pusque no us voleu retraure
    56     de fer tants peccats mortals,
    57     vos deuen metr ’n dos pals,
    58     lo convent ab grans destrals
    59     la crisma en bell os raure.
    60     Dona qui tostemps vol caure
    61     incessantment de subines
    62     deu rebre tals disciplines
    63     que no l’en deuen straure.

    64     Apres, la molt venerent
    65     abadessa singular
    66     deu tal sentencia dar
    67     a vos com vull designar
    68     en esta coble present:
    69     que devant tota la gent
    70     vos tiren ab grans stralls
    71     e ab fogajants tenalls
    72     vos maten molt cruelment.

    73     Monja qui axi ofen Deu
    74     deu morir asemblant mort
    75     e nunques arib’al port
    76     s’anima, i no report;
    77     aço per la fi que·s feu.
    78     Morta, no soterreu
    79     lo seu cors en samantiri;
    80     missas ni salms ni saltiri
    81     per ella dir no fareu.

    82     Si la meteu en sagrat
    83     de ço us vull cert avisar,
    84     que prest veureu pedrejar
    85     e la terra tremolar,
    86     que may no cullireu blat,
    87     que d’un cors no batejat
    88     [no] se pot dir pus ne crisma;
    89     si·l meteu en loch santissma,
    90     tostemps haureu tempestat.

    91     Un mati·m fo revelat
    92     per l’angel ple de virtut
    93     que si li darreu salut
    94     e no y feyeu lo degut,
    95     Panedes es desolat.

    96     Per ço us he demostrat
    97     lo que de cert he sebut,
    98     perque no fos desebut
    99     per hun inich disolut,
    100    ne de paradis privat.

 

 

 

Ed. Robert Archer e Isabel de Riquer, Contra las mujeres. Poemas medievales de rechazo y vituperio, Barcelona, Quaderns Crema, 1998, p. 294.

88 Si integra no, richiesto sia dal senso, sia dalla metrica.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori