Poesie anonime
1 Plors, plants, senglots e gemechs de congoxa
2 me rompen tot e no me·n merevell,
3 per lo cruel e doloros novell
4 d’on me complanch ab fort mortal angoxa,
5 e durs suspirs del cor van arrenquant,
6 quant hoi dir: «Presha Contastinoble
7 es pel gran Turch e discipat lo poble;
8 princeps, barons son venuts a l’encant».
9 Ay laç!, com pens l’espeventable plant
10 que·ls cavallers, ciutadans e burgesos
11 fan com catius son a vil gent sotsmesos!
12 Aygua de plor los huylls me va regant
13 que dir no puix ab tal orde la gesta,
14 com se pertany, de tan cruell preso
15 feta pels Turchs mityensant tracio,
16 car lur poder may fera tal conquesta.
17 No es al mon home de sana testa
18 qui puxa dir ne sol himaginar
19 que tal ciutat, tan fort pogues entrar
20 tartre ne turch ne dels restants la lesta.
21 Mas Deu permet moltes vegades mal
22 per mes de be, qu’esmenem nostra vida,
23 la qual apres, com sera corregida,
24 done·ns molt mes ultra lo principal.
25 O Contesti, regent l’imperial
26 ciutat, hon sou? Digau me la manera
27 com la fundas ne perque en frontera
28 de tans infels la posas per portal.
29 Tantost respon: «En temps de sent Silvestre,
30 emperedor de Roma preposat
31 ffuy mas infel e per el batejat,
32 al qual doni l’inperi meu terestre.
33 Lexant adonchs a el la ciutat mestre
34 e·l senyoriu qu’avia en ponent,
35 fuy promogut fundar en orient
36 un loch molt fort, com portal e finestre
37 per defensar tots los fels Crestians,
38 dels cruels turchs, per empetxar l’entrada,
39 que totstemps han d’Auropa envejada,
40 e·ls tartarins e molts altres pegans.
41 Dari primer, qui fonch dels persians
42 rey poderos, no poch fer lo passatge
43 de Helispont, ne Cosdre lo salvatge;
44 lo Solda menys, senyor dels Sorians,
45 ne·l Taburla ab tota Tartaria
46 passar no poch, contrastant Manuel,
47 senyor dels grechs an naus contra l’infel,
48 lo qual apres destroui la Soria».
49 «O princep sant per que, donchs, permetia
50 Deu destrouir una semblant ciutat
51 pus era mur de la crestiendat
52 ab tan perill com sta huy en dia?»
53 «Per pocha fe en menys devocio,
54 qui en ells es e la gran malvolença
55 qu’els princeps han, car, requests de valença,
56 callaren tots per llur divisio».
57 Car l’imperant, destret d’obsidio
58 pels Turchs cruels, feu al Papa requesta
59 molt humilment qu’el fes ajuda presta,
60 havent merce de tal perdicio;
61 e als princeps fels feu nobl’embexada,
62 exortant los de lur socorriment.
63 Tot llur respost fonch peraulas he vent:
64 per tall menyspreu fo la ciutat entrada.
65 Dos anys stech Costanti sitiada
66 per los cruels e de la fe hinimichs,
67 tots a l’entorn com a leons hinichs
68 eb ginys, trebuchs, fortment bonberdejada,
69 mes a la ffi permes Nostre Senyor,
70 qu·eb gran poder de fletxes e bonbardes
71 e de bussons ab moltes spinguardes,
72 entraran dins ab grans crits e furor.
73 No contrestant que·l nobl’emperador,
74 molt animos ab sa cavelaria
75 los resistis, dient que mes valia
76 morir per Deu que viur’ab desonor;
77 pero los cans, cridant lo falç profeta
78 lur, Mahomet, carregaren tan fort,
79 ab tanta gent qu’els portaren a mort
80 com lahons forts fent la guerra streta.
81 Pus Deu permes que l’influent planeta
82 fos en favor d’aquella gent cruel,
83 lo plant fo gran pus fort que de Ratxel,
84 plorant sos fills de la ciutat destreta.
85 Los Turchs lavors com a lops afamats,
86 prenen les gents les quals ab lur comia,
87 torta e pesant, recitar no us porie,
88 com carnissers tants n’an scorterats.
89 Com fossen, donchs, per les cases entrats,
90 prenent los bens, e lo mobl’e diners;
91 e los senyors e llurs fills e mullers
92 feyen volar per finestres, terrats.
93 E·l cruel drach puja a la posada
94 del gran palau de l’emperador mort,
95 a on troba plena de desconort
96 l’emperadriu per la nova malvada.
97 Apres que hach la mara avilada,
98 la filla pres, donzella de bell tayll,
99 blancha com neu e clara com crestall,
100 aquella fo pell canas avilada.
101 Los Turchs lavors, per fer son manament,
102 van pells carres, repleguen tota dona,
103 nina, infant e qualsevol persona
104 jove e vell e tota l’altre gent.
105 A molts d’aquells ligaren cruelment
106 les mans e·ls peus a manera d’ovelles,
107 e puys, tots nuus, de monjes e donzelles
108 en lochs pubblichs usaven carnalment;
109 altros forçant a lur secta malvada,
110 jovent tirar no volents reneguar,
111 ab grans destrals los feyen troçajar
112 perque’ls infants fos gran por demostrada.
113 Com ja del tot fos la gent presonada,
114 mana lo Turch que fossen ajustats
115 en amples lochs, on feyen los merquats,
116 e aqui fos al mes donant liurada.
117 Orribles crits, plants, greus plors e suspirs
118 ab crueis veus de tons spaventables
119 foren entr’ells com catius e vendables,
120 de hu en hu se veyent departir.
121 Major dolor cre que de morir
122 mirant los fills lo pare e la mare,
123 muller marit, e la sor a son frare,
124 seperant los per canalla servir;
125 bessant se tots en ten cruell partida
126 foren portats defora tot lo mur,
127 car mana·l Turch grech negu no ich atur
128 perque la gent fonch dins un jorri exida.
129 Com ja fos, donchs, la ciutat exernida
130 de grechs, juheus e llatins cristians
131 e d’estrangers quy eren stadans,
132 d’equi avant fo dels turchs stablida.
133 Lavors lo turch devalla per mirar
134 la gran ciutat, e tira dreta via
135 al temple sanct que feu sancta Sufia,
136 perque la creu pogues vituperar.
137 D’on com ell ves en sumitat star
138 del loch pus alt hon era lo simbori
139 de marbre: blanch, clar, luent com a vori,
140 la vera Creu tot ho feu derrocar;
141 e, com pell fanch l’aguessen rossagada,
142 tallaren la ab destrals e coltells
143 troços menuts a forma de cayrells;
144 els lochs strems pus sutzes fo lançada.
145 En mos sinch senys fo ma penç’alterada,
146 olre, gustar, veure, tocar, hoir,
147 tant que no puix lo que volria dir,
148 car m’a torbat llur pratica malvada,
149 vituperant la sancta vera Creu
150 en que Jhesus mori per tots a rrembre,
151 e los malvats devien granment tembre
152 en tractar la ten vilment ab menspreu.
153 D’argent les creus e de fust dins lo treu
154 del loch pudent llançaran en sutzura,
155 del crusifix de Jhesus la figura,
156 del port rompens feyen llançar al freu;
157 e cruelment rompien la ymage
158 de pedr’o fust que trobaven dels sancts,
159 e·ls corsos d’els davan manjar als cans
160 e lo restant anav’a tot bernatge.
161 Aconortar no·m puix del gran ultratge
162 com als altars pujaven haucant
163 e llurs sutzors pudentes deposant,
164 feyen d’aquels als cavalls abitatge;
165 los calzers puys umplien de viltats,
166 dels temples sancts e dels altars sacraris
167 treyen l’argent, e dels reliquiaris
168 los ossos dins foren als cans donats.
169 De singulars reliquies dotats
170 los sagrats lochs fforen, sens dir monsonga,
171 un dels tres claus e tota la sponga
172 ab tres canons de la canya justats,
173 el xipellet que al cap reposaren
174 al bon Jhesus, de jonchs marins taxit,
175 e lo basto ab lo qual fo ferit
176 quant genollat la faç li envelaren.
177 Del pilar mig en lo qual l’assotaren,
178 e·l ferragut qu’il costat li entra,
179 e·l vestiment de porpre que porta,
180 e dels cabells dell cap que li pelaren;
181 e d’istruments de gran devocio,
182 del sagrat cors de Jhesus los canassos
183 trobaren molts e pel fanch, com padassos,
184 lançaren tots per gran derrizio.
185 O sant Pastor, qui sou proteccio
186 dels cristians, e us fo recomenada
187 la ’sgleya fel per Jhesus tant amada!
188 Tal co·s pertany, feu la provisio
189 que l’enemich de la Creu gloriossa
190 no haja sforç d’Auropa destruhir,
191 car en vos es poder hi provehir,
192 si y pensats be, per obre virtuossa.
193 O Pare sant! Cosa ’s molt vergonyosa
194 als qui de Crist porten lo gran senyall
195 c’un circunsis canas oriental
196 sie entrat en ciutat tan femosa.
197 Mas si no fos entr’els princeps divis
198 no fora ell stat de tant coratge,
199 ne animos gosar fer lo passatge
200 en ciutat tal, major que de Paris.
201 O sant pastor! Pus podeu Paradis
202 tancar [e] obrir, no aureu major força
203 ffer navegar a puja e orça?
204 Çert, si aveu, segons lo meu avis;
205 pus, donchs, entrars son en la vostre barcha
206 reys, comtes, duchs, feu los pacificar,
207 car form’avets de poder los forçar
208 pus del mon sou universal monarcha.
209 O Pare sant! En temps que Noe l’archa
210 feu no·s troba del linatg’humenal
211 en tot lo mon no y hac just ne leyal
212 sino sol huyt exits d’una comarcha,
213 en apres ells tot lo mon van poblar.
214 De que prenem exemplar e figura,
215 que vendran tots a gran desconfitura
216 los mahomets, per la fe augmentar.
217 O sant Pastor! no podeu ignorar
218 que us dix Jhesus, qu’eb nos tots temps seria
219 fins a la fi del mon, com ell venria;
220 devem per tant en ell molt confiar.
221 Vullats, adonchs, atorgar la creuhada
222 contr’els pagans e obrir lo tresor
223 del crucifix e donar de bon cor
224 lo que podeu per fer contr’ells armada.
225 O ’mperador! Pus Deu ha comenada
226 dels Alamanys a vos tan potent gent,
227 anats, anats, socorreu prestament
228 contr’els infels ab vostre cavalcada.
229 O Ongres forts e ben encavalcats!
230 Pus que teniu contr’els Turchs la frontera,
231 havets avant vostre noble bandera,
232 no dubteu gens torres, murs ne vallats.
233 O Polos grans! Pus stau ben armats,
234 e sou experts en lo fet de la guerra,
235 e molt robusts e pus forts que lo ferra,
236 siau tots prests e ben aperellats.
237 O Cavallers de l’Orde de Perusa,
238 qui dos cents mil vos podeu ajustar
239 ab lo Blach ros! Units vos per anar
240 contra los Turchs de la secta confusa.
241 O Rey dels Franchs! al qual Deu ha infusa
242 gracia tal que de moros guanyas
243 regnes e lochs e·ls ne foragitas!
244 Los Persians meteu los a la clusa.
245 O potent Duch, en guerra animos
246 intitulat lo gran Duch de Burgunya!
247 No defalgats en la tan gran basunya,
248 contr’els infels vage y vostre socors.
249 O valent Rey de ponent copios
250 de molta gent e de terra Castella!
251 Si be stau luny, no tanquets la orella:
252 soccorrets prest com princep virtuos.
253 O Reys ardits, Portogal e Navarra,
254 qui sou poblats en l’estrem d’occident!
255 Pus los vassals vostres han ardiment
256 com garrers bons, passau ab ells la barra.
257 O Rey angles! Menys vos preu q’una garra
258 vostre poder ne l’art de guerrejar,
259 si ’n tals affers vos voleu scusar
260 contr’els infels menys valents que tafarra.
261 O dels scots Rey valent e molt fort!
262 Ab vostres naus feu aquest sanct passatge;
263 no sparets aver altre missatge,
264 car no podeu aver millor deport.
265 O trihumfant! pus agues bona sort,
266 Rey d’Arago en pendre tal regisme,
267 com Napols es Costanti prohisme.
268 Si no y anats hauriets ne gran tort,
269 car jamay fo princep en esta terra
270 ten fort, potent, rey tan victorios,
271 tan valent, prous, de fama glorios
272 per tot lo mon a ma dreta e squerra.
273 O potent Rey! En França n’Englatera
274 may fo rey vist qui de ciutats, castels
275 ab sforç tal subjugás los rebels
276 rompent los osts ab tota llur desferra.
277 Adonchs vullau, molt magnifich senyor,
278 ab vostro stol de naus e de galeras,
279 personalment travassar les costeras
280 per adquirir premi gran ab honor
281 O noble Duch de Mila! Desonor
282 vos sera gran ab totes las comunas,
283 e no us penseu que jo n’ scus negunes
284 del romanir, pus gent sou de valor.
285 Units vos tots e fets treva segura,
286 e ab cavals e fustes per la mar
287 dessempetxats e siau prest d’anar
288 e dara us Deu a tots bona ventura.
289 O de tresaur richa gent ab mesura
290 Venecians per star en segur
291 tots vostres lochs del golf, res no us atur
292 d’esser primers a la desconfitura!
293 Molt vos hi va per que sou prop vahins
294 a totas parts a mig jorn, tramuntana,
295 ponent, lavant, de la vil gent pagana,
296 de cor pus alts qu’els angels xerubins.
297 O subtils molt e stuts Florentins,
298 qui en partits sou gent aventajosa!
299 Pus vos mostrau axi volenterossa,
300 exists avant e buydau los florins.
301 O qui prenets de tot erba pastura
302 e subvenits als cruels fills d’Agar!
303 Ara ’s lo temps qu’en podeu smenar
304 e gitarets Empera de pressura.
305 O Cathalans! De Deu, per amor pura,
306 o[d]y e ranchor e mala voluntat
307 foragitats e amau caritat,
308 car fills sou seus, adobtius per natura.
309 Confessau tots ab gran contriccio,
310 anats allá ab bona conflança
311 qu’el Pare Sanct vos done perdonança
312 ab plenitut sens diminucio.
313 O germans cars! Ab gran devocio
314 prenets la creu de la sancta creuhada,
315 qu’el sanct Pastor vos ha ja atorgada
316 e guanyarets tan singular perdo.
317 Batallant fort contr’aquella canalla
318 vindicatius de la sanch dels Troyans,
319 e confiant de Deu ab los seus sancts
320 molt pus leuger los sotzmetrets que palla.
321 Mare de Deu, qui portats la gran falla
322 de clara llum, tots clins ab junctas mans
323 vos supplicam que lo fels nevagans
324 vullau guiar car vos sou llur muralla.
Ed. Isabel de Riquer, Poemes catalans sobre la caiguda de Constantinoble, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1997, p.68.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
