Rialc
Rao 0.108
Poesie anonime
1 Per satisfer a vos, qui dau la joya
2 del beneyt sant C[r]istofol, molt amable
3 En Gisquerol, qui dels vivents monjoya
4 sou de virtuts, com Priam als de Troya,
5 perdonar m’eu si no so molt afable,
6 car, çertament, yo me·n conech culpable.
7 He perque mes aquest dir satisfaça
8 alguna part de ço que fer devia,
9 prech aquest sant, lo qual tot be percaça,
10 a tots quants som en aquesta gran placa
11 nos guard [d]e mal, ens demostre la via,
12 e fin[s] al çel nos sia bona guia.
13 D’aquest se diu qui la sua figura
14 volrra mirar, ab voluntat perfeta,
15 pora tenir sperança segura
16 de no haver en aquell jorn fretura,
17 per quant ell es tan gran clara cometa
18 per lo Senyor omnipotent eleta.
19 Lo Qual sigue en lo seu coll e braços,
20 e contemplem que, les mans per la cara.
21 Ell li passa, liuran lo de tots laços
22 de poca ffe, mas divinals solaços
23 habundantment dona sens altra cara;
24 pregau, o sant, donchs, per nosaltres, ara.
25 En parahis no sols teniu corona
26 de martre sant, mas de verge molt digne;
27 de confessor, laor no us abandona;
28 apres Jhesus e nostra gran Matrona,
29 vostres virtuts, en vida tan insigne
30 que vos tingues, molt homil e benigne,
31 Vos fan molt gran. Depuix que·l sant batisme
32 pendre volgues, fos de molt gran entendre,
33 e, zelador de l’honor de l’Altisme,
34 avorris fort falsies e sofisme,
35 d’on mon enginy may bastara compendre
36 vostra laor fins on se pot entendre.
37 Major sou vos, major de estatura,
38 major de tots, mas mes homil de pensa.
39 Qui pot pensar quant fon gran la pastura
40 que vos agues, quant lo Deu de natura
41 al coll tingues en senyal que l’ofensa
42 remesa us fon ab divinal defensa?
43 De vostres dons, james tan digne cossa
44 hague nengu, d’apostols ni profetes,
45 Josep, spos de la major esposa,
46 mare de Deu e verge gloriosa,
47 santes ni sants ni presones eletes.
48 Axi sou sol com sol entre planetes.
49 No sens raho tothom pinta figures,
50 e de vos, sant, adargats no s’espanten,
51 car avidau a totes les presures
52 e socorreu a les molt grans fretures
53 que han aquells qui de vicis s’amanten;
54 cançons sens por per go dien e canten.
55 Molt dignament en la Sgleya molt santa,
56 que·l qui volra sense pobrea viure,
57 la qual, en çert, es de tan mala planta
58 que sols lo nom a grans e chichs espanta,
59 a vos pregant, sera molt prest delliure,
60 car mudareu lo plor d’aquell en riure.
61 Tants son e tals los vostres grans miracles,
62 que tothom te per bona sort amar vos.
63 Tots treballam en fer grans tabernacles
64 e, quant podem, amant los espectacles,
65 alegrament fem festes per honrar vos
66 lo dia sant que·ns es manat loar vos.
67 Cert es y clar quants a vos s’acomanen
68 e qui de vos ha recort en tempesta,
69 e tots los qui per quesvulla us reclamen,
70 vos deliurau; y es gran raho que us amen
71 e que [a] vos joya façen e festa,
72 puix que per vos han valença molt presta.
73 Deu, acceptant, per algu no s’ignora,
74 que·ls sants beneyts per tots nosaltres preguen;
75 donchs, glorios, nostra pensa us exora
76 que, sens dexar passar punt ni menys ora,
77 a Deu pregueu vostres devots coneguen
78 d’Ell ser amats y ser subvenguts creguen.
79 Que sou tan alt, com fins aci·s rahona,
80 e vos ab Deu teniu tal privadança,
81 que vos bastau, ajudant Nostra Dona,
82 la qual james algu no abandona,
83 fer nos en Ell tenir ferma sperança,
84 apres la fi, la benaventuranga.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnanim, 1983, p. 619.
Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).
Incipitario degli anonimi
Indice degli autori