Poesie anonime
. . .
1 per sercar lo loc on seria
2 aquest rei gran.
3 Van se·n, donch, dret caminant
4 molt puxantment,
5 acompanyats de molta gent
6 per lur honor,
7 e Deus dona·ls per guiador
8 lo dit stell.
9 No us pensets que stigues al cell,
10 mas baix en l’ayre.
11 Travessaren Domas, Alcayre,
12 e provingueren
13 en Jerusalem, on digueren
14 ab clares veus:
15 «On es aquest rey dells Juheus
16 qui es ara nat?»
17 Da aço stech lo pobla torbat
18 e fo retret
19 al rey Arodas, qui de fet
20 tremes per ells,
21 e feu lus fer grans aparells
22 e·lls aculi
23 honradament, e prop de si
24 los feu posar.
25 Apres va·ls molt interroguar
26 de lla manera
27 com sapien ells que nat era
28 lo dit infant;
29 los quals digueren qu’ells stant
30 en lurs regnats,
31 legint los dits qu’a posats
32 Balam propheta,
33 on diu clarament e neta
34 tot anaxi:
Orietur stella ex Iacob et consurget virga de Israell et percuciet duces Moab vastabit[que] omnes filios Set. Numeri xxiiijº co [Num 24,17]
35 Aço que us he dit en lati
36 vol aço dir:
37 que ’ll mig de Jacob deu axir
38 un bell stell.
39 Puys una verga d’Israhell
40 se levara,
41 que·lls deus de Moab batra.
42 E puys de fet
43 gastara los fills de Set
44 ffins al manor.
45 «On, disponent Nostre Senyor,
46 nosaltres tres
47 acordam de fer tal proces
48 sens discordar,
49 que nit e jorn fessem voscar
50 si apparia
51 l’astell que diu la prophecia
52 que us havem dit.
53 On sus al punt de miga nit,
54 pochs dies ha,
55 un bell stell se demostra
56 en orient,
57 on nos conaguem clarament,
58 per cert senyall,
59 que nat es lo Rey eternall
60 que nos volem,
61 per tal que nos tots tres lo adorem
62 segons que·s tany».
63 Herodes no tenc a suany
64 quant hac hoit,
65 ans, alterat, plen de despit
66 e ab gran dolor,
67 tremolos, mudat de color,
68 ffeu ajustar
69 los grans doctos per demanar
70 on nexeria
71 lo sant Massias que·s deya
72 que deu venir.
73 Per que tots li anaren dir,
74 aqui tot pla,
75 qu’en Batlem, terra Juda,
76 . . .
77 segons que posa
78 sant Matheu clar en sa glosa
79 per semblans mots:
Et tu Betllem terra Iuda nequaquam minima es in principibus Iuda. Ex te enim exiet dux qui regat populum meum Israell. Mathei vº cº [Mt 2,6]
80 E diu, perque ho entenats tots,
81 de lati en pla:
82 Tu Betllem, terra Juda,
83 no es pa xicha
84 entre les altres, ans es richa,
85 de gran lahor,
86 car en tu sera nexedor
87 sens tot fallir
88 . . .
89 de Israell.
90 Herodes, donchs, ab malvat zel
91 e intencio,
92 no demostrant que fos felo,
93 ans tot rient,
94 al cami, donchs, spatxament,
95 los mes tots tres
96 e pregua·ls ab gest cortes
97 que, sens falensa,
98 volguessen ab diligensa
99 interroguar
100 si poran l’infant atrobar;
101 e apres trobat,
102 ffos per ells tres certificat,
103 perque y anas
104 ab ses gens, e ll’adoras
105 en tall manera
106 com se pertany, car raho era,
107 pus que per Deu
108 era tremes al pobla seu
109 per regidor.
110 Ab tant axi com poch milor
111 pres comiat.
112 E·lls reys sa·n van cami tirat
113 ab gran plaher,
114 car l’estell que viren primer
115 lus apparech,
116 e devant tostemps stech
117 ffins al loch sant
118 de Betllem, on Jhesus infant,
119 lo ver Massias,
120 era ab se mare an compayia
121 dins un stabla,
122 loch fort sotill e menyspresabla,
123 molt pobrement.
124 D’on los tres reys, devotament,
125 tots lo adoraren,
126 e de sors tresors li donaren
127 en bona supmma,
128 segons es de bona custuma
129 d’omens reyals.
130 Anaren se·n puys a l’hostals
131 per alleuyar.
132 Aqui Deus va·ls amonestar,
133 en somiant,
134 que anassen de li avant
135 e no tornassen
136 a Herodes, mas que·l laxasen,
137 car Ell sabia
138 la mala intencio que havia
139 en son coratge.
140 Herodes, sabent per misatga
141 que anats se n’eran
142 per altre part, e gens no feren
143 so que·lls pregua,
144 tant gran despit se·n dona
145 vahent se ’scarnit,
146 que axi ple de mortal despit
147 se feu venir
148 lo senescall e l’algotzir
149 ab molts sargans,
150 e dix lus paraules semblants,
151 ab gest irat:
152 «Barons, io son informat,
153 tot certament,
154 per los tres reys de orient
155 q’un infanto
156 es nat, de que so fallo,
157 car si ell viu
158 levar m’a tot mon senyoriu.
159 Per que, a tall,
160 man que de dos anys avall
161 murien tentost
162 los infans tots, vulles que cost».
163 D’on, tots armats,
164 ab los coltells ben afilats
165 e ben tallants,
166 degolaren tots los infans
167 sens pietat.
168 Aço fou mayor crueltat
169 que dir se·n pot,
170 car verets los ab avelot
171 entrar per cases,
172 donant per banchs e per les grases
173 dells letonets;
174 d’altres batien les parets
175 ab gran furor,
176 que lurs mares per gran dolor
177 daven tals crits
178 que james foren hoyts,
179 ab plans e ab dols;
180 que durmien per los bresols,
181 los afferraven;
182 altres, axi com mamaven,
183 eran gaffats
184 e en un moment tellats,
185 que james fon
186 tall crueltat en part del mon,
187 sensa mentir.
188 Si be m’havet sabut hoir
189 hi gens compendra,
190 jo us he cuydat donar entendra
191 tot lo proces
192 dells ignocens, axi com es
193 ab veritat,
194 car io u se tot, qu’y son stat
195 e vist a ull.
196 Mas, enapres, comptar vos vull
197 la gesta vera,
198 perque vegats en qual manera
199 jo n’escapi.
Com escapa lo bisba
200 Sapiats que, per lo mati
201 de aquell mal die,
202 madona mare si·m tenia
203 en lo seu bras.
204 E vench un malvat sergentas
205 e volch me aucir.
206 Madona mare va·ll garfir
207 sus en la cara,
208 e dona li grans colps encare
209 a ma tinent.
210 Durant aquest combatiment
211 jo caygui en terra,
212 e stant entre la desferra
213 dells degollats,
214 untim la cara e lo costats
215 de aquella sanch.
216 Puys acosti·m prop d’un banch
217 e aqui scertit
218 vaig fer lo mort. Puys en la nit,
219 a poch a poch,
220 jo·m vaig exir fora del loch
221 dejus les portes.
222 Puys son vengut per vias tortes
223 ffora cami,
224 tostemps fugint, e veus me aci
225 tall com me vets.
226 Mes de ·xiiij· cosinets
227 mi an matats
228 ab coltells, e molts sclatats,
229 on, si m’ayt Deu,
230 encare·m bascha lo cor meu
231 de la pahor.
232 E tinch, lasset, altra dolor
233 ben greu e fort:
234 que no sap si·m so viu o mort
235 la mia mare.
236 On vos prech, si Deus vos empare,
237 si degu y va,
238 que li port un meu albara,
239 que esser deu trista
240 e en punt de perdra la vista
241 plorant per mi.
242 E si sap que io sia aci,
243 vindra tentost,
244 no duptara perills ni cost
245 ni gens dapnatge,
246 car vindra·s ab bon heretatge,
247 e fills no te
248 sino mi, ni·n concebe
249 altra james.
250 Are passem avant d’uymes
251 a ’ltra punt.
252 Pus vos he declarat demunt
253 tota la gesta,
254 donc are sols nos resta,
255 conseguentment,
256 que parlem cert del regiment
257 d’esta ciutat.
258 A ppart posade tot’amistat,
259 oys e rencors,
260 los conseles e regidors
261 de fortalesa
262 deuen se amar e fer anpresa
263 en lurs coratges,
264 e que·n sabessen haver dampnatges
265 en lurs persones,
266 car dretament gayen coronas,
267 jo se que dich,
268 cant mentenen be lo publich
269 de lur poder.
270 E apres, ab franch voler
271 e amistança,
272 deuen tenir la balança
273 a tothom dreta:
274 pes just e mesura dreta.
275 E axi·s conserva
276 la ciutat, e se·n preserva
277 de grans sinistras.
278 . . .
279 e·lls de justicia
280 no·ls qual anar an Galicia
281 gayar perdons,
282 car aci·ls ganyen tots jorns,
283 pus ab prudencia
284 executen lur sentencia
285 e ab temprança.
286 Cert, a la mia semblança,
287 lur conciencia
288 rompen homens de sciencia,
289 e·lls ambacinen
290 moltes veus, e los declinen
291 la on se volen.
292 Vuy altres festes no s’ich colen
293 sino les lurs,
294 car giren les leys e los furs
295 de vert en blau.
296 Si justicia demanau,
297 ja ’s del tot morta:
298 secar porets a la porta
299 que may l’eureu.
300 Puys, si pledeyar voleu,
301 vos sou deffet,
302 car faran durar lo plet
303 tant lonch de temps
304 que·lls bens e la vida ensemps
305 hi despendrets,
306 . . .
307 vos beuran tot.
308 Si us ho dic de mot en mot
309 lo que s’i fa,
310 jo pens d’eci a dema
311 no us ho diria:
312 basta prou per aquest dia
313 aquest anap.
Del capitoll
314 De nostra Eglesia, qui es cap
315 dells staments,
316 vos he a dir los faliments
317 que y veig regnar.
318 Pero no ’ntench a parlar
319 en mon sermo
320 de mi, qui son bisbato,
321 car so primall,
322 ne he mudat algun caxall,
323 certanament,
324 no he pell gens en les dens,
325 si Deus be·m do,
326 mas fora bo que d’un capo
327 alagrament
328 ma dinas, per lo jovent,
329 ab salsa fina:
330 mes l’am cert que una sardina
331 de lles salades.
332 Mas dire us les bones fades
333 del meu capitoll,
334 segons he vist en un titoll
335 que m’han donat.
336 Are vejats lur bondat.
337 A gran afany
338 se tenen que un jorn de l’any
339 ells me servesquent
340 ne l’ofici exercesquen,
341 ne curen gens
342 de aquest jorn dells Ignosens
343 solempnizar.
344 Ffort poch nos han vulguts donar
345 vuy als baci,
346 ans pus que m’an vist tant fadri
347 s’an pres a riura,
348 cuydant se que io degues viura
349 de lurs riayes.
350 En taula freda, sens tovales,
351 ma dinaria,
352 si dells lechs io no havia
353 so qu’e mester:
354 no·m menyspreseu, que no·s deu fer,
355 car Jhesucrist
356 so ha manat, e io u he vist
357 en sent Matheu,
358 en lo evangeli seu,
359 si be·m recorda.
Dells capalans
360 Dells capalans dire un petit:
361 pus que m’ich so,
362 bo cera que an equest sermo
363 ells se anomenen.
364 De cells qui bona vida tenen
365 no·n cal res dir.
366 Mas an i molts qui a mon albir
367 han obs smena,
368 e perque quescu·ns entena
369 dir los vos he.
370 Alguns ne son, e yo u se be,
371 qu’en tots lurs gests
372 se mostren bons e honests;
373 e si·lls tocau
374 a llur honor, o·ls comanau
375 ffets de diners,
376 giren se tost de ll’envers
377 e·s mostren altres:
378 d’equests direm entre nosaltres
379 los del coll tort.
Dells ffrares
380 Are·n direm de una altra sort
381 d’omens semblans,
382 dells frares d’orde mendicans,
383 e a perlar
384 lo que·n se e veig comtar
385 algunes gents.
386 Pero no ’ntinch a parlar gens
387 dells qui be viuen
388 honestament e veig qu’esquiven
389 vicis e mals.
390 Mas entre ells ne veig de talls
391 que y ha que dir.
392 Veig ja·s fan rendes jaquir
393 en testaments
394 quan moren los paciens
395 que ells confessen.
396 Encare si alre no fessen!
397 Mas, mes avant,
398 matrimonis van tractant
399 la on los saben,
400 per tal que, si los acaben,
401 n’agen profit.
402 No prenguen onta ne despit
403 perque·lls ho dich,
404 pus que tot l’any feren de pich
405 sobre nosaltres,
406 e us en dien d’unes e d’altres
407 a lur plaer.
408 Mas, fe que us deig, pus n’e laer
409 yo us ho dire,
410 sens que res no manlavare,
411 car mal faria
412 que res preicas qui fos falcia,
413 no u vulla Deu.
414 D’uns jovensells hic trobareu
415 qui·s mostren sants,
416 e fore·lls murs son fins berguans
417 e mundanals.
418 Si pells camins e ’n los hostalls
419 los vos mirats,
420 trobar los heu tant desdaurats
421 que no se·n dir.
422 Hoc ells veureu soven rostir
423 de grans perdius.
424 De cor los veig molt altius,
425 si com un lech.
426 E si a l’ostal ha de bonch grech,
427 aqui·s descalsen.
428 Pus han profit, tost se embalsen
429 en tots lurs fets.
430 Encare, si us n’entremetets,
431 veurets pus fort
432 que molts trebalen fins a la mort
433 perque s’avansen,
434 he ab maneras he amistances
435 ab grans senyors
436 perque·lls prenguen per confessors.
437 E aço impetrat,
438 tentost entenen en bisbat
439 ab molt gran cura,
440 per tall que·s luyen de fretura
441 e males fades,
442 e·lls fassen honors apartades
443 per les carreras.
444 Ara ’m jugat a les deveres;
445 assats d’uymes,
446 car dupta no us fes lonch proces
447 si tot ho deya.
Dells generosos
448 Pus havem parlat de lla sgleya
449 covinentment,
450 comptar vos he del stament
451 dells generosos
452 nobles, cavalers honorosos
453 e gentills homens,
454 dells quals los compt vuy per promens.
455 Son ben clarets,
456 ans los demes trobarets
457 altius de cor.
458 No curen sino a quin que for
459 ffassen la sua,
460 tant puyens son com un pua.
461 Tothom o veu,
462 com son leygs jurados de Deu
463 e jugadors,
464 e en lo joch desputadors
465 com son perdens.
466 Molts son que gran parts de lurs bens
467 han meyscabats
468 per fet de joch, e lurs stats
469 gitats al baix:
470 jo·n se un qui, ab balaix
471 en un anell,
472 ha lexats en lo taulell
473 de florins mill.
474 Acte·m par sutze e vill
475 de cavallers.
476 Cert io·n se qui, per diners,
477 son de paratge
478 e may res de lur linatge
479 no·n vesti fill.
480 Per ço saben ben poch del still
481 de gentilesa,
482 ans pensen fer gran prohesa
483 cont van mangant
484 e per les carreres cantusan
485 cansons orades.
486 Roden la Seu ·xxx· vegades
487 cant fem l’ofici,
488 d’on sovey fan gran desfici
489 als qui sermonen,
490 car senten los com se rehonen
491 en altes veus.
492 Sermons e missa volen breus,
493 tant fort s’enugen
494 dells fets de Deu, on tenstost fugen
495 que ’s acabat.
496 Veus aqui, donchs, lur bondat:
497 no dire mes,
498 no perque pus dir no pugues
499 sen parlar fals.
Dells manastrals
500 Mas parlarem dells manastralls
501 e lauradors,
502 los quals, si be son loguedors
503 en tota part,
504 son endressats cascu ’n son art
505 e prou subtills.
506 Hoc hi n’i a de cor gentills
507 e ben ardits,
508 mas veig n’i de fort mal nodrits
509 de la goleta;
510 d’on molta casa·n veig desfeta,
511 e se·n desfan,
512 car tot ço que ganyat hauran
513 entre semana
514 en lo digmenga, ab gran ufana,
515 s’o mengan tot.
516 E ja sabets que may hom glot
517 james prospera,
518 ans hira tostemps enrera
519 si no y met mesura.
520 Lauradors son de gran cura
521 e trebalants,
522 mas fan dues faltes molt grans
523 e molt sobreras.
524 Que donen dell blat les porgueres
525 als drets de Deu;
526 apres los legums trobareu
527 tots plens de roya,
528 rayms podrits, que sens vergoya
529 no·ls fa apurar.
530 Que Deus qui florir e granar
531 ffa los splets,
532 los pot donar neula e frets,
533 vents e cecades,
534 ffinallment males anyades
535 los sovinegen.
536 Dejunis e festes spessegen
537 palasament,
538 e saben cert que ’s manament
539 de santa Esglesia.
540 Hay, quant tendria si us ho deya
541 tot ço que·n se!
542 Mas al present ho laxare
543 perque ’s gran dia.
De lles donas
544 Una dona, quisvulla sia,
545 vench despuys hir
546 al meu palau, e ana·m dir:
547 «Tu, Johanet,
548 mon fill es ton compayonet
549 e gran amich».
550 E va·m donar un bell busich
551 ab ·iii· diners,
552 e dix tentost als mots primers:
553 «Sapiats, mon fill,
554 que io·t vull gordar de perill
555 perque·t vul be.
556 Dit m’an que dimarts qui ve
557 has a preycar
558 dells Ygnocens, hon deus parlar
559 e d’uns e d’alls.
560 Prech te que no digues los mals
561 que saps de dones,
562 de lles auls e de lles bones,
563 car, si ho fas,
564 jo se que ta·n penideras
565 segurament.
566 Si·n parles cortesament,
567 com se pertany,
568 yo·t promet que per a cap d’any,
569 totes ensemps,
570 ta farem de teles de Rems
571 sobrepelis,
572 que ’s drap gentill, ne gens tortis,
573 mas blanch e prim.
574 Dit aço, dona·m un raym
575 ab un moflet,
576 e io viu ma tant goyoet
577 del que·m dona
578 que vaig li jurar sobra·l pa
579 que no diria
580 sino ço que ab cortesia
581 dir se·n degues.
582 E veus que·n son venguts apres
583 de lurs marits,
584 d’uns que n’i a flachs d’esperits,
585 una gran flota.
586 He han me dat aquesta cota,
587 pregants que digua
588 lurs malsvestats, que no stigua
589 per temor d’elles.
590 E ja y veig d’unes falces velles,
591 roges e pigues,
592 que manasant ma fan les figues
593 per gran meyspreu.
594 Mas, fe que us deig, yo no·ls ho preu
595 tres garaulls,
596 hans me pos la vergoya als ulls,
597 e no·ls tendre
598 lo que·lls promis, ans retraure
599 lurs mals e vicis,
600 e riuran aquests jovens nicis
601 qui son aci.
602 Sapiats que, si be·n so fadri,
603 io·m prench asment,
604 de dones, lur comportament
605 e lurs maneras.
606 E veig n’i qui per les carreres
607 semblen humils
608 e son en casa baronils
609 e fort malvades;
610 d’altres n’i veig allasiades
611 en tal endret
612 que mes despenen an blanquet
613 qu’elles no ganyen.
614 Los mesquins de marits s’efayen
615 que puxen viura,
616 e ellas volen trufar e riura
617 e sogornar.
618 No s’imaginen sino trobar
619 novelles guises
620 de tals de robes e camisas
621 que be·lls stiguen.
622 E si lurs marits les castiguen
623 benignament,
624 ellas responen asprament
625 e squeixat,
626 dient que no fan la meytat
627 dell que deurien,
628 que fan ho perque ells no·s devien
629 ab males fembres,
630 e qu’elles no son meys profembres
631 per ço com se pinten.
632 E per que dic tot pla que menten,
633 sal lur honor,
634 car ans jutge hom dins en son cor
635 lo mal que·ll be.
636 Io per bones dones les he,
637 mas no discretes,
638 car no qual proveyr d’axetes
639 al taverner,
640 pus vi no te an son saler
641 gens per a vendra.
642 Crec be n’havem sabut compendre:
643 hajam ne assats.
644 Mas los marits afeminats
645 no·ls gosen dir
646 so que mal lurs sta, per no bastir
647 plet inmortall,
648 ans les lexen per lur caball
649 en tot mal gany.
650 Ladonch veurets que van als bays
651 totes semanes,
652 e feyen se que no son sanes
653 moltes vegades.
654 Las maneras que son servades
655 an lur ligar
656 no les vos poria comptar
657 en tot lo dia.
658 Jo pens que no es mercaderia
659 on tant gran frau
660 se fassa, si be les mirau
661 ans que s’afayten.
662 Dit m’an alguns qui les agayten
663 que, exint del lit,
664 stan ab cuyr esmortit,
665 ple de ruguetes;
666 mas tenen vos scudeletes
667 ab tals pintures,
668 que cobren les lurs malfeytures
669 tant subtillment
670 que no es ab prim sentiment
671 no s’i enganas.
672 Car de magre saben fer gras,
673 e pel contrari:
674 no es metga ni apotecari
675 qui u sabes fer.
676 Tenen vos un spill d’ecer
677 e palador,
678 e de molt bella flor
679 aygues molt fines;
680 puys mostren se com a regines
681 segurament.
682 De lles del segon stament
683 vul dir un poch
684 en mon sermo, que·l temps e loch
685 veig que ho requer.
686 Io·n se que les del grau primer
687 gosen contendra,
688 e tan be com elles despendre
689 en richs joyells,
690 robes, vestits de talls novells
691 e foradures.
692 E veu hom que ab talls desmesures
693 desfan lur case:
694 jo qui port la corona rasa
695 se perque u dich.
696 E sapiats que molt stich
697 marrevellat
698 de lurs marits, qui m’han preguat
699 . . .
700 jo·ls hen digues una liço
701 perque·s castiguen,
702 e que de ’qui avant s’estiguen
703 de semblants vicis.
704 Perdonen me, que·lls tinch per nicis
705 e per tabats:
706 ells qui les tenen als costats
707 la nit e·ll dia,
708 e han sobre elas senyoria,
709 no y son bestans?
710 Crehen que per sermons d’infans,
711 semblans de mi,
712 elles lexaran lo cami
713 que han empres?
714 Io us dic de cert no·n faran res
715 per molt que·lls digue:
716 ja us he dit com me fan le figua
717 algunes d’elles.
718 Un bon consell, per meravelles,
719 vos donare,
720 e crech que us fara molt de be
721 si ll’acceptau:
722 ço es, que per res no permetau
723 que ’n llur poder
724 sia la clau del vostra haver,
725 ne·lls revelets
726 poch ni molt vostres secrets.
727 E si axi u feu,
728 viureu pla e conexereu
729 les lurs maneras.
De les placeras
730 De lles altres que hom diu placeres,
731 que van per tot,
732 cove que·n diguam algun mot
733 de ço que fan.
734 Los marits lurs trebalaran
735 la nit e·ll jorn.
736 Elles per sol anar al forn
737 los fan retrets,
738 e si aleten infants xiquets,
739 ja molt pus fort,
740 car tolen lus algun deport
741 que elles pendrien.
742 Per res lus marits no honrarien
743 en cas del mon,
744 sino: «En Pera, o En Ramon,
745 ffeu aytall cosa».
746 James lo servell lus reposa
747 un sol moment,
748 ans tostemps vetlen e ’n durment
749 son en contesa.
750 Voler fol, e no saviesa,
751 regeix lur seny.
752 Ab mill retrets e gran endeny
753 ffan lur fahena,
754 mas al dinar e a la barena
755 james perdonen.
756 E puys, si lurs marits lurs donen
757 qualque puyada,
758 veurets les ab gola badada
759 gitar grans crits,
760 e no cessen fer los despits
761 e blastomar.
762 Puys quan ve hora del dinar,
763 si les conviden,
764 lavors veurets que elles reviden
765 e moven raxa,
766 dient tot pla: «Que Deus la fassa,
767 no manyere».
768 E tenen ja lo ventre ple
769 de lapolies.
770 Axi que, per negunes vias,
771 remey no y ha,
772 si en magraner on neula a
773 mal sporguats.
774 Per conselers e advocats
775 no y apalau.
776 E si o fets, viureu en pau
777 e sens ramor.
De lles viudes
778 No vul fer tanta de favor
779 de lles ronceres
780 viudes, qui son finestreras
781 e remendades,
782 e van ab les celles pinsades
783 e·lls fronts luents,
784 e tenen ja grogues les dens
785 per sobre d’ayns.
786 E han ja fills be de setant’ayns:
787 com han star!
788 E mes hi podets ajustar,
789 e nets e netes.
790 E les velardes van tant dretes
791 com una aresta,
792 e crehen que se·n fassa festa
793 on que se·n vajen.
794 Mas, certes, de talls, moxonie
795 io no·n volria.
De lles monges
796 De lles monges ja en vets tot dia,
797 les de paratge,
798 com tenen †desertruos† usatge,
799 car van pintades.
800 Ja donzelles ni meridades
801 no saben tant.
802 Van mes per vila cavalcant
803 ab los fadrins,
804 qui·ls porten detras los tapins
805 e les grans faldes.
806 Demostren qu’an rumput les baldes
807 d’obediencia,
808 car fan prou cosas sens licencia
809 de lur petrona.
810 Una ma tia, sor Peyrona,
811 de lles tencades
812 . . .
813 ja, scientment,
814 perque milor tingues asment
815 a lurs maneras.
816 Ja n’hi veig moltes ben arteres,
817 tragitadores.
818 E volen que·lls diguen senyores
819 com a les legues.
820 Demostren se simples e pegues,
821 e saben tant
822 que no·ls passen lo peu devant
823 homens letrats,
824 ans n’i veureu de cabussats
825 en lur torn,
826 e fan lurs tenir al mig del jorn
827 lo lumaner.
828 No es hom qui puxa satisfer
829 a llurs demandes:
830 volen saber que·s fa en Flandes
831 hi en Lombardia.
832 Puys, ab lur art e parlaria
833 saben tirar
834 dells qui les van a visitar
835 e y perden temps.
De lles beates
836 Dos stats de dones ensems
837 se son trobats,
838 de poch ensa, lests e triats,
839 de lles pus fines:
840 les unas se que son baguines,
841 altres beates,
842 que mes despenen en sabates
843 que los correus.
844 No curen molt de grans arreus
845 ni afaytar,
846 ans en lur vestir e liguar
847 van molt honestas;
848 mas en lavar son aten prestes
849 que may reposen.
850 Mills e pus fort que altres gosen
851 tots fets empendra
852 e de res no·s lexen rependra,
853 tant presumexen.
854 L’us e pratica seguexen
855 de lles reboses,
856 que son falses e stucioses,
857 e axi van soles,
858 perque han apres en les scoles
859 de Salamanca.
860 No mostren gens la cara francha
861 ni falaguera,
862 ans tant com van per la carrera
863 miran en terra;
864 mas la on lo lur cor se afferra
865 ffan meravelles.
866 Ffort poques n’i veureu de jovens,
867 totes son velles.
868 E son axi com sordes limes
869 que fan e calen.
870 Dells fets de Deu parlen e ralen
871 molt volenteres.
872 Son mes grans oracioneres,
873 dejunadores,
874 e no gens de Deu juradores,
875 mes solament:
876 «Aço es axi, segurament...»,
877 ho «En veritat...».
878 E per ço cau a molts en grat
879 la lur paria.
880 Que murmurau, vos, na Maria,
881 desquexada?
882 Que baureu en la matinada
883 ab lo porro?
884 Io us legiria la liço
885 si temps agues.
886 Mas dit m’an que gran dia es,
887 per que fas fi.
888 On tots e totes qui sou assi
889 ensemps ajustats
890 confassau vostras peccats,
891 axi dient:
892 «Comfes me a Deu omnipotent,
893 e a sa Mara,
894 hi a tots los sants e a vos, para,
895 los peccats meus,
896 axi los simples com los greus,
897 des que nasqui
898 tro al present jorn de vuy,
899 e dic ma culpa».
Ipsi uero mortui sunt et vivunt in eternum. Sapiencie et scribitur presens verbum transumptive autem in officio diurno.
Ed. Germà Bustamante, Rialc 2001.
Ms.: Barcelona, Biblioteca Universitària, 54. || 49 voscar] vostar. — 89 Herodes] Herods. — 118 sa] se. — 180 axi com] axi. — 224 cosinets] cosines. — 231 greu e] greu. — 253 donc are sols nos] don are.— 267-268 Duplicats. — 273 just e] just. — 290 festes] fetes. — 292 leys] ley. — 339 en dues ratlles. — 345 cuydant se que jo] cuydant se. — 364 han] hans. — 368 gests] gets. — 379 mendicans] medicans. — 396 saben] sabem. — 425 tost] tots. — 431 en dues ratlles. — 450 nobles] nombles. — 456 que] abreviatura dubtosa. — 458 son con] son. — 460 leygs] leyg. — 494 Duplicat. — 511 semana] sermana. — 542-543 Intercalats els versos 535-537. — 560 auls] als. — 584 han me] han. — 600 be·n] bem. — 601 asment] ament. — 605 semblen] semplen. — 617 novelles] novells. — 648 semanes] sermanes. — 635 axetes] axes. — 651-652 en una sola ratlla. — 662 ruguetes] rugues. — 663 scudeletes] scudlates. — 672 qui u] quin. — 700 vostra] vosta. — 704 conexereu] conexerets. — 706 hom diu] hom. — 708 algun] algu. — 716 algun] alguns. — 729 fahena] fahena ab deport. — 748 on neula a] o neuala. — 770 moxonie] moxonies. — 772 en] us. — 774 desertruos] potser derivat de desastre. — 782 Demostren se] demostren. — 789 asment] ament. — 797 cabussats] cabussat. — 807 dells] delles. — 823 reposen] responen. — 837 meravelles] mervelles. — 852 murmurau] murmuran. — 857 temps] teps. — 860 sou] fom. — 866 en dues ratlles.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
