Rialc
Rao 0.104
Poesie anonime
1 Pau sia ab vos e ab tot lo restant
2 car ia no puch passar mes ab spera
3 perdent mon temps de que ia·s desespera
4 sia voluntat qui us soli’amar tant.
5 E pus no veig que vaia millorant
6 lo temps per mi es raho que·m retraga
7 de vos amar e finara mon plant:
8 servir amor pigor mal es que plaga.
9 Amor, no·m prens que·m vai ambaraçant
10 per vos servir ne fer lo que solia
11 car yo us conech e veig qu’es grant folia
12 ffer res per vos si matex turmentant:
13 ab altri·m pens farets lo ioch volant.
14 . . .
15 . . .
16 . . .
16 Mes am partir que restar congoxant
17 car lo pensar fa mudar mas semblança
18 qui·m ve per vos de que pert la sperança
19 de nunqua aver ço don suy desirant
20 e aia prou mon fer anar rodant
21 que·l cap me dol con pens curar la plaga,
22 que long temps he desiiada esperant:
23 servir amor pigior mal es que plaga.
24 E pos que part, amor, no returant
25 c’un gran engan vostre no·m s’amaga
26 hoian mon dit los qui·ns van encalçant:
27 servir amor pigor mal es que plaga.
Ed. Francisca Vendrell de Millás, El Cancionero de Palacio, manuscrito 594, Barcelona, C.S.I.C., 1945, p. 246.