Poesie anonime
1 O tu, vida mundana,
2 per que vols que fassa ufana
3 pus que tu no es certana
4 quants iorns viuras la ssepmana?
5 O tu, vida fugitiva,
6 plus que fera mes nosciva,
7 verinosa com a serpent,
8 per que·m torbes l’entinement?
9 O tu, vida dita mort,
10 avorrida sens confort;
11 com no ajes neguns bens,
12 de que·m vols fer tu presens?
13 Tu es cosa pungitiva
14 en trebals com a cativa;
15 pus tu es plena de dol,
16 per que en tu hom viure vol?
17 Tu es cosa torbolosa
18 axi flaqua com a rrosa;
19 pus tu es ten lacrimosa,
20 per que m’es ten graciosa ?
21 Tu es tota treballosa,
22 anxia e temorosa;
23 pus es totstemps en langor,
24 per que per tu som en dolor ?
25 Cert, tu es amor carnal
26 e per tu Deus me vol mal;
27 pus tu es vermens e pols
28 prech te que a mi no consols.
29 Certes, tu es importuna
30 portant vestedura bruna;
31 pus que es ten desonesta,
32 per que·m complaus ne·m fas festa?
33 Tu es escha metzinada,
34 cambra tota verinada,
35 inmunda e fort avara;
36 per que·m fas ten bella cara?
37 Si yo vull fer negun be,
38 tentost per contrari t’e,
39 e com no tench ton manament
40 jo son com ahirament.
41 Si·m volia abstenir,
42 tu·t deyes enmalaltir,
43 e manes me menyar
44 si no volia piyorar.
45 Si dava res a indigent,
46 torbaves me l’enteniment
47 dient: «No vulles tant dar
48 que puys ajes a captar».
49 Si loava pobretat
50 de res que era falssetat
51 dient que hom deu tant ajustar
52 que per Deu no pusque hom dar.
53 Si volia esser un poch larguas,
54 tu·m diyes que fos escas,
55 car tost seria despenssat
56 ço que lonchtemps avia ajustat.
57 Si volia esser escas,
58 tu·m diyes que no fos pas,
59 car si poch vols dispenssar
60 tothom dira que est avar.
61 Si volia corregir
62 los que veya deffallir,
63 no cessaves murmurar:
64 «Baste·t tu matex salvar».
65 Si volia un poch legir,
66 tu no·m fayes sino dir:
67 «Mes vals que vayes obrar,
68 d’on te puxes sostentar».
69 Si volia obeyr,
70 no·m cessaves d’arguir
71 dient que tothom meyspreara
72 qui maça se humiliara.
73 Si volia treballar,
74 no·m volies loch donar
75 dient que·l cos afflaquiria
76 si ’n treball lo nodria.
77 Si volia un poch dormir,
78 no·m cessaves de groyir
79 totst ceria legayos
80 si maça era sonillos.
81 Donques, vida enuyosa,
82 a tans de bens odiosa,
83 pus a tans de mals es plasent
84 no·m rosechs pus l’enteniment.
85 Dexe·t de legoteyar,
86 mi no vulles pus alegrar,
87 no·m vulles contravenir,
88 no·m vulles, prech te, abellir.
89 Car los teus abalimens
90 estim yo que·m son tormens
91 qui·m donen fort gran spenta;
92 donques lexe·m, fraudulenta.
93 Per tu matexa cert te jur
94 que de tots dons jo may no·m cur,
95 car tu res no potz donar
96 sino penas e plorar.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Estudis de llengua i literatura, Barcelona, I.E.C., 1997, p. 301.
94 tots (seguito dal commento «(sic)» dell’editore): il senso vorrebbe dels teus.
Incipitario
degli anonimi
Indice
degli autori
